L’efecte Twitter’ en la indústria audiovisual

Compartir

CibersocietatAlgunes veus culpen a la popular xarxa social de microblogging de la davallada en la guixeta nord-americana de Brüno, el blockbuster estiuenc del còmic britànic Sacha Baron Cohen. Els comentaris bescanviats entre els internautes sobre les escenes de sexe i nuesa poden haver provocat que en el seu segon dia de projecció, la recaptació baixés gairebé fins a un 40%.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Un dels fenòmens de la Web 2.0 ha estat Twitter, un servei de microblogging que ja pot ser considerat per dret propi com una xarxa social en tota regla mercès a les interaccions i sinergies que proporciona entre els seus usuaris. Un dels darrers exemples de la importància que ha pres aquest servei a la Xarxa de xarxes és la recent defunció de Michael Jackson, donada a conèixer per un bloc i de la qual els internautes se’n van anar assabentant majoritàriament pel Twitter, propiciant la propagació de la notícia per tots els continents i avançant-se així als mitjans de comunicació “tradicionals” com la televisió.

La darrera notícia sobre Twitter en aquest sentit afecta la indústria audiovisual i, més concretament, la cinematogràfica. I és que els comentaris que els “twitters” pengen a les seves microbitàcoles afecten la recaptació a guixeta de les pel·lícules d’estrena.

El fenomen global de la influència de Twitter en l’opinió de les persones ja s’ha donat a conèixer com “efecte Twitter”. Si “twitters” (usuaris de Twitter) coneguts comencen a comentar positiva o negativament sobre un producte o servei, poden predisposar aquells altres usuaris subscrits al seu Tweet (followers, en l’argot del servei) a favor o en contra del què critiquen, malgrat que les limitacions del servei (160 caràcters com a màxim en cada entrada) poden fer pensar a priori que és massa escàs per exposar idees complexes i realitzar una anàlisi detallada de qualsevol producte o servei objecte de crítica. Tot i això, la capacitat de síntesi ha demostrat ser una bona arma per afrontar les limitacions de Twitter maximitzant la comunicació.

En el cas de les pel·lícules d’estrena, i segons informa l’agència Reuters, alguns “twitters” realitzen entrades en el seu compte des de la mateixa sala d’exhibició o immediatament després d’haver vist el film el mateix dia de la seva estrena, bolcant unes opinions que influenciaran les persones interessades en anar a veure la mateixa pel·lícula que busquen informació sobre ella a Internet.

Un exemple molt clar d’aquest fenomen és, segons es contínua esmentant a l’informe de Reuters, el darrer llargmetratge de Sacha Baron Cohen, el descarnat còmic britànic (malgrat que ja fa temps que la seva carrera es desenvolupa als Estats Units) que ja va sorprendre al món amb el seu anterior film “Borat”. “Brüno”, el títol del qual també coincideix amb el nom del protagonista, mostra les peripècies d’un suposat periodista alemany, les senyes d’identitat del quals són pertànyer a la comunitat gai i estar obsessionat per la moda. Com ja és el seu costum, Cohen es fica amb tothom en aquesta obra en la qual hi bolca tot el seu particular sentit de l’humor ridiculitzant a diversos col·lectius… quelcom que potser no és gaire del gust del públic nord-americà, especialment quan es tracten escenes amb algun tipus de contingut sexual.

I aquí és on Brüno ha patit “l’efecte Twitter”: segons analistes citats per Reuters, els comentaris trobats a Twitter criticant al film per les escenes de nuesa i amb contingut sexual, són probablement el motiu que la recaptació a guixeta baixés fins gairebé un 40% en el segon dia d’exhibició del metratge respecte al primer (14,4 milions de dòlars enfront de 8,8).

Pujant a la cresta de l’onada

Tot i això, no tot són males notícies: si es sap aprofitar bé, Twitter ofereix excel·lents oportunitats a les productores. Això ja ho han entès a Sony Pictures, des de la qual s’han obert comptes de Twitter per a les seves darreres creacions, en les que, per exemple, els actors twitegen des del mateix set de rodatge, creant així expectació entre els internautes i augmentant les possibilitats que vagin a veure la seva pel·lícula.

Naturalment, les crítiques i “l’efecte Twitter” depenen molt del context cultural del qual estiguem parlant; per exemple, no és el mateix tipus d’humor el què prefereixen els espectadors nord-americans, que els anglesos o espanyols. Mentre que l’humor més groller i de “brotxa grossa” pot funcionar bé a Espanya, i les escenes de sexe o nus passar pràcticament desapercebudes, no es veurà de la mateixa manera als Estats Units o la Gran Bretanya, països en els quals les seves gents tenen molt més en compte aquests continguts i prefereixen un humor més irònic i satíric.

Novament, veiem com els continguts de la xarxa global s’han d’adaptar al tipus de públic local al qual van dirigits si volem tenir èxit.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)