Mark Shuttleworth aposta per una certa uniformitat entre distribucions

Compartir

LinuxIgnorant l’estàndard LSB, el fundador de Canonical i motor que va impulsar la creació d’Ubuntu, ha postulat discretament una proposta per a definir un estàndard en GNU/Linux que marqui quines versions de llibreries incloure en el sistema operatiu.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – A través d’una entrada en el seu bloc, Mark Shuttleworth ha vingut a proposar d’una forma molt sibil·lina que es marqui un estàndard pel que fa a les versions de determinades llibreries i paquets clau emprats per les diverses distribucions GNU/Linux. No ho ha fet obertament, però sí que ha deixat a entendre aquesta idea.

El multimilionari emprenedor sud-africà desgrana a l’entrada esmentada les semblances i diferències entre Ubuntu i Debian pel que fa a versions de components clau en qualsevol sistema GNU/Linux com són el kernel, les llibreries GCC, l’intèrpret de Python, el paquet ofimàtic OpenOffice (no és clau però si molt important), o el servidor de finestres. Juntament amb això, ha realitzat una invitació oberta als responsables d’altres distros per a què aportin les seves dades i les que coneguin d’altres distribucions. Shuttleworth també ha analitzat els períodes de llançament de noves versions amb canvis significatius en tals components.

El que ve a suggerir el fundador de Canonical és la creació d’un nou estàndard que marqui les versions de components importants del sistema que haurien d’incloure totes les distribucions per tal d’arribar a un cert grau d’homogeneïtzació, indicant que la diversitat en l’elecció d’altres components és bona i saludable per al sistema del pingüí.

Un estàndard que ja existeix

La proposta llançada a l’aire a Internet per Shuttleworth no és nova i, de fet, ja hi ha un estàndard sobre el qual basar una distribució GNU/Linux per garantir que les aplicacions que es construeixen per a ella siguin compatibles amb la resta de distribucions que segueixen aquest estàndard. Es tracta de Linux Standard Base (LSB).

Desenvolupat per la Linux Foundation, LSB marca les pautes de com ha de ser l’estructura de fitxers de la distribució (per a que les aplicacions dissenyades sàpiguen on anar a buscar les llibreries i fitxers que necessiten), les llibreries emprades, els runlevels o, fins i tot, les cues d’impressió, un aspecte aquest darrer que pot variar en gran mesura entre distribucions.

En aquest sentit, la proposta de Shuttleworth cau com la pluja en terreny mullat, però és lògic que en comptes d’amollar-se a allò ja existent, aquest emprenedor vulgui marcar la seva pròpia pauta, ja que així podrà dominar en el nou estàndard tot i que sigui compartit per altres distros que també contribueixin a la seva definició. Malgrat tot, al meu parer la proposta té poques possibilitats de triomfar, precisament per la mateixa existència de LSB que no es veu influenciat en gran mesura per cap distro concreta, pel que qualsevol la pot adoptar sense tenir por de quedar com un ostatge a mercè dels seus “enemics” de l’ecosistema Linux.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina