Linux Mint: Ubuntu killer?

gotenna, no et quedis penjat
Compartir

Dues distribucions es barallen per liderar l’escàs 1% dels ordinadors d’escriptori els posseïdors dels quals empren GNU/Linux com a sistema operatiu per a governar-los: d’una banda l’establerta i àmpliament coneguda Ubuntu de Canonical i, per l’altra, Linux Mint, que no és una nouvinguda però que tampoc porta gaire temps conquerint titulars a la premsa.

A Ubuntu li ha sortit un dur competidor, especialment perquè aquest lloc se l’ha guanyat a base de seduir els usuaris sense invertir un sol cèntim en publicitat. Si darrera d’Ubuntu hi trobem a Canonical, una empresa establerta per Mark Shuttleworth, multimilionari sud-africà que fou -per citar una nota anecdòtica de la seva vida, però molt indicativa del potencial econòmic d’aquest home- el segon turista espacial del món, darrere de Linux Mint ens trobem amb un projecte comunitari liderat per uns noms menys coneguts i menys benestants.

Mint tampoc és nova: si Ubuntu veia la llum en el 2004 després que la premsa es centrés en la seva gènesi i des de certs cercles se la recolzés decisivament, Mint ha vingut fent un camí de discreta però constant pujada, recollint bones crítiques i el favor del públic.

Així és com a hores d’ara, Linux Mint obté més visites que qualsevol altra distribució (inclosa Ubuntu) a Distrowatch.com, un lloc web dedicat a l’actualitat del món GNU/Linux i els sistemes operatius de codi obert clònics de Unix, i que compta amb una pàgina-fitxa dedicada a cada distribució. Distrowatch és una de les principals referències d’informació per als aficionats a la plataforma del pingüí.

Igual que en el cas d’Ubuntu, Linux Mint està basada en Debian, una metadistribució que també serveix de base a molts altres projectes. A Debian, el projecte Mint li superposa una sèrie de programari que no és 100% lliure, com ara còdecs per a àudio/vídeo, o l’entorn Java. L’objectiu és proporcionar una experiència més completa un cop instal·lat el sistema.

A diferència d’Ubuntu, que manté diverses versions de la seva distribució que es diferencien pels entorns gràfics i l’enfocament que seguixen, Mint només presenta dues descàrregues possibles d’una mateixa distro base: amb o sense còdecs multimèdia, que és el material subjecte a drets de propietat intel·lectual/copyright del sistema.

Molt a poc a poc (en cinc anys) Mint s’ha enfilat al més alt de l’ecosistema de distribucions GNU/Linux. En aquest camí, ha anat superant a distribucions amb molta més història i suport comercial darrere seu com openSUSE, Fedora o la mateixa Ubuntu. I ara la premsa especialitzada comença a interessar-se per aquest petit projecte independent vingut a més.

 

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: