Difícil panorama per als mitjans de comunicació

Compartir

El sector dels mitjans de comunicació ha patit una evolució tan ràpida que ni als mateixos mitjans els ha donat temps per assimilar-ho.

Els diaris, juntament amb la radio i la televisió, són els mitjans afectats per la irrupció d'Internet. Imatge gentilesa de Jon S a Flickr sota llicència Creative Commons

Els diaris, juntament amb la radio i la televisió, són els mitjans afectats per la irrupció d'Internet. Imatge gentilesa de Jon S a Flickr sota llicència Creative Commons

Col·laboradors – Els límits tradicionals dels mitjans de comunicació ja no tenen sentit. Ara les empreses i els usuaris particulars són mitjans de comunicació. Són al mateix temps generadors, editors i difusors dels seus propis continguts i missatges per als seus públics d’interès.

En el cas de les empreses, es tracta de clients, socis, o stakeholders que siguin favorables per a la consecució i abast dels seus objectius de negoci.

L’avançament tecnològic ha fet possible aquesta modificació del panorama de la informació, sorgint noves formes de comunicar molt enfocades al món online i que ja, avui en dia, són d’ús comú en tota la societat (blogs corporatius, xarxes socials, RSS, etc…).

Aquesta evolució natural és un clar exemple d’adaptació d’Internet a les necessitats dels usuaris, quelcom que els mitjans encara no han realitzat. On abans hi havia webs estàtiques, ara hi tenim la web coneguda com a 2.0, molt enfocada a la interacció amb l’usuari final.

Aquesta normalització de la comunicació virtual està provocant problemes greus per als mitjans tradicionals. Estan proliferant generadors de contingut alternatius molt segmentats i molt enfocats en públics concrets. Això provoca que els ingressos per campanyes de publicitat i màrqueting que els mitjans comptaven tradicionalment s’estiguin segmentant, ja que cada cop més, es busquen nínxols on es trobi molt enfocat el consumidor que desitja una marca concreta.

Alberto David Rodríguez Sastre, autor de l'article

Alberto David Rodríguez Sastre, autor de l'article

Històricament la política dels mitjans generalistes ha estat intentar arribar al nombre més gran de consumidors/espectadors lluitant pel temut Share en televisió o la difusió en mitjans escrits. Això va ser una mètrica vàlida quan existien 4 cadenes de televisió i un grapat de publicacions.

Però ara resulta insostenible; la societat ha canviat i els mitjans han de canviar amb ella.

Per això el mitjà té una decisió difícil; o continuar oferint continguts generalistes per a un públic que cada cop més està minvant, o especialitzar-se per a perfils concrets a la recerca del target.

La primera de les opcions, al meu parer, portaria tard o d’hora al fracàs, ja que les noves generacions, famolenques d’informació i continguts, no estan acostumats a esperar que els arribi la informació sinó que la buscaran per tots els mitjans al seu abast. Solapant de vegades mitjans tradicionals com televisió, ràdio, premsa amb mitjans d’última generació com ara xarxes socials, blogs i mitjans online específics del contingut que desitgen.

Respecte a la segona opció, hi ha un gran problema. L’especialització en grups concrets fa que pel gran nombre d’ells que es pot tipificar sigui inviable la producció de materials de gran qualitat tant tècnica com en continguts.

I és per això que en aquests mitjans prima la rapidesa a l’hora d’oferir la informació per a estar al capdavant, fins i tot emprant materials amateur i no professional en les seves informacions.

Però com a avantatge, el mitjà es converteix en un mitjà personalitzat, oferint el seu contingut quan, on i com l’usuari desitja.

Arribats a aquest límit de segmentació, els continguts publicitaris i de màrqueting estan capacitats per a realitzar campanyes fins ara impensables, basades en comportaments, ubicacions, perfils, sexe, edat, gustos, i qualsevol variable que l’usuari comparteixi amb el mitjà.

I aquí és on les companyies veuen el filó ja que fins ara s’havien de conformar amb arribar a la gran majoria per a poder impactar en un potencial públic del seu producte i està clar, a un cost elevat.

Però allò veritablement impactant és que les empreses no només busquen mitjans especialitzats per a les seves campanyes, sinó que creen els seus propis mitjans enfocats en el públic que desitgen i oferint-los continguts que ells determinen o en col·laboració amb els usuaris.

I el que és obvi, els clients i consumidors han canviat, passant de mers espectadors passius a tenir presència activa, a interactuar, opinar i triar el que més s’adapta a les seves necessitats.

I aquest és el canvi que s’espera dels mitjans, primer com a canal i segon com a agent d’interacció amb els seus públics. Sobreviuran aquells que sàpiguen dialogar i interactuar amb els seus lectors, oients o espectadors i sàpiguen cobrir les seves necessitats.

Tot i això, aquest canvi en la forma de consum de la informació, passa per un canvi generacional, és innegable que l’edat mitjana d’audiències de mitjans tradicionals com la televisió o la ràdio segueix en augment, pel que ara com ara han de conviure aquestes dues tendències. Allò realment difícil per als mitjans, és saber quin pes donar a cadascuna d’elles i quina vida li queda al mitjà tradicional tal i com el coneixem ara.

Alberto David Rodríguez, Director de Màrqueting a IOMarketing

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: