Les xarxes socials, entorns propicis per al spam

Compartir

La confiança que tenim en els nostres contactes, juntament amb els escurçadors d’URL’s que emmascaren els enganys en l’adreça sobre la qual fa clic l’usuari, fan de Twitter una de les xarxes socials preferides pels spammers.

La primera vegada que vaig sentir aquell tòpic que diu “el punt més dèbil de la cadena de la seguretat informàtica és l’ésser humà” jo estava a la universitat. Ha plogut molt des de llavors, però aquesta frase continua mantenint completament la seva vigència, i es demostra en que cada cop hi ha més estratagemes que aprofiten la confiança dels internautes en els seus amics i coneguts online, per a propagar spam i qualsevol altra mena de malware.

Un bon exemple d’això s’explica en un article del blog CSO, de l’editorial IDG, titulat Botnets target social networks with spam, i en el que entre d’altres coses, s’indica que els spammers aprofiten les relacions de confiança a Twitter per propagar spam, essent un mètode preferit davant del tradicional del correu electrònic.

Això és així perquè, en primer lloc, com a usuaris acostumem a confiar de manera més o menys ‘cega’ en el que les nostres amistats posen en els seus murs i perfils. A més, estem tan acostumats a les URL’s escurçades que ens n’oblidem que aquestes ens impossibiliten saber amb certesa en quin lloc web estem entrant, a diferència del correu electrònic en què amb un coneixement bàsic, podem comprovar la URL abans d’entrar-hi.

Els spammers i creadors de malware empren comptes falsos per a distribuir les seves trampes, i encara que aquestes són fàcilment detectables i, per tant, la seva vida relativament curta (en algun moment es parla de només uns 45 minuts de presència en línia), amb només uns pocs usuaris infectats es pot provocar una reacció en cadena que acaba per convertir milers de comptes en esclaus de la botnet.

L’anglès és la llengua preferida d’aquestes trampes, malgrat que també són populars altres idiomes entre els spammers com el francès i el castellà, mentre que pel que fa als missatges trampa, abunden els temes personals (“mira el que han penjat de tu a Internet!” seguit d’un enllaç, per exemple) i els relatius a suposats vídeos sexuals de personatges famosos, com les cantants Taylor Swift o Rihanna.

L’actualitat més candent tampoc s’escapa de ser protagonista d’aquestes trampes i, per exemple, els recents atemptats de Boston van ser aprofitats per spammers per difondre les seves estratagemes.

Eines de protecció

La desconfiança sistemàtica és el millor en aquests casos. Rebre un missatge tipus “mira el que han publicat de tu” seguit d’una URL, ha de semblar sospitós encara que arribi de part del nostre millor amic. Abans de fer clic sobre qualsevol enllaç, no estaria de més assegurar-nos-en amb un missatge de resposta o per mitjà de qualsevol altra via (trucada, WhatsApp, e-mail,…) si el missatge original l’havia escrit realment ell.

En cas de detectar un missatge de spam, allò principal és alertar tots els contactes per tal que no en facin cas i, tot seguit, posar-se en contacte amb els responsables del servei (Twitter, per exemple) per informar del cas.

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Les xarxes socials, entorns propicis per al spam
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: