L’exc

Compartir

Basat en un cas real: un pare, temorós que el seu fill es passés massa hores davant l’ordinador veient pàgines pornogràfiques, jugant a vídeojocs o navegant entre continguts encara més controvertits, va decidir investigar. I va descobrir que el seu fill era addicte… a puntuar notícies al Digg.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Des de sempre s’ha parlat d’Internet com una autopista de la informació, amb milers de milions de dades referents a qualsevol aspecte de la humanitat. En resum, amb un greu problema de sobreabundancia de continguts que també s’ha posat de relleu més d’un cop. Com els "problemes" que pot causar la xarxa a la societat.

Perquè, desenganyem-nos: hi ha qui considera un problema les pàgines pornogràfiques, altres la informació per fabricar bombes o cometre atemptats terroristes i altres l’excessiva facilitat amb la qual s’informa de qualsevol fet ja sigui d’una forma subjectiva o objectiva. En qualsevol cas, Internet -com qualsevol cosa en aquest món- suposa una amenaça per a molts i variats col·lectius.

Un d’aquests col·lectius afectats és el dels pares amb fills menors d’edat, els patiments dels quals oscil·len entre que les seves mainades "surfegin" tot el dia per pàgines pornogràfiques o bé vegin continguts de tipus "antisocial" que els empenyin a perpetrar un acte de violència extrema com el viscut a la localitat nord-americana de Columbine o més recentment en una petita localitat finlandesa. En ambdós casos, els mitjans de comunicació generalistes van destacar el paper d’Internet com un factor de risc per a les influenciables ments dels joves.

Però no tot són riscos. En el lloc web Burbia se’ns explica el cas real d’un pare preocupat per l’actitud del seu fill envers l’ordinador pel gran nombre d’hores que es passava davant la màquina, navegant per Internet. I més després d’una xerrada donada per als pares a l’escola local on se’ls advertia dels "riscos" de la Xarxa de xarxes.

Tal fou la inquietud d’aquest abnegat progenitor que, violant la privacitat del seu fill, va decidir investigar que és el que aquest feia realment a l’ordinador, descobrint gran quantitat d’accessos a una pàgina anomenada Digg, que desconeixia.

Digg és el que s’ha convingut en anomenar un agregador* social, un lloc al qual i després de passar per un procés d’alta, s’hi poden enviar referències sobre notícies diverses per compartir amb la resta d’usuaris i que aquests les valorin. Una mena de "press clipping" (resum de premsa) però realitzat amb esforç voluntari.

El noi (de 16 anys d’edat) es passava bona part de l’horari extraescolar llegint, puntuant i comentant notícies i informacions de tota mena, des de divertides sàtires polítiques fins a articles sobre física quàntica. Ara és on entra en joc la pregunta: a partir de quin punt deixa de ser interès cultural per convertir-se en addicció? encara que també: què és exactament el que definim com a addicció? i el que és encara més important: perquè els mitjans de comunicació de tipus generalista treuen gairebé sempre a relluir el costat més fosc d’Internet sense explicar els seus pros a més dels seus contres?

Formes d’addicció n’hi ha moltes, i potser hauríem de considerar si veure tots els resums de futbol durant el cap de setmana i els primers dies laborals és una altra mena d’addicció, per posar un exemple, i no jutjar tot un mitjà de comunicació a la lleugera per un cantó fosc que tenir, el té. Com tot en aquesta vida.

Però el que és encara més estrany: pot haver-hi addiccions "positives"? La quantitat d’informació de tota mena, banal però també important, que ha passat i passarà davant dels ulls d’aquest noi nord-americà protagonista de tan curiosa "addicció" farà d’ell una persona informada i culta (¿o no és la cultura un amuntegament d’informació?) i, si té un bon sentit comú, sabrà processar-la, el que serà sense cap mena de dubte en el seu profit. Com prenem en consideració aquests efectes beneficiosos d’una presumpta addicció?

Sense cap mena de dubte, els psiquiatres i psicòlegs es trobaran amb casos desorientadors com aquest en el futur.

* desconec el terme català per a aquesta paraula, pel què l’he adaptat de la veu castellana.

Guillem Alsina