L’Audi

Compartir

L’Audiència Provincial de Barcelona ha paralitzat les vistes d’almenys sis casos de botigues d’informàtica, denunciades per les entitats de gestió de drets d’autor per no facturar el cànon. Segons l’Audiència, en haver-se-li plantejat dubtes sobre l’"equitat" d’aquesta taxa, suspèn tots els procediments fins tenir l’opinió del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. Ahir s’anul·lava també a Burgos un judici contra una botiga, a l’espera d’aquest dictamen.


Mercè Molist – Els sis comerços de Barcelona ja havien estat jutjats i condemnats, pel que van apel·lar a l’Audiència Provincial. Després d’una primera vista amb un d’ells, l’Audiència ha fet públics els seus dubtes sobre la idoneïtat de cobrar el cànon per còpia privada a empreses, administracions i particulars que emprin els suports i aparells gravats per realitzar altres tipus de còpies.

La providència de l’Audiència es pregunta si "l’aplicació a Espanya del cànon per còpia privada respecte a aparells o materials de reproducció digital excedeix del que hauria de ser una compensació equitativa per la limitació que suposa el dret de reproducció per còpia privada, tal i com és concebuda per la Directiva Comunitària 2001/29 CE, en afectar a materials i mitjans destinats a un ús diferent, com pot ser l’emmagatzematge d’informació generada per la mateixa interessada".

Les parts en litigi tenen 10 dies per argumentar en favor o en contra d’aquesta decisió. L’Audiència remetrà al Tribunal Europeu tant la seva pregunta com la que vulgui formular l’advocat de les botigues, Josep Jover.

Els dubtes de l’Audiència van sorgir quan, fa tres setmanes, la botiga d’informàtica Traxtore va presentar la seva apel·lació, en la que destacava la resposta que va donar el Comissari Europeu de Mercat Interior i Serveis, Charlie McCreevy, en nom de la Comissió Europea, a una pregunta de l’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya-Verds, Raül Romeda: "Només s’han de gravar amb cànons els suports i equips que efectivament siguin emprats per fer còpies realment destinades a ús privat. La Comissió considera que els equips utilitzats amb finalitats comercials, en empreses o en Administracions Públiques, no s’haurien de gravar amb cànons".

McCreevy denunciava en el seu dictamen que "el cànon sobre productes digitals implantat a Espanya s’aplica a suports i aparells sense fer distinció entre els consumidors que els volen emprar per a la reproducció de material protegit i els que no tenen aquest propòsit". En conseqüència, segons el comissari europeu, "es graven amb cànons molts productes que es poden utilitzar per realitzar còpies privades, però que serveixen també per a altres finalitats completament alienes a l’excepció prevista en la Directiva. Els usuaris, ja es tracti de grans empreses, petites i mitjanes empreses, administracions públiques, escoles i altres, han de pagar encara que no realitzin mai còpies per a ús privat".

La botiga Traxtore havia estat denunciada per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) el mes de març del 2006. Li demanaven 48.000 euros per haver efectuat compres des del 2002 en les que no havia pagat el cànon als seus proveïdors. En aquell temps, moltes botigues informàtiques no coneixien el funcionament del cànon, ja que fins al 2003 la patronal del sector, ASIMELEC, no va signar un acord públic amb les entitats de gestió de drets d’autor. Aquest desconeixement va motivar que moltes botigues no estiguessin al dia dels seus pagaments del cànon i fossin denunciades.

En el judici contra Taxtore, el gener del 2007, la botiga va al·legar la inconstitucionalitat del cànon però la sentència, dictada al juny, qualificava el seu al·legat d’"una sèrie d’arguments insostenibles que manquen del més mínim rigor jurídic i que resulten ser per desgavellats impossibles de contraargumentar lògicament. L’únic que es mereixen és un rebuig general, afirmant que no existeixen motius per plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional ni qüestió prejudicial alguna al Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea".

Traxtore va perdre el judici i Ana María Méndez, propietària de la botiga, va decidir apel·lar a l’Audiència Provincial de Barcelona i traspassar a aquest organisme el dictamen de McCreevy, fet que ha motivat l’actual decisió. Méndez la considera "una forma de respondre als gestos de complicitat que ens arriben des d’Europa dient que això és abusiu i cal regular-ho, en el sentit que sigui equitatiu i realment compensatori".

Méndez va crear el 2004 la primera associació espanyola de botigues d’informàtica, APEMIT, per assessorar i procurar defensa legal a altres comerciants demandats: "Quan parlo amb els meus proveïdors d’Alemanya, França o Bèlgica, no entenen res perquè allà no està passant el que aquí. Aquesta decisió de l’Audiència és una esperança, la forma que se sàpiga això a Europa. No es pot cobrar per tot com compensació de còpia privada perquè és injust".

Segons l’advocat Josep Jover, es tracta de la primera vegada que, en un cas de dret mercantil, l’Audiència accepta aquesta mena de consulta. Segons Jover, fins ara, les sentències han estat en la seva majoria condemnatòries contra les botigues. Actualment es calcula que hi ha uns 200 casos semblants a tota Espanya. Segons l’advocat, tots els apel·lants poden incloure la mateixa petició de consulta a Europa, i la decisió del tribunal barceloní pot tenir efecte dominó.

Buenas noticias

Copyright 2008 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Guillem Alsina