Llibertats a la Xarxa: una de freda i una de calenta

Compartir

Mentre que als Estats Units s’estudia el projecte de llei SOPA, la Unió Europea considera que les operadores no poden monitoritzar i censurar el tràfic P2P.

Sessió sobre drets humans i Internet a la seu de les Nacions Unides, març de 2011. Imatge gentilesa de la delegació governamental nord-americana a Ginebra, a Flickr sota llicència Creative Commons

Sessió sobre drets humans i Internet a la seu de les Nacions Unides, març de 2011. Imatge gentilesa de la delegació governamental nord-americana a Ginebra, a Flickr sota llicència Creative Commons

Europa i els Estats Units, dos gegants amb vides paral·leles i amb un “relació especial”*, estan condemnats a no entendre’s en molts aspectes. Un d’aquests és la regulació d’Internet: mentre que en el país nord-americà sembla apostar-se per un control i censura més ferris des de les institucions públiques, en el vell continent sembla que aquest particular es decanta a favor de les tesis dels grups que defensen les llibertats a la Xarxa. En ambdós casos ens trobem amb un poderós lobby darrere les propostes per a enfortir el control institucional d’Internet.

En el cas europeu, un recent dictamen del Tribunal Europeu conclou que el filtrat de la navegació i les descàrregues dels internautes des dels ISPs és il·legal, a més de violar drets bàsics.

Tal dictamen ve arran del cas Scarlet, un proveïdor de servei belga que fou denunciat per la SABAM (l’equivalent belga de la SGAE o la RIAA) per negar-se a introduir mesures de control i censura del que els seus usuaris veien o descarregaven de la Xarxa.

En primera instància a Bèlgica, Scarlet va perdre el judici, però va apel·lar fins arribar al Tribunal Europeu, que ha emès el present dictamen. Aquesta instància considera que Scarlet estaria obligada a introduir en els seus servidors un sistema de monitorització car, de durada temporal indefinida (permanent) i el cost del qual hauria d’assumir o bé reflectir-lo en les factures dels seus usuaris. Però també va més enllà d’aquests arguments per tocar allò referent a la privacitat dels usuaris.

El Parlament Europeu a Brussel·les. Imatge cortesia de Xaf a Flickr sota llicència Creative Commons

El Parlament Europeu a Brussel·les. Imatge cortesia de Xaf a Flickr sota llicència Creative Commons

L’aplicació d’una mesura d’aquesta mena implicaria que el sistema de programari encarregat del filtrat hauria d’obrir i analitzar els paquets IP dels usuaris que passessin pels servidors de l’ISP, amb tota probabilitat guardant logs d’això. Amb tal informació, es podria reconstruir l’activitat de l’usuari a Internet, el que va en contra els principis bàsics de la privacitat.

En ser un dictamen del Tribunal Europeu, i tal i com va passar en el cas del cànon digital espanyol, les diferents normatives nacionals dels països de la Unió s’han d’amotllar al seu esperit, pel què, i almenys de moment, es salvaguarda aquest aspecte de la privacitat i la llibertat a la Xarxa.

Estats Units, l’altra cara de la moneda

Mentre que a Europa les resolucions institucionals s’alineen amb les tesis defensades per grups com l’EFF (Electronic Frontier Foundation), si passem a l’altra banda de l’Atlàntic les coses no estan tan clares.

El Congrés d’aquell país es troba estudiant en aquests moments la proposta de llei SOPA (Stop Online Piracy Act), que facultaria al Departament de Justícia entre d’altres institucions, a emetre ordres per a tallar els recursos d’aquells llocs web que vulnerin les lleis de copyright, fins i tot els que estan en mans de persones estrangers però amb els servidors hostatjats en proveïdors nord-americans.

Això inclou fonts de finançament com ara comptes de Paypal, sens dubte una mesura treta de l’experiència del govern nord-americà amb WikiLeaks, ja que esta regulació sembla destinada, precisament, a evitar que en el futur es repeteixi un cas semblant.

Els Estats Units mantenen posicions oposades a les de l'Unió Europea. A la fotografia, el Capitoli a Washington, seu del Congress nord-americà. Imatge gentilesa de Jon Worth a Flickr sota llicència Creative Commons

Els Estats Units mantenen posicions oposades a les de l'Unió Europea. A la fotografia, el Capitoli a Washington, seu del Congress nord-americà. Imatge gentilesa de Jon Worth a Flickr sota llicència Creative Commons

Les autoritats federals també podrien arribar a bloquejar un lloc web a petició d’un cos policial o un govern estranger, fet que obre les portes a la censura de continguts anti-governamentals d’altres països o que encara s’estiguin discutint als tribunals.

La llei SOPA serà sotmesa a debat el vinent 15 de desembre, i ja ha motivat una crítica contrària per part de la Unió Europea.

Un desencontre comprensible

No és la primera ni serà, probablement, la darrera vegada en què els interessos dels EUA i l’Europa unida xoquen. Entre ambdós, sembla que es posen d’acord per a, en aquests temes de la regulació d’Internet, estar -i valgui la paradoxa- en desacord.

Existeixen en ambdós “països” (si és que tal descripció es pot aplicar a la Unió Europea) sensibilitats diferents producte de societats semblants però amb notables diferències, a més d’estructures sociopolítiques comparables però al seu torn desiguals, i moments polítics també diferents. Kissinger s’equivocava quan es preguntava quin era el telèfon d’Europa, ja que per molt que s’intenti posar una línia comuna, hi ha extensions per a cada país.

Fins i tot a nivell de geoposicionament estratègic, sembla que a ambdós gegants els interessa anar per camins diametralment oposats, pel què no serà estrany que aquestes actituds es mantinguin o variïn segons les circumstàncies, el dictat de les urnes i l’efectivitat de la pressió exercida pels lobbys.

La guerra que no s’acaba mai

A Europa, els defensors de les barreres de filtrat de continguts per a salvaguardar els drets dels detentors de copyright poden “atacar” país a país fins aconseguir que la Unió Europea canvii de política i legitimi les seves peticions, o amotllar les seves demandes per a què, sense demanar el mateix, s’acabi concedint.

Als Estats Units el problema és semblant, el que ens dóna a entendre que, mentre tinguin recursos econòmics i sigui del seu interès seguir intentant-ho, els lobbys “pro copyright” seguiran intentant l’assalt per tal d’aconseguir que els ISP’s interposin barreres que delimitin què és el que poden fer els internautes i que és el que no.

Com va definir un cop Winston Churchill la relació existent entre el país nord-americà i la Gran Bretanya

 

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: