LibreOffice substitueix a OpenOffice en les preferències de les distribucions Linux

Compartir

El fork d’OpenOffice producte de l’enuig de la comunitat de desenvolupadors amb Oracle, empresa que té els drets sobre OpenOffice d’ençà de la seva adquisició de Sun Microsystems, és triat per les principals distribucions guiades per un esforç comunitari, i que també són les més populars i amb un nombre més gran d’usuaris.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Primer van ser openSUSE i Fedora, i l’última en caure podria ser Ubuntu; totes elles tenen moltes coses en comú, però la darrera d’aquestes és haver abandonat la suite ofimàtica OpenOffice en favor de la seva alternativa LibreOffice, totalment desvinculada d’Oracle. En el cas d’Ubuntu, aquest pas no s’ha donat encara en ferm, però s’està avaluant i les possibilitats són altes.

L’èxit de LibreOffice pot ser la darrera estocada que acabi amb OpenOffice; aquesta última és una suite encara de codi obert i gratuïta, sobre la qual Oracle basa la seva pròpia suite StarOffice seguint el model aplicat per Sun (de la qual va heretar aquest darrer producte i la responsabilitat davant de la comunitat OpenOffice).

La fuga de desenvolupadors d’OpenOffice a LibreOffice (molt més d’acord amb l’esperit comunitari) previsiblement farà que el primer d’aquests projectes quedi pràcticament buit de comunitat independent, el que al seu torn el buidarà de contingut en no ser d’utilitat a Oracle. Aquesta companyia podria desenvolupar StarOffice internament o, fins i tot, treure codi font de LibreOffice encara que no tingui el control d’aquest projecte ni la seva supervisió, i sempre que ho publiqués en obert (suposant que respecti la LGPL a la que es troba subjecte el programa).

A causa del secretisme amb què Oracle du a terme els seus projectes i, com ha demostrat després de l’adquisició de Sun, el fet de que no compti amb la comunitat de desenvolupadors per a gairebé res, també deixen oberta la possibilitat que, simplement, liquidi l’OpenOffice en favor de StarOffice (tancat, de venda) i de la seva nova suite ofimàtica al núvol, presentada recentment.

El que si és segur és que LibreOffice no trigarà gaire en ocupar la majoria del mercat que abans tenia OpenOffice, guanyant-se el suport de les principals distribucions GNU/Linux, de gairebé totes (si no totes) les minoritàries, i d’altres sistemes de codi obert com els diferents sabors de BSD. La seva direcció comunitària i recent història amb Oracle ja li havien guanyat les simpaties de tot l’ecosistema del programari lliure en el moment de ser anunciat el projecte.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina