L’atac a Wikileaks provoca una veritable guerra cibernètica

Compartir

CibersocietatUn col·lectiu de hackers autoanomenat Anonymous ataca els serveis online de PayPal, MasterCard i amenaça a Twitter pel boicot que aquests estan fent contra el popular lloc pel qual es filtren informacions fins fa poc secretes.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – La llibertat d’expressió se la juga a Internet i té dos noms propis: Wikileaks i Julian Assange. Heroi o malfactor? Com qualsevol revolucionari (i no hi ha cap mena de dubte que, malgrat que sigui incruenta, el que estem vivint és una autèntica revolució) depèn del punt de vista amb el qual se’l miri: per als seus partidaris serà un heroi i per als seus detractors un malfactor. En qualsevol cas, i ja ho adverteixo d’entrada, en aquest escrit no entraré a valorar les acusacions sobre assatjament sexual que pesen sobre Assange, si no la seva tasca periodística en treure a la llum documentació fins fa poc secreta del govern nord-americà.

I és que el ‘cablegate’ sembla haver acabat amb la paciència d’alguns, que han encetat una autèntica cacera i captura a l’home que ha vist un punt i a part aquesta setmana amb la detenció d’Assange per un delicte d’assatjament sexual imputat per la justícia sueca, quelcom que per a molts és una simple excusa per a tancar-li la boca a l’ex-hacker i periodista. Els que estan darrere d’aquesta cacera no han quedat satisfets amb això, doncs a més de posar a l’home entre reixes, necessiten també tancar-li la boca, i l’única manera de fer-ho és posar a la seva creació, Wikileaks, fora de joc.

Potser sigui per això que Amazon va decidir “unilateralment” (malgrat que probablement va rebre algun suggeriment en aquest sentit) rescindir el contracte de hosting que la lligava al polèmic website. La intenció era, probablement, escapçar la hidra, però com tots sabem aquest ésser mitològic posseeix més d’un cap; només era necessari que des de Wikileaks es fes una crida, i bon nombre de voluntaris (pertanyents o no a la comunitat hacker, no cal oblidar que Assange és un hacker ficat a periodista) van proporcionar allotjament a les pàgines del polèmic lloc.

PayPal i MasterCard també es compten entre les organitzacions que han tallat algun tipus de subministrament a Wikileaks, fet que ha desfermat la fúria entre el col·lectiu hacker, sempre amant de la transparència en la informació i en contra de qualsevol mena de censura (a més de, per pura curiositat intel·lectual, en general els hackers poden ser definits com a molt interessats per tot allò referit als secrets governamentals). Els primers en actuar han estat els membres del col·lectiu Anonymous, que han llançat atacs DDoS (Distributed Denial of Service) contra els serveis online que han suspès els seus respectius contractes amb Wikileaks i Julian Assange.

Aquesta mena d’atacs consisteixen en enviar peticions repetida i continuadament al servei atacat des de milers d’ordinadors, fet que provoca un col·lapse en el lloc web atacat degut a l’excés de dades. És, per a fer-nos una idea, com omplir una autopista de cotxes; en arribar tots al mateix temps al peatge acabarien provocant una retenció, ja que el ritme al qual es pot cobrar l’import d’aquest a cada automòbil és inferior al ritme amb el què arriben nous cotxes a la cua del mateix peatge.

El mateix col·lectiu Anonymous ha amenaçat a Twitter, ja que es rumoreja que el popular servei de microblogging està censurant les entrades marcades amb el hashtag #wikileaks, malgrat que de moment no s’ha pogut provar tal circumstància.

És de preveure que la cosa no acabi aquí, i que a mesura que creixi la pressió sobre Wikileaks, també augmentarà la virulència dels atacs que sumaran nous grups en les seves files.

Un conflicte que va més enllà dels bits

No es tracta només de quelcom que afecti a Internet o un tema de “freaks” informàtics; les revelacions de Wikileaks ens afecten a tots d’una o altra manera, i el que es debat aquests dies a Internet és el dret mateix a la llibertat d’expressió. Ha posat Assange en perill la vida de soldats i civils amb les seves revelacions sobre les guerres de l’Afganistan i l’Iraq? o bé ha proporcionat als ciutadans de tot el món el dret a saber el que fan els seus governs?

La resposta a aquests i molts altres interrogants provocats per l’acció del hacker australià les hauran de donar tots i cadascun de vostès, amics lectors, malgrat que al meu parer hi ha una cosa que em queda clara: Això ens afecta tots, fins i tot a aquelles persones que no s’han connectat mai a Internet.

Nota: en aquest article he usat el terme hacker per a la definició de tot un col·lectiu, diferenciat de l’accepció emprada habitualment amb una clara connotació pejorativa; un hacker és, al meu parer, una persona amb una curiositat innata per aprendre, i especialment interessada per la tecnologia i la seva forma de funcionament. Per a mi, així com per a moltes altres persones, un hacker que aprofita els seus coneixements per a obrar en benefici propi sense aturar-se a pensar en les conseqüències (parlant clar, un dels “dolents”) és un cracker.

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina