Musicalibre estrena llicències copyleft a prova de plagis

Compartir

¿Què passa si algú agafa una cançó d’un altre i la difon com a pròpia? És un risc al qual s’enfronten de la mateixa manera els autors que fan servir "copyrights" restrictius i lliures, però el perill és més gran en els darrers. Per evitar-ho, el lloc Musicalibre.es ha blindat amb un certificat d’AENOR les llicències copyleft que ofereix als músics. Són els primers que fan una cosa així al món.


Mercè Molist – Musicalibre és un repositori de cançons "copyleft" que va néixer el 2004, de la mà dels madrilenys Alejandro Corletti i Alejandro Jareño, de 48 i 32 anys, ambdós informàtics experts en seguretat: "Ens vam conèixer treballant en un projecte de Telefónica Móviles i va resultar que als dos ens agradaven Linux i la música, a més de ser força rebels contra les estructures de poder. Se’ns va acudir portar la filosofia de Linux a la música", explica Corletti.

Malgrat que ja existien altres repositoris d’aquesta mena, Musicalibre fou el primer en fer-ho "amb responsabilitat legal, un domini .es i una empresa al darrere, encara que sense ànim de lucre", aclareixen. Avui el lloc ofereix més de 2.000 cançons de 500 autors. Algunes s’han convertit en cortines de programes de ràdio, música d’anuncis o bandes sonores per a vídeos de Greenpeace.

La principal funció de Musicalibre és ajudar al contacte dels autors copyleft amb el públic: "L’única condició és que, al pujar un tema, acceptin que es difongui gratuïtament per a ús no comercial", afirma Corletti. A més, poden registrar les seves cançons sota una Llicència de Música Lliure (LML). Són llicències com les GPL o les Creative Commons, adaptades al món de la música.

El registre de la llicència es fa de manera automàtica: l’autor escriu les seves dades, les de la cançó i un "secret", com el número del DNI o quelcom vinculat a ell. Aquest "secret" es sotmet a una operació criptogràfica reversible que el converteix en una sèrie de números i lletres anomenada "hash". Segons Corletti, "qualsevol perit informàtic podrà avalar en un judici que només qui conegui el "secret" que està darrere del "hash" és qui va pujar el tema".

Per fer-ho més segur, el "hash" s’envia al Laboratori Criptogràfic de la Universitat Politècnica de Madrid, que imprimeix un "segellat de temps", garantint el dia i hora en què es va llicenciar la cançó. Aquest segellat s’empotra en un arxiu final que conté totes les dades generades i es fa un altre "hash" del conjunt. Finalment i prèvia autorització de l’autor, es publica a la web, associat a la cançó.

AENOR acaba d’atorgar a aquest procés el certificat ISO-27001 de "Sistemes de Gestió de la Seguretat de la Informació". Les LML són les primeres llicències de música que obtenen aquest reconeixement, explica Corletti: "És un aval que el procés és segur de principi a fi i que el que l’autor ha pujat té el suport d’un organisme internacional, donant una robusta garantia de la seva autoria i integritat".

Amb aquestes llicències, Musicalibre modernitza el vell mètode dels músics per defensar-se dels plagis: autoenviar-se els seus propis temes en un CD, per correu postal i acusament de rebuda, en un sobre que mai obren, per usar-lo com a prova i "segellat de temps". "Els nostres algoritmes criptogràfics i aquesta certificació faran que cap jutge pugui dubtar d’un tema registrat a la nostra web", afirmen.

Els creadors de Musicalibre declaren estar "absolutament convençuts que el copyleft serà el mercat del futur" i denuncien "els frens i traves permanents" als quals s’han enfrontat: "El més gran, del Ministeri de Cultura. Ens han negat quatre anys seguits subvencions, així com el dret de comprar CDs i DVDs lliures de cànon. Tampoc ens van donar cabuda a la campanya del Ministeri contra la pirateria, on vam sol·licitar que s’expliqués que hi ha altres camins, com el nostre".

Musicalibre

Copyright 2008 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Guillem Alsina