Multa excessiva per descàrrega il·legal de música, un bumerang que es pot tornar en contra de les discogràfiques

Compartir

CibersocietatLa multa imposada a una mestressa de casa nord-americana, vista com a excessiva per la majoria dels sectors socials, pot tenir l’efecte contrari al què busca la indústria musical: fomentar l’odi entre el públic i que aquest pirategi encara més per venjar-se’n.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Si una cosa està clara a aquestes alçades és que les mesures coercitives i punitives desplegades per la indústria discogràfica i cinematogràfica per tal de frenar les descàrregues il·legals de continguts audiovisuals des d’Internet per part dels consumidors finals, no han funcionat. Tot i les dificultats creixents, els internautes continuen descarregant música i pel·lícules de les xarxes P2P i fins i tot en descàrrega directa, el què ha desembocat en intents de regulació del mitjà com el dut a terme pel govern francès, que preveu fins i tot el tall de la connexió a Internet de l’infractor, una legislació que està essent estudiada per altres governs comunitaris com l’espanyol.

A l’altre bàndol s’hi situen una sèrie d’associacions de ciutadans que advoquen per una cultura lliure, en la què les descàrregues de continguts no siguin perseguides sempre que siguin per a consum personal i no amb finalitats lucratives. Per a aquests grups, els veritables pirates són tant aquells que es dediquen a vendre CD’s i DVD’s amb continguts descarregats d’Internet a baix preu (el què a l’Estat Espanyol s’ha donat en conèixer col·loquialment com a top manta), com les majors de la indústria audiovisual que dominen el negoci.

La darrera escaramussa d’aquesta guerra s’ha donat als Estats Units, país en el qual la RIAA (Recording Industry Association of America) ha aconseguit que es condemni a Jammie Thomas-Rasset, una mestressa de casa de Minnesota i mare de dos fills, al pagament d’una indemnització per valor de gairebé dos milions de dòlars en concepte d’haver descarregat il·lícitament cançons des d’Internet a través de xarxes P2P.

Tot i que probablement la multa es veurà reduïda, no deixa de ser considerat per la vox populi com un abús clar el fet de fer-li pagar aquesta exorbitant quantitat de diners a una simple mestressa de casa que, a més, al·lega que van ser els seus fills menors (8 i 10 anys) els que van descarregar i van compartir les cançons sense el seu coneixement. Malgrat tot, i per a la RIAA, aquesta sembla una gran victòria segons exposa en el seu lloc web, un exemple que farà pensar-s’ho a molts abans de descarregar i compartir música a través de la Xarxa de xarxes.

Però el que a la RIAA i a les grans majors els pot semblar una conquesta, en realitat podria convertir-se en un “bumerang” que actuï en contra seu, galvanitzant l’opinió pública en solidaritat amb Thomas-Rasset i els futurs casos semblants que es puguin donar. La mateixa indústria de desenvolupament de programari per a xarxes P2P podria veure’s estimulada gràcies a l’augment de la demanda dels usuaris com a resultat d’aquest cas, els quals demanaran aplicacions que permetin encriptar les comunicacions i mantenir oculta la seva identitat i els fitxers que es descarreguin.

La victòria de les grans majors de la indústria discogràfica podria acabar sent, doncs, una victòria pírrica que encengui encara més els ànims de la resistència i la contracultura que s’ha forjat aquests darrers anys prenent com a base Internet i demanant a la societat un accés més flexible i sense costos a tot tipus de continguts audiovisuals. El problema de fons segueix en peu: un model econòmic capitalista que exigeix guanyar diners d’on es pugui, oposat a l’ideal de llibertat i gratuïtat. I la pregunta més transcendental es manté sense obtenir una resposta definitiva: és possible crear cultura i oferir-la gratuïtament i poder guanyar-se la vida? Uns continuaran dient que si, i els altres que és impossible.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)