Les universitats a distància es preparen per a un gran increment d’alumnes gràcies a les noves tecnologies

Compartir

CibersocietatSempre han estat l’aneguet lleig de l’ensenyança a Europa i els Estats Units, però avui les universitats a distància comencen a viure una revolució que les farà passar al primer pla. Els motius són dos: més demanda d’educació a les empreses, que obliga a estudiar des de casa o el lloc de treball, i la popularització d’Internet, que facilita l’educació a distància.

Mercè Molist – La Universitat Oberta de Hong Kong va néixer patrocinada pel seu govern el 1989, com la majoria de les universitats a distància de la zona asiàtica, que van sorgir com a institucions públiques en els anys 80, mentre les occidentals ho feien en els anys 70. Actualment es finança en un 90% amb el que paguen els seus estudiants, que són 19.000. D’aquests, 5.000 assisteixen físicament a classe i 14.000 ho fan a distància, però només 150 estudien en el què s’anomena "e-learning" pur.

L’"e-learning" o educació virtual pura significa que tot el curs es fa per Internet i la interacció amb els professors és només a través de la xarxa. Aquesta modalitat és encara minoritària en les universitats a distància de tot el món, que tot just s’estan adaptant a la nova realitat tecnològica. De moment, la majoria ofereixen només alguns cursos o assignatures en línia, o bé empren la web com a reforç, però no com a mitjà únic de l’educació.

Malgrat que a Hong Kong hi ha un penetració d’Internet del 90% i unes connexions excel·lents, a la seva universitat a distància la majoria de cursos es fan amb material imprès i l’ajuda del telèfon per parlar amb els professors, a més de tutories cara a cara cada dues o tres setmanes. Només dos cursos, un sobre la llei xinesa de negocis i un altre sobre la llengua "putonghua" (antic mandarí) es donen en "e-learning" pur, per tal que hi puguin accedir estudiants de fora de Hong Kong.

"La majoria de les universitats a distància no són universitats d’"e-learning". S’empren més aplicacions d’"e-learning" a les universitats normals que en aquelles", explica Sarah Guri-Rosenblit, de la Universitat Oberta d’Israel. La presència de la tecnologia sol reduir-se, explica Guri-Rosenblit, que "els cursos tinguin una web i els estudiants puguin xatejar amb els seus professors, però la majoria dels estudis es fan emprant velles tecnologies i amb l’ajuda de tutories cara a cara".

La Universitat Oberta d’Israel no n’és una excepció: fundada el 1974, seguint el model de la British Open University, imparteix cursos a 45.000 alumnes, cap en forma d’"e-learning" pur: "Com a Israel no tenim grans distàncies, molts dels nostres estudiants prefereixen veure’s amb els seus tutors setmanalment", explica Guri-Rosenblit.

Però aquesta situació comença a canviar a causa del context socioeconòmic: la majoria dels estudiants a distància, uns 14 milions arreu del món, són persones de més de 30 anys, amb estudis secundaris o una carrera ja feta, que estan treballant i volen ampliar coneixements per tal de millorar en les seves feines. En haver d’estudiar a temps parcial, l’educació a distància és la seva elecció per defecte.

La noció d’educació continuada o educació per a tota la vida es fa cada cop més essencial per sobreviure en el món laboral. Això, afegit als avantatges que ofereixen les noves tecnologies per a estudiar des de casa, obre un canvi revolucionari a les universitats a distància cap a l’"e-learning" pur o mixt (combinat amb trobades cara a cara amb els educadors).

També les universitats i instituts presencials s’apunten a l’"e-learning", amb l’ús de plataformes virtuals d’educació com la lliure Moodle, que serveixen de complement als seus estudis, o dins i tot oferint-ne alguns a distància. I neixen pertot arreu instituts privats que segueixen les dues claus de l’educació del futur: cursos a distància i ús de l’"e-learning".

"Estem veient el principi d’una revolució en la forma com ensenyem i aprenem", afirma Raymond Duchesne, director general de Télé-Université, del Canadà. Segons Duchesne, "la tecnologia transformarà les nostres institucions i hàbits d’una forma que difícilment podem imaginar i l’aprenentatge permanent que possibilita l’educació a distància cobrarà molta importància".

El senyor Olcott, director executiu del britànic Observatori de l’Alta Educació Sense Fronteres, afegeix: "Els programes del futur són els "online" i les universitats que prosperaran són les que ara s’aprofiten del potencial i la importància de l’educació a distància". Segons Olcott, l’èxit de l’educació oberta dependrà molt de "la capacitat creativa i innovadora dels docents per a desenvolupar".

Al Canadà, concretament al Quebec, només el 2% dels estudiants que cursen educació superior ho fan actualment a distància. Però aquest nombre creix ràpidament, assegura Duchesne: "Més i més universitats estan posant en marxa programes a distància". L’experta en qualitat de l’educació, María José Lemaitre, explica la causa d’aquest fenomen: “L’educació s’està convertint en un gran negoci".

Però aquesta gallina dels ous d’or no és tan fàcil d’explotar com traslladar els cursos a Internet i ja està. El mes passat, 84 representants del centenar d’universitats a distància que hi ha arreu del món es van reunir a Barcelona, en un congrés organitzat per l’International Council for Open and Distance Education i la Universitat Oberta de Catalunya que, amb 54.000 estudiants, és la segona universitat de Catalunya.

Allà s’hi va discutir com fa una universitat a distància tradicional per a passar-se a l’"e-learning", quelcom en el que només destaquen algunes institucions dels Estats Units, el Canadà, i la Universitat Oberta de Catalunya. L’opinió dels experts és que cal sobrepassar les fronteres del conservadorisme de molts professors i evitar les polítiques d’educació uniformes per adoptar altres molt més flexibles, orientades a estudiants molt heterogenis.

A més, s’han de canviar els plans d’estudi i acostar-los a les necessitats del món dels negocis, principal aliat de la creixent necessitat d’educació a distància, en el què Josep Lladó, vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya, va qualificar de "capitalisme acadèmic". Tampoc cal oblidar la globalització i competència internacional en què entra una universitat quan es fa accessible des de qualsevol lloc del món. Una qüestió gens fútil pot ser: En quina llengua ensenya?

La principal conclusió del congrés fou que ara és el moment de l’educació a distància. Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, va oferir noves idees en explicar que enguany han format a 30.000 aturats en cursos de reciclatge subvencionats per la Conselleria de Treball de la Generalitat. L’experiència ha anat tan bé que l’any vinent preveuen fer el mateix amb 60.000.

Tubella no va obviar un dels punts foscos d’aquesta mena d’universitats: el baix percentatge d’estudiants que s’hi acaben graduant, ja que l’educació a distància deman
a més autodisciplina i s’ha de compaginar amb la feina. El temps mitjà per acabar una carrera a distància és més gran que en les universitats normals i no baixa dels sis anys.

Les megauniversitats

La Universitat Oberta d’Indonèsia és una de les més grans del món, amb 630.000 estudiants. Va néixer el 1984 com una universitat a distància tradicional, amb materials impresos com a principal mètode d’estudi, però avui ofereix la meitat dels seus cursos, 550 cada semestre, mitjançant "e-learning". El seu esforç d’adaptació a les noves tecnologies és un exemple per a les anomenades "megauniversitats" del món, la majoria públiques i a distància.

Les més grans estan situades en països asiàtics. Són la Universitat Oberta Nacional Indira Gandhi, a l’Índia, amb 2,5 milions d’alumnes; la Universitat Oberta del Pakistan, amb 1,8 milions, i la Universitat Oberta de Bangladesh, amb 600.000, segons dades de la Wikipedia. La raó que les universitats més grans del món siguin asiàtiques i a distància és degut al fet que en aquests països la densitat d’universitats és molt baixa.

És el cas d’Indonèsia on, com explica la seva rectora, Tian Belawati, la majoria d’illes no tenen universitat pròpia i qui vulgui fer cursos superiors només té l’opció d’estudiar a distància. La Universitat Oberta d’Indonèsia està dissenyada per a ser "flexible, inclusiva i barata, amb la intenció d’arribar a tots els ciutadans. Per això, estem obligats a usar mitjans accessibles a tothom, a preus assequibles", afirma Belawati.

Entre aquests mitjans s’hi troba Internet, però planteja també grans dificultats, explica la rectora: "El repte més gran al què ens enfrontem per a oferir cursos d’"e-learning" és la nostra limitada estructura nacional d’Internet, que condiciona les possibilitats d’accés dels estudiants als nostres cursos. A més, la preparació dels alumnes per aprendre a través de la xarxa és quelcom que s’ha de millorar".

La penetració d’Internet a Indonèsia és baixa, del 12%, així com en la majoria dels països on s’ubiquen les megauniversitats. Aquest fet, afegit a la dificultat de canviar d’arrel la metodologia d’ensenyança en institucions tan grans, fa que la seva adaptació a l’"e-learning" estigui sent lenta. Però, segons els experts, en deu anys poden convertir-se en els majors fenòmens d’educació electrònica del món.

Així ho afirma Don Olcott, director executiu del britànic Observatori de l’Alta Educació Sense Fronteres: "Quan les tecnologies siguin més accessibles i menys costoses, la proliferació de l’educació oberta i a distància s’accelerarà i en el 2020 veurem un creixement sense precedents a la Xina, l’Índia, Orient Mitjà, Europa De l’Est, Àfrica i Amèrica del Sud".

Es pot ensenyar cirurgia per Internet?

A mesura que l’"e-learning" s’imposa com a mitjà dominant per a l’educació del futur, sorgeix la discussió entre els acadèmics sobre si és factible ensenyar totalment a distància i de forma virtual o és necessària una certa interacció cara a cara amb tutors i professors, en el que s’anomena "e-learning" mixt.

John C.Y. Leong, rector de la Universitat Oberta de Hong Kong, prefereix el mixt: "Amb Internet l’educació és més interactiva i activa, però també més aïllada. Sempre serà necessari fer almenys les tutories cara a cara, a la llarga és millor perquè hi ha alumnes i assignatures que ho necessiten".

Leong és cirurgià i afirma convençut que hi ha dues professions que mai es podran ensenyar totalment en línia: cirurgià i dentista perquè "cal anar als hospitals a aprendre com es fa". En altres, com ara psicòleg i sociòleg, tampoc aconsella l’"e-learning" pur i es decanta pel mixt.

Tian Belawati, rectora de la Universitat Oberta d’Indonèsia, creu que qui ho marca són els alumnes i no el tipus d’estudi: "En el context d’Indonèsia, l’"e-learning" mixt és el més ideal a causa dels hàbits d’aprenentatge dels estudiants, que estan acostumats a l’educació cara a cara". Per a Belawati, això anirà canviant "a mida que els estudiants s’acostumin a viure i treballar en el món en línia, llavors l’educació podrà ser totalment electrònica".

També Sarah Guri-Rosenblit, de la Universitat Oberta d’Israel, aposta per l’"e-learning" pur: "Avui en dia la majoria dels estudiants prefereixen el mode mixt, però si tens una classe petita amb suport intensiu d’ensenyança en línia, es pot dur a terme de forma reeixida una educació electrònica pura". La condició per a això, segons Guri-Rosenblit, és que "no pots tenir un nombre molt gran d’estudiants a cada classe i per tant necessites mobilitzar a més professorat, el què augmenta les despeses".

Universitat Oberta de Catalunya

Congreso de universidades a distancia

List of largest universities by enrollment

Copyright 2009 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)