Neelie Kroes exhorta els governs europeus a abraçar els formats oberts

Compartir

Unió EuropeaLa Comissària Europea per a l’Agenda Digital va instar els diferents governs europeus a complir les directives d’interoperativitat entre plataformes, fet que implica usar formats de document oberts. Una diatriba que es repeteix cíclicament des de diverses instàncies ja fa temps; una mostra més del poc compromís de la política en general dels nostres dies?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – En el marc de la cimera anual de l’Open Forum Europe, organització independent la missió de la qual és la de promoure l’adopció del programari lliure entre empreses i governs, Neelie Kroes -Comissària Europea per a l’Agenda Digital- va voler realitzar una aposta pública pel programari lliure i els formats oberts, al mateix temps que una “estirada d’orelles” als diferents èns governatius per les mancances en la introducció d’aquestes eines a la pràctica.

Un dels arguments presentats per Kroes fou el més típic dels partidaris d’aquestes tecnologies: l’estalvi econòmic. I més en una època en la qual la crisi està obligant a les administracions públiques a efectuar retallades a tots els nivells.

La possibilitat d’implantar aquesta mena de tecnologies en qualsevol plataforma informàtica gràcies a la seva llicència/condicions d’ús, facilita, a més, que al ciutadà no se l’obligui a “casar-se” amb una plataforma en concret, si no que pugui utilitzar aquella que li sigui més avantatjosa per a la seva feina o la que prefereixi per a la seva llar sense que això signifiqui renunciar als serveis que li donen les diferents administracions públiques.

El lock-in amb una empresa (és a dir, dependre únicament i exclusiva del programari, maquinari i/o serveis proporcionats per un proveïdor determinat) és un altre dels perills que Kroes va subratllar del programari i els formats propietaris enfront dels lliures.

Tot i que puguin semblar-ho, les declaracions de Kroes no van ser contundents, volent mostrar-se la Comissària Europea conciliadora amb aquelles empreses productores de programari propietari (llegeixi’s sobretot Microsoft), afirmant que ella es troba en un terme mig entre les dues postures més radicals a favor i en contra.

Finalment, Kroes es va referir una futura normativa europea sobre interoperativitat de sistemes informàtics entre administracions, que afectarà els estats membre de la Unió. Aquesta reglamentació podria basar-se en bona part en la legislació holandesa (d’on és Kroes), que preveu que les autoritats donin explicacions públiques si trien l’opció propietària sobre l’oberta.

Un discurs que sempre cau en sac foradat

Les institucions públiques a tots els nivells han fet, en major o menor mesura, campanyes de promoció del programari lliure i dels formats oberts. Però tot i això, i per regla general, poques s’han compromès realment amb aquesta causa i han arribat a desenvolupar iniciatives que facilitin la implantació d’aquesta mena de solucions.

Dues excepcions, dos casos exemplars, són el land alemany de Baviera i la comunitat autònoma espanyola d’Extremadura, la punta de llança de la qual és la distribució GNU/Linux de factura pròpia basada en Debian i batejada com a Linex, que ha servit com exemple i model a tota Europa. Però són, com deia abans, dues excepcions que confirmen la regla.

En general, i tal i com passa amb altres aspectes de la política per part de totes les tendències (dretes, esquerres, centre,…), es realitzen promeses que després s’incompleixen o es donen coses per fetes que, en realitat, no són així.

El compromís amb els programes i formats oberts ha de ser realitzat des de la base, des de l’ús intern, i encara avui en dia són moltes (la gran majoria) les administracions que empren formats propietaris com els .DOC de Microsoft amb la mateixa suite de la companyia de Redmond, i fins i tot distribueixen informació públicament en aquests formats.

Tot i no ser programari lliure, la suite de Microsoft compta amb la possibilitat d’instal·lar-li un filtre per tal que pugui treballar correctament amb el format OpenDocument (.ODT de text, per exemple), pel que pot llegir arxius procedents d’altres paquets ofimàtics i generar-los de tal manera que siguin intercanviables entre programes i, fins i tot, entre plataformes.

Pitjor encara passa amb els serveis públics online, molts d’ells optimitzats per a un determinat navegador (Internet Explorer, malgrat que per sort cada dia en són menys), o el programari creat per aquestes administracions per a l’ús dels ciutadans, ja que si només es troben disponibles per a una plataforma (i, a més, sent aquesta propietària), obliguen el ciutadà a ser usuari també de la mateixa plataforma.

Podem esperar alguna cosa positiva del discurs de Kroes? Prou que sabem per experiència que, a les administracions públiques, les coses van a un altre ritme, pel que si això té algun efecte, aquest serà a anys vista. El gran problema aquí és que, per molta voluntat que hi posin, sempre es toparan amb un problema: la mida dels sistemes que ja estan desenvolupats, la seva interdependència i el cost de canviar-los fan que les solucions propietàries encara estiguin presents a tots els nivells durant molt de temps, prou com per a què la influència de les empreses que estan al seu darrere es deixi sentir.

Per tant, la meva resposta a aquesta pregunta seria que no, que a la pràctica poc podem esperar, malgrat que el que s’ha dit és bonic…

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina