Motorola ATRIX i Lapdock: una oportunitat perduda

Compartir

Una excel·lent idea es fa malbé per una implementació limitada i amb poc suport.

El meu primer contacte amb el modern ecosistema de smartphones i gàdgets de Motorola fou en el CES 2011, en el qual es va presentar el primer terminal ATRIX amb el seu corresponent Lapdock, que llavors s’anomenava Laptop Dock.

La base a la que connectar el telèfon al Lapdock

La base a la que connectar el telèfon al Lapdock

Em va semblar immediatament una idea excel·lent i que s’avançava en almenys un parell d’anys al què jo creia i crec que hauran de ser les coses en matèria tecnològica per a usuaris finals i professionals: el smartphone haurà d’ocupar el lloc central que fins ara ha tingut l’ordinador, i al seu voltant ha de créixer tot un ecosistema de gàdgets que el complementin i que li permetin connectar-se i treballar amb pantalles més grans, teclats i ratolins externs, i fins i tot amb el televisor de casa nostra. El Lapdock era, en aquest sentit, un model perfecte per a mi.

Em vaig sentir desil·lusionat en veure que, almenys a Espanya, l’aposta de Motorola per aquest ecosistema era molt timorata, i es lligava directament a una operadora concreta, Movistar, a un preu que a més era sense cap mena de dubte excessiu. Motorola no és Apple, i ha de tenir en compte que les seves invencions no es vendran en massa només per estampar-li una M dins d’un cercle, al contrari del que passa amb les pomes a mig menjar.

Una imatge del teclat del meu Lapdock, on es pot apreciar la disposició del teclat en alemany

Una imatge del teclat del meu Lapdock, on es pot apreciar la disposició del teclat en alemany

Vaig decidir esperar, i ja se sap que com afirma la dita popular, “qui espera, desespera“, i així és com ni l’ATRIX va aparèixer amb altres operadores, ni va baixar de preu. Encara que, finalment, ha pogut ser meu…

I no precisament gràcies a Motorola, a qui vaig sol·licitar un exemplar de prova per realitzar una anàlisi per a aquesta publicació, obtenint com tota resposta el clàssic “ara mateix no ens en queden, et poso en cua d’espera“. Encara espero…

Així que quan n’he pogut disposar d’importació, no m’ho he pensat dos cops.

Poc suport regional

Per començar, no busqueu teclats Bluetooth ni Lapdocks de primera generació amb teclat català/castellà. Ignoro si Movistar els va arribar ni tan sols a tenir o si ja directament eren només en anglès, però pel que fa a la primera generació ja només en queden en anglès o en alemany, així que en el meu cas tinc un flamant Lapdock amb teclat QWERTZ típic de la llengua alemanya.

Menú en el qual es pot triar la llengua en la que es veurà la interfície del telèfon

Menú en el qual es pot triar la llengua en la que es veurà la interfície del telèfon

Cap problema! vaig pensar, li mapejo el teclat en castellà i només necessitaré una sessió per trobar les tecles que corresponguin als accents, i uns adhesius d’aquests que serveixen per als teclats dels portàtils de segona mà d’importació.

No sé si en els Lapdocks anglesos es donarà la mateixa casuística, però en l’alemany la cosa funciona a mitges: m’ho reconeix com un QWERTY, però els accents segueixen sense funcionar. Això si, l’entorn Webtop es configura ell sol en castellà tan bon punt se li connecta el telèfon.

De fet, la part del portàtil només arrenca quan hi ha un terminal connectat a la seva part posterior, una cosa que ja coneixia perfectament i que no constitueix cap impediment per treballar amb normalitat.

Alguns dels idiomes disponibles

Alguns dels idiomes disponibles

La impossibilitat d’escriure accents s’erigeix de seguida com un handicap per a ser veritablement productiu amb el Lapdock, quelcom per al què en teoria hauria d’haver estat concebut. Redactar missatges de correu electrònic que no constitueixin un primer contacte (ja que, si no, queden molt malament les faltes d’ortografia) i en els quals s’adverteixi que a causa del terminal no podem puntuar correctament les paraules, és plausible, però documents o altre tipus d’informació per a compartir es pot fer encara que de manera massa laboriosa. Jo, particularment, tinc un document en el meu telèfon, en el qual he escrit totes les lletres puntuades que puc necessitar (àáèéìíòóùúïüçñ) que vaig copiant i enganxant segons necessitat. Massa lent i pesat.

Suposo que per a altres regions i llengües, com el portuguès a Portugal o Brasil, deu passar exactament el mateix.

Configuració d'idioma del teclat des del mateix Lapdock

Configuració d'idioma del teclat des del mateix Lapdock

Un entorn estret

La interfície Webtop es basa en Linux, però tota semblança acaba aquí. Molt limitada, inclou només un programari que permet tenir en una finestra la interfície de l’Android del telèfon (una cosa realment molt còmoda), un navegador Firefox versió 6 (quelcom agradable, perquè tenia entès que era la 3 i sense possibilitat d’actualitzar) i un gestor de fitxers.

Aquest darrer va fallar miserablement en intentar realitzar una còpia de seguretat d’una tarja microSD connectada al Lapdock per mitjà d’un adaptador a USB estàndard (l’aparell té dos ports USB a la seva part posterior), operació que vaig poder dur a terme sense problemes inserint aquesta mateixa microSD en el telèfon. I això que no va tenir cap problema en reconèixer l’adaptador amb la memòria i accedir als fitxers emmagatzemats.

Entorn Webtop

Entorn Webtop

El Firefox de l’entorn també ofereix l’agradable sorpresa de ser compatible amb les extensions del Firefox de sobretaula ja que, de fet, és el mateix programa per a Linux que podem tenir en el nostre desktop.

Només he tingut una petita molèstia que encara no sé si atribuir al programa o al site que visitava: en entrar a Facebook, aquest m’ha presentat indefectiblement l’opció mòbil del lloc, sense cap possibilitat de canviar a la versió d’escriptori normal i sense que pogués trobar el perquè la presentava. He intentat buscar en el navegador si hi havia alguna opció per a configurar la manera en què aquest s’identifica davant dels llocs web, però tampoc l’he trobat.

La impossibilitat d’instal·lar més aplicacions per a enriquir l’entorn Webtop també és un llast, ja que un paquet ofimàtic tipus OpenOffice però més lleuger (pensem que estem treballant amb un processador menys potent que un Intel d’última generació) per a poder treballar offline, faria molt de favor.

La dependència de l’online fa que moltes vegades es faci impracticable el treballar amb tot el potencial de l’entorn, com per exemple quan anem amb avió, és clar que en aquest cas sempre podem recórrer al QuickOffice instal·lat en el telèfon… això sí, amb unes possibilitats molt limitades.

Un rendiment pobre

En general, el rendiment del sistema Webtop es pot considerar com a força pobre a la que se li obren unes poques aplicacions online. En el meu cas, en vaig tenir prou d’obrir un parell de documents amb Google Docs (de text i simples, sense gaires refinaments), el meu correu a Gmail i una pàgina web per a comprovar com se’n feia de difícil canviar de pestanya a pestanya dins de la mateixa finestra del Firefox.

Hem de pensar que, per molt dual core que sigui el processador -com ja he dit abans- això no significa que ens vagi a donar la mateixa potència que un micro sobretaula d’Intel o AMD, però per descomptat em va sorprendre com en responia de malament amb una càrrega de treball mínima.

Resum

De manera molt esquemàtica i segons les meves sensacions:

Punts a favor:

  • bona idea; s’avança uns anys al seu temps
  • qualitat dels materials emprats. Tot es veu molt robust, resistent, ben acabat i elegant
  • senzillesa d’ús; amb prou feines en mitja hora qualsevol el pot dominar
  • la càrrega de bateria del Lapdock sembla suficient per aguantar tota una jornada de feina i, a més, carrega el telèfon mentre aquest hi està connectat

Punts en contra:

  • escassa o nul·la localització
  • rendiment per sota de l’esperat
  • la bateria del terminal no dura tant com em pensava, però essent un dual-core… diguem que normal

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: