Mort per bloc?

Compartir

Un polèmic article que relaciona la mort de dues persones amb la seva activitat de blocaire provoca el debat a la Xarxa.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Mantenir un bloc pot ser, com moltes altres activitats humanes modernes, quelcom estressant. Tot depèn de l’actitud amb la qual es prengui i del que representi el bloc (o els blocs) en la vida d’un. Però… pot ser el bloguejar una activitat de risc?

Així ho va creure Matt Richtel, columnista del New York Times i autor d’un polèmic article en el que relaciona l’estress provocat per haver de postejar constantment amb els problemes de salut provocats, precisament per l’estress. Tot i això, també aclareix en el text que no hi ha sobre la taula un diagnòstic que afirmi "mort per bloc", però si llegim entre línies veiem que el periodista ens suggereix una conclusió semblant.

Richtel fa especial esment sobre la necessitat d’actualització constant que tenen els llocs de la Internet actual, durament competitiva. Això porta a exigir molt als blocaires professionals o semi-professionals, aquells que es guanyen tot o part del seu sou amb l’elaboració de posts per a diversos mitjans de comunicació en línia.

Cal pensar que Internet és una font d’informació que no s’atura, i que si bé alguns mitjans són d’informació molt local degut especialment a la barrera idiomàtica, altres que empren l’anglès o el castellà tenen audiència a pràcticament qualsevol hora, i aquesta audiència demana constantment continguts nous.

Aquesta demanda de continguts actualitzats constantment va a més, i molts internautes es cansen ràpid dels llocs que no s’actualitzen a intervals d’hores o, fins i tot, de minuts. Aquesta és també la clau que explica l’èxit dels agregadors socials de notícies com Meneame.net, que gràcies a les aportacions de milers d’internautes poden enllaçar a nous continguts cada pocs minuts, fins i tot actualitzar-se continuadament en qüestió de segons.

En aquest panorama ja cada vegada es guarda menys fidelitat a un lloc concret i s’aprofiten més aquestes iniciatives socials per buscar els temes que més interessen, deixant en un segon pla el mitjà en el qual es publiquen. I els mitjans no volen prescindir d’aquesta audiència fidelitzada, doncs els ingressos de qualsevol tipus (publicitat, venda d’articles) es basen en ella.

Però el que ha provocat la reflexió en la comunitat de blocaires ha estat la relació directa que el periodista ha trobat entre aquesta situació i la mort sobtada de dos blocaires fa dues setmanes. Tenien respectivament 50 i 60 anys, eren nord-americans i tots dos van morir per causes relacionades amb el cor. Un tercer, de 41 anys, va sobreviure a un atac al cor al desembre. Segons Richtel, altres destacats blocaires han informat estar patint molèsties relacionades amb els nervis, com són desordres del somni o guanys i pèrdues de pes.

El debat generat a Internet es centra en primer lloc en la relació entre les dues morts comentades a l’article de Richtel i l’activitat de blocaire que desenvolupaven les dues persones, comptant amb el factor edat, més gran que la mitjana dels blocaires -una comunitat en la qual destaca la seva joventut- però no tan alta com per a justificar per ella mateixa els problemes cardiovasculars causants de les defuncions.

En segon lloc, el debat s’ha canalitzat cap a la necessitat d’un flux d’informació constant, i si això és suportable per als editors, redactors i articulistes que treballen a la Internet actual, especialment a la blocosfera.

Les conclusions són, com en molts temes, personals i intransferibles. L’únic que potser sigui cert és que a l’hemisferi occidental cada vegada hi ha més hores de feina i menys de lleure, siguem o no blocaires o internautes.

Guillem Alsina