Moblin estendrà el seu rang d’acció als telèfons mòbils

Compartir

LinuxCoincidint amb el llançament de la segona versió estable d’aquest projecte encetat per Intel i ara sota control de la Linux Foundation, s’ha anunciat la seva futura disponibilitat per a telèfons mòbils multimèdia, amb el que es podria erigir en un rival a tenir en compte enfront d’Android i LiMo, a més de per a totes les altres plataformes existents.

Redacció – Amb l’empenta que li va donar la bona acollida que va tenir la versió prèvia de Moblin 2.0, aquesta distribució GNU/Linux pensada per a dispositius portàtils tipus netbook o MID ha alliberat la versió definitiva i ha realitzat l’important anunci que en un futur proper competirà en el terreny de la telefonia mòbil.

Amb aquesta nova versió, Moblin puja al carro de les botigues d’aplicacions online amb Moblin Garage i Moblin Application Installer, un sistema que permet trobar, descarregar i instal·lar aplicacions d’una manera molt senzilla. Aquests programes poden ser lliures o propietaris, però sempre gratuïts.

Moblin Garage
Moblin Garage

Per a un futur proper, s’ha anunciat la publicació d’un pegat -ja en desenvolupament- que millorarà alguns aspectes de la present versió, i que portarà com a numeral el 2.1 . Aquesta mateixa revisió serà la que serveixi de base per al futur assalt de Moblin al camp dels telèfons mòbils i, més concretament, al què Intel anomena “Media Phones”, i que seran probablement aquells smartphones més orientats a l’usuari final, amb característiques multimèdia molt potents.

Un bon exemple d’aquesta categoria de telèfons seria el Nokia XpressMusic 5800.

Un bon futur, però…

El futur de Moblin sembla assegurat, ja que alguns fabricants i integradors han anunciat que empraran aquesta distro per a les seves màquines. Malgrat tot, i de la mateixa manera que passa amb altres plataformes basades en GNU/Linux, cal preguntar-se la implicació real d’aquests fabricants, tenint en compte que la gran majoria dels usuaris demanen un escriptori conegut (llegeixi’s Windows), i en aquest sentit la nova versió del sistema operatiu de Microsoft (Windows 7) suposarà un revulsiu pel seu bon rendiment en aquestes màquines (molt lluny de l’injuriat Vista que només uns pocs fabricants han inclòs en els seus netbooks, i del venerable Windows XP). La meva predicció és que Moblin serà adoptat només en les versions més econòmiques dels principals fabricants.

Un moviment contra Microsoft?

A ningú se li escapa que, tot i el bon enteniment que oficialment hi ha entre Intel i la multinacional de Redmond, realment ambdues tenen les seves baralles particulars. El fabricant de microxips probablement desitgi que Microsoft no s’esforci en oferir un bon suport per als micros d’AMD, la seva rival més directa, mentre busca una alternativa per no dependre dels nois de Redmond en el terreny dels sistemes operatius.

El tema està en què, si Microsoft es decideix en algun moment a forçar el canvi de plataforma hardware, ho tindrà molt difícil però té més influència en el mercat (ja sigui entre els fabricants com entre els usuaris) per a imposar el maquinari, sempre que aquest no trenqui la compatibilitat amb el seu sistema operatiu, que és el que realment els preocupa als consumidors. En el sentit contrari, Intel té poca força per forçar un canvi de plataforma de programari entre els usuaris.

Imaginem-nos una empresa que ha de renovar les seves màquines d’escriptori, i Microsoft recomana processadors AMD per aprofitar al màxim el seu sistema. La compra d’ordinadors el cor de les quals sigui Intel o AMD serà de poca importància mentre no hagi d’adquirir nou programari o adaptar el ja existent per tal que continuï funcionant. Però si es troba amb què el fabricant del maquinari li recomana que es passi a Linux, aquest procés serà costós en haver de readaptar els programes fets a mida que funcionen sota Windows i trobar substituts als programes natius de la plataforma de Redmond. Nombre més gran de complicacions i més despesa, quelcom que les empreses tendeixen a evitar (lògicament).

Moblin és, doncs, una “trapelleria” d’Intel contra Microsoft, una “pica a Flandes” per no estar tan a mercè de la companyia de Redmond però amb el coneixement per part del fabricant californià de microxips de que no podrà fer ombra als nois de Steve Ballmer.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)