Massa ben acostumats

Compartir

La fi de la gratuïtat de WhatsApp ens fa rebel·lar-nos en massa i passar-nos als seus altres rivals. Però aquests també tindran factures per pagar.

Imatge de Murasam3 a Flickr sota llicència Creative Commons

Imatge de Murasam3 a Flickr sota llicència Creative Commons

Sigui d’una o altra manera, els serveis gratuïts estan obligats a generar beneficis, a guanyar diners. És clar que amb l’excepció d’aquells que funcionen en mode ONG gràcies a la feina de voluntaris i les donacions de mecenes. Però si parlem d’empreses tecnològiques, realment molt poques hi haurà que desenvolupin íntegrament la seva activitat com a caritativa.

És el cas de WhatsApp, empresa privada que té en nòmina a desenvolupadors, executius, personal de suport tècnic, i altres llocs de treball ben diversos, i que ha de pagar religiosament els sous a final de mes. Al cap i a la fi, la seva petita tropa de treballadors bé ha de viure, i cadascun dels seus components tindrà algunes boques per alimentar.

És per això que no em sembla gens estrany que des d’aquesta empresa hagin començat a cobrar per oferir el seu servei i el seu programari als usuaris. I també entenc la postura d’alguns que, en veure el que s’acostava, han decidit anar-se’n a pasturar a altres prats (o, més aviat, a comunicar-se) i s’han buscat la vida amb altres alternatives com pot ser Line. El que no entenc és que molts d’aquests i molts d’altres es queixin visiblement i titllin la companyia de “lladre” o semblant.

Oferir-nos el client gratuïtament i sense publicitat era clarament un estratagema, una estratègia per fer-se popular i àmpliament utilitzada i, a partir d’aquí, imprescindible. Tard o d’hora havia d’acabar aquest sistema, i començar a incloure publicitat en els nostres xats, o bé cobrar-nos el ridícul preu de 0,78 euros que, per exemple, jo he pagat per la comoditat de no haver-los d’estar dient a tots els meus contactes que es passin a Line.

Aclariment: ara mateix també estic experimentant amb aquest darrer, ja que en permetre’m xatejar des del meu portàtil amb un teclat físic, m’és molt més còmode que WhatsApp, però no penso passar d’aquest ja que és el que ara estic utilitzant diàriament.

Com a usuaris, estem massa ben acostumats a què tot sigui gratuït, i així ho volem sempre, però sense pensar que darrere d’això cal pagar factures. Les dels servidors, les del personal, les de la neteja del despatx des d’on es construeix l’aplicació o servei que emprem…

Potser molts diran que prefereixen que la monetització es faci mitjançant publicitat, ja que per a ells l’app continuarà sent gratuïta. I, en canvi, estic segur que molts d’aquests mateixos dirien en aquest cas que preferirien pagar menys d’un euro l’any per mantenir l’ús d’aquest servei net d’anuncis. Per a molta gent, sembla que el cas sigui queixar-se…

Com he dit, estem massa ben acostumats…

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: