Lulu: La Caixa de Pandora del món 2.0

luluapp
Compartir

El primer que fem quan coneixem una nova persona, és cercar-la per Google. Tots ho hem fet al menys un cop i ja hem arribat a ser aficionats de la gestió de la pròpia imatge digital: ens netegem les pàgines de perfil, els resultats de les cerques i podem eliminar els punts negres amb el “dret a l’oblit”. Tenim serveis que responen a preguntes específiques: Linkedin ens diu si és un bon professional, Facebook si és un bon amic, Twitter si és interessant, però que ens diu si és una bona mitja taronja?

Per les dones es va solucionar el problema. Ara la reputació precedeix als homes i ja tenim un lloc on classificar les nostres relacions i puntuar-les. Benvingut al món de LuluApp, on les dones han obert la Caixa de Pandora de les antigues relacions.

Lulu és una plataforma considerada xarxa social anònima, que ajuda les dones amb consells sobre relacions i homes. Realment és una aplicació que es connecta amb el perfil públic de Facebook i que permet, de forma anònima, veure i donar puntuacions, a tots els antics, presents i futurs homes de la teva vida. La classificació es fa utilitzant unes etiquetes predefinides, que deuen ser part del llenguatge habitual de les joves. Com que l’aplicació va començar a les universitats americanes, podem trobar etiquetes com #WantsBebes, #NeverSleepsOver, #DudeCanCook, #ObsessedWithHisMom i altres semblants. En funció d’aquestes etiquetes un algoritme dona una nota als visats entre 0 i 10.

Alexandra Chong, la creadora de l’aplicació, va dir que amb aquesta iniciativa l’Internet ha sigut tornat a les dones. En un món ple d’assetjaments online i porno-venjança, les dones finalment tenen la seva pròpia eina per reaccionar. Per desgràcia sembla massa un mètode de venjança, per l’anonimat i la manca d’objectivitat en una relació. Ens ajudarà a inferir que hem trobat el “príncep blau”? O ens tornarem més superficials demanant tot a punt, sense fer cap esforç? No crec que estem preparats per renunciar a la part més emocionant d’una nova relació, a l’amor a la primera vista, al primer tremolor. Ningú no ha de ser d’acord amb la violació de la privacitat i del propi passat, ni tampoc cobert per l’anonimat.

El “Dret a l’oblit” hauria, com abans, aplicar-se especialment a les relacions interpersonals. La gent canvia, evoluciona, té una inèrcia molt baixa, cosa que els permet adaptar-se a noves circumstàncies molt ràpid. I parlem d’amor, de sentiments que sempre involucren dues persones. No es pot definir una interacció només a través d’una etiqueta. És igual de degradant pels homes com per les dones. Desgraciadament, tenim aquesta aplicació ja entre nosaltres. Ens queda només aprendre a gestionar millor la nostre imatge digital i, més important que mai, cuidar amb qui ens associem en la vida “real”.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: