Llocs de pel

Compartir

Comencen a sorgir nombrosos llocs web que, gràcies a la mateixa tecnologia que equipa a YouTube, ofereixen pel·lícules d’estrena per ser vistes directament en línia.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Primer foren els sistemes P2P com eDonkey/eMule que permetien descarregar inicialment música (quan la Xarxa era més lenta) i després pel·lícules, el que va posar en un greu compromís a les discogràfiques i a les productores cinematogràfiques, tot i que això és una asseveració que encara es discuteix. Ara són els llocs que permeten veure els films directament des d’Internet, sense haver-los de descarregar.

La tecnologia que empren aquests llocs web és, bàsicament, la mateixa que utilitzen serveis d’allotjament de vídeo en línia com YouTube, habitualment basada en el Flash d’Adobe però que també està disponible amb altres còdecs i programari com DivX. El principal avantatge d’un d’aquests sistemes sobre les tradicionals descàrregues procedents de serveis P2P és que podem començar a veure la pel·lícula sense que s’hagi acabat de descarregar tot el metratge, gràcies precisament al tipus de compressió que empren aquests còdecs per a vídeo en línia.

També podem accedir directament a qualsevol tros intermedi del film, el que ens permet, per exemple, començar a veure una pel·lícula en un moment que tinguem lliure, i acabar-la de veure en un altre.

Comercialment, aquest sistema ja està essent explotat des de fa algun temps per Apple en la seva botiga en línia iTunes, en la qual es poden llogar o adquirir pel·lícules de vídeo que van des de clàssics fins a algunes de les darreres estrenes, i que es poden veure en línia. Tot i això, cal indicar que és una opció que no es troba a l’abast de tots els països en els quals la iTunes Store es troba en funcionament, encara que s’anirà implementant poc a poc.

El marc legal dels serveis independents que ofereixen pel·lícules en línia és el mateix que el dels serveis d’intercanvi P2P, és a dir, que existeix una gran controvèrsia sobre això. Molts dels llocs web que ofereixen pel·lícules d’estrena gratuïtes utilitzen serveis d’emmagatzematge proporcionats per tercers.

Un d’aquests casos és Megavideo, que actua com YouTube permetent als internautes pujar els seus vídeos per compartir-los. En una de les clàusules de l’acord legal que accepten els seus usuaris, Megavideo informa que retirarà aquells continguts que infringeixin els drets de propietat intel·lectual o copyright dels seus posseïdors… però que han de ser aquests darrers els qui informin de la violació a Megavideo, ja que els responsables d’aquest servei no monitoritzen el que es puja a la caça i captura de continguts il·legals. D’aquesta manera, i a despit de què es mantenen les formes, l’empresa es renta les mans deixant la responsabilitat de vetllar per la legalitat dels continguts a tercers. Molts llocs web de pel·lícules són simples índexs que apunten a Megavideo o altres serveis homòlegs, i s’escuden darrere l’argumentació que ells només proporcionen un enllaç al contingut.

Malgrat tot, i per ser en aquests moments relativament desconeguts entre el gran públic i, per tant, poc utilitzats respecte als seus homòlegs P2P, les grans discogràfiques no han centrat la seva atenció en ells, tot i que el seu potencial els converteix en una de les opcions de futur més sòlides per als amants dels continguts gratuïts a la Xarxa.

Així, és probable que només sigui qüestió de temps i que augmenti la popularitat d’aquests serveis, que la indústria es fixi en ells i els comenci a empaitar.

Guillem Alsina