Les autoritats federals nord-americanes s’autoritzen a quedar-se amb els dispositius electr

Compartir

Les mesures ja estaven vigents, però ara diverses entitats de protecció dels drets individuals i civils, han obligat al govern a que les faci públiques.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Si heu de viatjar als Estats Units i porteu un ordinador portàtil, un reproductor MP3/MP4, una càmera de fotos o vídeo digital o fins i tot un telèfon mòbil o algun altre gàdget electrònic, aneu amb compte perquè us podeu trobar amb la desagradable sorpresa de que a les duanes d’aquest país us sigui retingut l’aparell de forma indefinida.

Aquesta nova directriu afecta tant a ciutadans estrangers que viatgin als Estats Units o tornin d’aquell país cap a les seves llars, com als mateixos ciutadans nord-americans que se’n vagin de viatge o tornin d’ell. De fet, la nova directiva ja s’estava aplicant des de feia algun temps segons informa el prestigiós rotatiu The Washington Post, però no ha estat fins ara que s’ha fet pública.

L’excusa oficial és que el segrest legal dels aparells es necessita per a la lluita antiterrorista. A més, cal tenir en compte que als agents que realitzin les decomisions del material electrònic se’ls dóna potestat per investigar dins dels arxius emmagatzemats, desencriptar-los si calgués i compartir-los amb altres agències governamentals o empreses privades si així calgués (per a la realització d’un procés de desencriptació, per exemple).

El cas és especialment greu ja que els Estats Units han estat acusats en el passat d’aprofitar-se dels seus sistemes de vigilància electrònica per aconseguir informació que afavorís els interessos d’empreses privades nord-americanes en detriment de les d’altres països. Va ser el cas, per exemple, de la venda d’una quantitat d’avions de passatgers a un país de l’orient mitjà que va acabar perdent el consorci europeu Airbus a favor de la nord-americana Boeing, en un cas en el qual es sospita que hi va haver espionatge industrial per part de les autoritats governamentals nord-americanes a través de la seva xarxa Echelon, amb informació confidencial sobre l’oferta presentada per Airbus que va arribar a les mans de Boeing, el que li va facilitar presentar una oferta millor.

Les entitats de defensa de les llibertats i els drets civils han posat èmfasi en la quantitat d’informació personal i privada que es pot veure compromesa per aquestes directives, que permeten la intromissió dels agents d’una forma oberta i descarada en la vida privada dels ciutadans de qualsevol país.

Guillem Alsina