Les xarxes de missatgeria instant? nia i les xarxes socials haurien de convergir

Compartir

El paradigma de la nova web 2.0 que promou la integració de serveis per oferir als internautes quelcom més a partir d’allò ja existent i fins i tot tradicional, sembla haver deixat a la cuneta el que jo considero una fusió més que evident pel potencial que té: la dels serveis de missatgeria instantània i les xarxes socials.


Guillem AlsinaGuillem Alsina (guillem@imatica.org) – Ambdós són peces complementàries d’un mateix trencaclosques que permeten d’una banda la comunicació pura i dura entre dos o més individus i, per una altra, la descoberta de més individus amb els quals relacionar-se. I les dues les tenim davant dels nostres ulls sense encertar a encaixar-les.

No em refereixo a què dos usuaris d’una xarxa social no puguin parlar entre ells a través d’un programa de missatgeria instantània, doncs no hi ha motius tècnics que ho impedeixin ni tan sols d’idiosincràsia de la pròpia Internet, però si volen fer-ho hauran de recórrer a una solució realitzada per una tercera part. Per exemple, la xarxa Xing a la qual pertanyo, permet creuar missatges que van a la bústia de l’altre usuari, però si vols parlar amb una altra persona que es troba en línia, pots emprar Messenger o Skype, això si, agafant l’adreça de l’usuari d’aquests serveis de la mateixa pàgina del perfil de la persona amb qui ens volem comunicar. Aquesta adreça l’hauré d’afegir manualment al meu compte i esperar que aquest usuari em doni la seva aprovació per establir contacte amb ell.

De la mateixa manera, des d’una plataforma d’IM (Instant Messaging, Missatgeria Instantània en l’idioma de Shakespeare), un es pot comunicar amb els seus contactes directes, però no amb els contactes dels seus contactes excepte que l’adreça d’aquests els sigui revelada a través d’algun nexe comú i prèvia acceptació. El descobriment de nous contactes es realitza a través de perfils que es troben després d’una investigació, gràcies a weblogs personals, o de contactes comuns que ens les faciliten manualment. Mai mitjançant un sistema que ens permeti realitzar aquest procés d’una forma més transparent a l’usuari. I d’existir aquest procés, sense cap mena de dubte és molt rudimentari encara respecte al què podria arribar a ser.

El que jo proposo és el concepte de Missatgeria Instantània 2.0 (MI 2.0) que vagi un pas més enllà de la missatgeria pura i dura (incloses capacitats de VoIP) per convertir-se en un sistema de relacions socials complet, i que no només ens permeti parlar amb els nostres coneguts, si no també fer noves coneixences.

Aquesta nova dimensió de la MI 2.0 heretaria una part de la tradició dels xats via IRC, la d’entrar en una sala de xat a parlar amb persones conegudes i desconegudes, però eliminant el factor de trobar-se amb algú totalment desconegut en favor d’usar el concepte de la xarxa social de conèixer els punts en comú en forma de contactes compartits pels dos interlocutors, i de primar la comunicació un a un sobre la col·lectiva del xat… encara que sense renunciar a aquesta darrera sempre i quan els usuaris ho vulguin.

Per a això, la tecnologia dels sistemes d’IM no ha de canviar substancialment, encara que la seva interfície sí ha de presentar un nou element que ens permeti explorar els contactes dels nostres amics, quelcom semblant al següent:

Una idea per a com hauria de ser la nova interficie dels sistemes de missatgeria instantània

Només un detall legal pot entelar tal reconversió: la llicència d’ús dels actuals sistemes d’IM, que poden incloure clàusules que limitin o neguin la possibilitat de compartir dades dels nostres contactes amb tercers, que és al cap i a la fi el que estic proposant que fem. Aquest problema té una fàcil solució: un nou contracte de llicència amb l’usuari que inclogui la possibilitat de descobrir nous contactes a través dels nostres contactes directes al mateix temps que permeti a l’empresa que proporciona el servei mostrar les nostres dades a tercers.

Aquests nous sistemes sempre haurien de comptar amb opcions per no mostrar les nostres dades en cas que només volguessin parlar amb els nostres amics i no formar part de la xarxa social, una mena de mode d’invisibilitat per al cas que no volguéssim que desconeguts puguin saber de la nostra existència.

Els proveïdors de xarxes IM, els més ben posicionats

Per dur a terme la transformació que he explicat i que ens portaria des de la Missatgeria Instantània fins a la Missatgeria Instantània Social 2.0, crec que els actors més ben situats són els proveïdors de serveis IM. Això és així degut a les següents causes:

– Les xarxes de networking són encara molt desconegudes entre el gran públic (les mestresses de casa, els menors d’edat, jubilats,…) essent en canvi els serveis de missatgeria instantània molt més coneguts i amb més tradició a Internet. Fins i tot en el camp dels negocis, les xarxes de networking són encara relativament desconegudes per gran part de directius i treballadors.

– A conseqüència del punt anterior, la major massa social present en les xarxes de missatgeria instantània les fa més susceptibles de ser el punt de partida òptim per a la integració d’ambdós dos serveis per poder arribar al màxim públic.

– Serveis com AiM (AOL Instant Messenger), Live Messenger (Microsoft) o Google Talk són emprats indistintament en l’àmbit empresarial o lúdic/personal. La integració en ells d’una xarxa de networking podria ser realitzada des dels dos punts de vista.

– Iniciatives com Open Social faciliten la integració de xarxes de networking en aplicacions en línia sense relació directa amb aquests serveis.

Ara, l’únic que manca és la voluntat per part dels dos actors implicats, serveis de missatgeria instantània i de networking.

Guillem Alsina