Les dones hacker no són com a les pel·lícules

Compartir

Cibersocietat"Quina tia més rara", exclama Blackhold tot just sortir de veure la pel·lícula "Els homes que no estimaven les dones", basada en el best-seller del mateix nom i la protagonista del qual és una hacker. Blackhold, informàtica de 26 anys, es mou en ambients "underground" on coincideix amb dones hacker que, assegura, no són exactament com a les pel·lícules.

Mercè Molist – Primer fou la brillant Sandra Bullock de "La xarxa". Després va venir l’agressiva Angelina Jolie de "Hackers". I la glacial ‘Trinity’ de "Matrix". ‘Lisbeth Salander’, protagonista de "Els homes que no estimaven les dones", és el cúmul de l’estereotip de la dona hacker, una barreja de les anteriors amb una nova càrrega psicològica: molt mental i masculina, sinistra fins a la crueltat, la perfecta víctima d’una família disfuncional.

Com ja van fer la literatura i el cinema amb els seus companys, les dones hacker contemplen com se les presenta el gran públic embotides en un sac de tòpics. Blackhold assegura: "Les noies que conec relacionades amb la informàtica no porten ‘pírcings’ i tatuatges com ‘Lisbeth’, o no tants. Són noies normals i més obertes".

La bella i llegendària Barbara Thoens, del grup alemany de hackers Chaos Computer Club, o la polonesa experta en virus Joanna Rutkowska, que no surt de viatge sense una planxa i el seu kit de maquillatge, possiblement cridarien davant la deixadesa i masculinitat de ‘Lisbeth’. I la corpulenta Binaria, integrant en els anys 90 del grup espanyol La Vieja Guardia, s’ha d’estar petant de riure davant de tanta hacker anorèxica de pel·lícula.

Per no parlar de la dolça amant dels animals Amaya Rodrigo, la primera dona programadora de Debian (una distribució de GNU/Linux) a Europa. Fundadora de Debian Women i defensora dels drets de les dones a la xarxa, l’estètica de Rodrigo s’assembla més aviat poc a la ciberpunk ‘Lisbeth’. Blackhold afegeix: "No són dones agressives, com es veu a la pel·lícula, però sí molt actives, impulsives, que no perden el temps".

Blackhold treballa com a administradora de sistemes a Barcelona. Als 3 anyets ja jugava amb un Commodore i, als 4, carregava ella sola els jocs. "Vaig aprendre a escriure a màquina abans que a mà", explica. No hi ha hagut esdeveniment hacktivista en els darrers anys on no hi fos i, en el 2008, va organitzar la primera trobada tècnica Summer Camp Garrotxa, que enguany es repeteix, a Girona, a mitjans juliol.

Blackhold assegura no sentir-se identificada amb la protagonista de la pel·lícula, però sí que comparteix alguns trets psicològics, encara que amb menys intensitat, com la sintonia amb les idees ciberpunk o la relació amb la feminitat: "Moltes coses que s’atribueixen a les dones, com maquillar-se o parlar de vestits, m’avorreixen. Prefereixo mil cops parlar de qualsevol tema tècnic".

Així mateix, considera que la timidesa i caràcter solitari de ‘Lisbeth’ són comuns a molts i moltes hackers, causa i conseqüència de passar tantes hores davant d’un ordinador, fins a convertir-ho en un art. Però és una soledat física i emocional, que no mental: "Gràcies a la informàtica he conegut moltíssima gent i he pogut fer coses de les què no n’hauria estat capaç si no estigués en un món tan actiu".

Per a Blackhold, la gran fallada de la ficció, tant en "Els homes que no estimaven les dones" com en pel·lícules anteriors, resideix en què pinten a les dones hacker com a simples imitacions dels seus alter egos masculins: "‘Lisbeth’ intenta reunir tots els tòpics de com hauria de ser un hacker masculí i això fa que tingui un caràcter agressiu, fred i venjatiu".

No es pot culpar al novel·lista suec Stieg Larsson, autor del llibre, pel seu poc coneixement de les dones hacker. Són tan poques i solen amagar-se tant de la llum pública, més que els seus companys, que la feina de camp era difícil. Amb prou feines hi ha uns pocs estudis seriosos. El més recent, del 2006, de la Universitat de Cambridge, afirmava que en les comunitats de programari lliure, on solen iniciar-se els hackers, només el 1,5% són "elles".

Possiblement Larsson es va inspirar en les pel·lícules abans esmentades o els llibres ciberpunk de William Gibson, on la majoria de dones són calcades a ‘Lisbeth’. Mentrestant, en el món real, les hackers són menys sinistres, però tant o més llestes.

Un hacker ho faria així?

La feina de ‘Lisbeth Salander’ consisteix en investigar a altres persones, accedint als seus ordinadors i a les bases de dades on hi hagi informació sobre elles. És una hacker professional i aquest ofici, encara que minoritari, és real. També s’acosten molt a la realitat els detalls informàtics que mostra la pel·lícula.

Tot i això, Blackhold detecta algunes fallades: "‘Lisbeth’ entra a l’ordinador del periodista protagonista i espia els seus documents, però m’estranya com pot obrir i tancar els fitxers, en entorn gràfic, sense que ell se n’adoni". La forma correcta seria "connectar-se en mode invisible i, un cop dins del portàtil, transferir els fitxers al seu".

També és erroni, assegura Blackhold, que el hacker introdueixi en el seu portàtil la tarja de memòria de la seva càmera digital: "Els MacBook Pro, com el que usa ‘Lisbeth’, no tenen lector d’aquestes targes". A més i des d’una òptica hispana, pocs hackers empren ordinadors Apple, però Blackhold aclareix: “D’Alemanya cap amunt, hi ha gent molt bona amb un Mac”.

Pel què fa als encerts de la pel·lícula, Lisbeth ‘demana’ al seu tutor 20.000 corones sueques (1.800 euros) per a comprar un portàtil: exactament el que costa un MacBook Pro de 15". També veiem una terminal amb directoris reals del sistema operatiu Mac OS X. I fins i tot, se n’alegra Blackhold, “la hacker fa un ‘find’”. La comanda ‘find’ serveix per a buscar coses.

Finalment, queda a la discreció de cada hacker si ells o elles farien el què fa ‘Lisbeth’: per ajudar el periodista en la seva investigació, acaba revelant-li que està espiant el seu ordinador. L’opinió de Blackhold: "Un hacker s’interessa i arrisca per quelcom si se li presenta realment com un repte, els hackers estimen els reptes".

De carn i ossos

Les dones hacker que han passat a la història poden comptar-se amb els dits de les dues mans. O gairebé. Si els fessin un homenatge, de reservar una taula en un restaurant hi cabrien totes. I molt poques practicarien el "hacking" o intrusió en ordinadors, com ‘Lisbeth’. La paraula hacker té diverses accepcions i la majoria de les dones practiquen la menys agressiva: ser excel·lents programadores i genials solucionadores de problemes tècnics.

Ada Byron (1815-1852)

Va néixer i va morir a Londres. Filla del poeta Lord Byron. És considerada la primera programadora i mare de la programació informàtica. Autodidacta. Va treballar amb Charles Babbage, pare dels ordinadors per al seu invent de la "màquina analítica". El 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació i li va posar el seu nom.

Les hackers de l’ENIAC (1946)

L’ENIAC fou el primer ordinador electrònic. El van programar sis dones, especialistes en matemàtiques: Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNul
ty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence. Ja havien treballat juntes calculant manualment les trajectòries de les bombes de l’exèrcit nord-americà en la II Guerra Mundial.

Grace Murray Hopper (1906-1996)

Coneguda com a "Amazing Grace" (Sorprenent Grace). Fou una de les tres primeres persones que va dissenyar un programa per al primer ordinador electromagnètic, el Mark I. Va participar en la creació dels primers ordinadors comercials, Binac i UNIVAC I. Va supervisar el departament que va desenvolupar el primer compilador i el primer llenguatge de programació d’alt nivell orientat a la gestió, FLOW-MATIC, en el qual s’inspiraria COBOL. Era una visionària que va preveure la intel·ligència artificial, els processadors paral·lels i l’ús quotidià dels ordinadors.

Evelyn Berezin (1925)

Va inventar el 1953 el primer ordinador d’oficina, quan treballava a l’empresa Underwood. Va desenvolupar el primer sistema de reserva de vols del món, per a United Airlines. És coneguda com la mare dels processadors de text d’ençà que el 1968 va desenvolupar la idea d’una programa que permet-se emmagatzemar i editar textos. Un any després va fundar Redactron, la primera empresa dedicada a aquests programes.

Lynn Conway (1938)

Transsexual. Pionera en el camp de l’arquitectura de computadors i la microelectrònica. Gran part de l’evolució en el disseny de xips de silici dels últims temps es basa en el seu treball. El 1965 va participar en el disseny del primer ordinador superescalar.

Jude Milhon (1939-2003)

Coneguda com "St. Jude" (Santa Jude). Mare del ciberpunk, programadora, escriptora, rebel, defensora dels ciberdrets i la incorporació de les dones a les xarxes. Va inventar i va popularitzar la frase "Girls need modems" (les dones necessiten mòdems).

Frances E. Allen (1932)

Primera dona que va rebre el premi Turing, equivalent al Nobel d’Informàtica, en el 2007. Investigadora d’IBM i pionera en el camp de l’automatització de tasques paral·leles i optimització de compiladors (programes que tradueixen un programa escrit en un llenguatge de programació a un altre).

Blackhold

Amaya Rodrigo

Joanna Rutkowska

Las hackers del ENIAC

Debian Women

LinuxChix

Systers

Ada Lovelace

Copyright 2009 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)