“Made in China”, burxant allà on fa mal

Compartir

El reportatge de la productora francesa Upside Télévision insisteix especialment en la relació comercial entre Foxconn i Apple. Aquest fet no és casual, ja que la marca de la poma mossegada ha esdevingut tota una icona de la tecnologia moderna, recognoscible per tot el públic generalista.

Per arribar a Foxconn ¿per on? imatge de Matt Wakeman a Flickr sota llicència Creative Commons

Per arribar a Foxconn ¿per on? imatge de Matt Wakeman a Flickr sota llicència Creative Commons

He de reconèixer que, un cop acabat el reportatge del 30 Minuts d’aquest diumenge, em van entrar remordiments de consciència per pertànyer activament a la industria tecnològica i, més encara, per ser el posseïdor d’un portàtil d’Apple. Només podia veure que, per a què jo teclegi tranquil·lament texts com aquest, centenars de treballadors xinesos han estat explotats per uns amos cruels, obligats a treballar jornades sense fi, a malviure en unes condicions a les que qualsevol de nosaltres ens hi negaríem en rodó i, en definitiva, provocat el trencament moral i psicològic d’aquestes pobres persones, algunes de les quals s’han acabat suïcidant.

Però, al mateix temps que aquests sentiments creixien en el meu interior, també li vaig començar a donar voltes a una pregunta: la única culpable de tot allò era Apple? (bé, conjuntament amb els neo-negrers de Foxconn, és clar…). Una breu “investigació” a Internet em permetia veure ràpidament que la companyia de la poma mossegada no és l’única client de la fabricant taiwanesa establerta a la Xina: altres multinacionals de l’electrònica de consum com ara Acer, Motorola Mobility, Sony, Toshiba o, fins i tot, la puixant Amazon (que hi contracta la fabricació dels Kindle) encarreguen els seus aparells a Foxconn.

El motiu és senzill, i encaixa a la perfecció amb el discurs que aquell empresari nord-americà feia per carta al govern francès arrel de l’oferta per a què adquirís una fàbrica de pneumàtics en territori gal: “me’n vaig a la Xina, que allà cobren poc més d’un euro l’hora”. Essent així, i en un mercat tan competitiu com el tecnològic en el que uns pocs euros d’estalvi en la fabricació poden suposar el “robar” moltes vendes a la competència i assolir més beneficis a més de posicionar-se millor en el mercat, és comprensible l’atracció immediata que els empresaris poden sentir per la Xina.

Però aquesta explicació no feia callar en el meu interior la pregunta sobre la fixació amb Apple del reportatge. Per què no s’hi esmentaven les altres companyies? Crec que he trobat una senzilla explicació al respecte: el públic en general, aquelles persones que no tenen un coneixement alt sobre el mercat tecnològic, els seus productes i el que ens ofereix, reconeixen però la imatge i la marca d’Apple, una de les més ben valorades en les enquestes. Així doncs, el reportatge d’Upside Télévision empra una marca coneguda per a fer-se entenedor al gran públic.

El dibuix de la poma mossegada ha esdevingut una icona cultural en tota regla. Molta gent que no entén del tot conceptes com el de smartphone, sospiren per un iPhone per la imatge que d’ell en tenen, una mena d’“esnobisme” tecnològic, que els porta a adquirir aparells que potser no necessitaven ni acabaran per necessitar mai, però que llur adquisició satisfà el seu ego i el que pensen són les seves necessitats. Parodiant una coneguda frase, podríem afirmar que “aquí, fins i tot el més tonto, sap el que és Apple”.

I compte, no estic pas entomant les armes contra la companyia de Cupertino. Al cap i a la fi, és un mèrit haver aconseguit passar de ser una marca de tecnologia a una icona cultural moderna, a ser coneguda fora dels cercles dels aficionats als aparells electrònics per passar a ser quelcom del que pot parlar des d’un marrec fins a la seva àvia.

En aquest sentit, els reporters d’Upside Télévision han buscat burxar allà on fa més mal, remoure les consciències emprant com a vehicle allò que és conegut; qualsevol persona que vegi el reportatge entendrà les pèssimes condicions laborals dels treballadors de Foxconn, mentre que per associar-ho a la industria tecnològica, s’empra allò que és conegut al públic massiu, en aquest cas Apple. Només trobo a faltar que no s’hagin esmentat les altres marques, que si bé no són tan famoses i valorades entre el públic generalista, si són força conegudes.

Molta gent haurà igualat les pràctiques laborals a Foxconn amb Apple, i no s’imaginarà que potser altres ordinadors, smartphones o reproductors MP3 d’altres marques han estat construïts sota les mateixes condicions d’esclavatge. Una veritable llàstima, una oportunitat perduda.

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: