Negocis d’Internet: què hi ha més enllà d’emular la realitat?

Compartir

Les persones tenim molt poques necessitats noves, al contrari, tenim moltes noves formes de satisfer les necessitats de sempre.

Per Antonio Flores, CEO de Loop Business Innovation – Segons aquesta idea, tot nou producte ha de desplaçar a un de ja existent que encara que de manera diferent, ja està cobrint la funció que volem desenvolupar. Aquest desplaçament competitiu sol venir de la mà d’una major eficiència i conveniència en la funció que cobreix, i es produeix d’aquesta manera, un desplaçament dels negocis existents cap a aquells que ofereixen les noves oportunitats.

Alguns cops, apareixen coneixements la implantació dels quals afecta en tots els aspectes de les nostres vides; produeixen disrupcions en el sistema econòmic i obren un gran camp de replicació més enllà de la tecnologia base que els va conformar. L’aparició d’Internet ha estat un clar exemple de disrupció del sistema; pràcticament cap de les àrees de les nostres vides s’escapa a la seva influència i aplicació més enllà de que siguem uns convençuts o no de la tecnologia. Internet i el seu món, són al mateix temps una oportunitat en ella mateixa i una font d’oportunitats basades en replicar necessitats de sempre. Els factors d’èxit han estat les capacitats de replicar, escalar, finançar, aconseguir notorietat, etc., tots factors bàsicament logístics, sense menysprear el potencial del domini i evolució tecnològica.

Trobar oportunitats de negoci i tenir possibilitats d’èxit a través d’Internet ha estat relativament fàcil; són els aspectes més tàctics i d’escalabilitat els que han marcat el pas de les idees a la realitat i als beneficis. Amazon, Google, eBay, Infojobs, eDreams i una infinitat de negocis 2.0, són bàsicament interpretacions sota les noves possibilitats d’Internet de les necessitats de sempre.

L’interessant, allò que realment ens farà evolucionar i provocarà grans salts disruptius més enllà de l’eficiència i la conveniència, està per arribar i comença ara, un cop les emulacions de la realitat com a font inspiradora de negocis per Internet s’extingeixen. En el futur haurem d’aprofitar les funcions realment naturals i disruptives (no substitutòries) de la tecnologia per a trobar nous models de negoci. Cal aprendre a utilitzar el potencial natural d’Internet i el seu món, per damunt del potencial substitutori.

Hi ha alguns indicis en la concepció dels models de negoci, que ens poden aportar visió i reflexió sobre l’evolució futura, sempre des d’un punt de vista aplicatiu, no des de la visió de la tecnologia:

  • Internet i el seu món han contribuït a reduir la distància entre la proposta de valor i el consumidor final, han eliminat les cadenes d’intermediació i han centrat tota l’atenció en el valor essencial de les coses.
  • Internet ha despullat els productes i serveis deixant-los en la mínima expressió, en abstracció pura d’ells mateixos i del valor que ofereixen.
  • Els negocis 2.0 han contribuït a consolidar funcions, gremis i productes en plataformes unificades de solucions; així el nostre món s’ha fet més petit i més “buit” d’objectes.
  • Internet i el 2.0 conformen una línia directa a un món abstracte i essencial, on la filosofia i les posicions vitals enfront de la vida adquireixen un nou valor i dimensió per damunt de l’objectual i la imposició de les modes.
  • Els negocis 2.0 aporten una falsa situació de llibertat: tot i això, són negocis que unifiquen l’output final, les seves funcions, prestacions i alineen a l’usuari. Són la màxima expressió de la unificació a través del col·lectiu.
  • La focalització en el valor i l’essència de les coses han omplert el nostre món de funcionalitat i conveniència, però també l’han “buidat” d’empreses i llocs de treball.
  • Els negocis 2.0 són bàsicament oberts i democràtics en la seva aportació de valor però al mateix temps provoquen una preocupant focalització de la riquesa en molt pocs individus. La seva escalabilitat fan que es difonguin molt ràpidament amb l’esforç de molt pocs.
  • La facilitat amb què s’adquireixen els productes fa que sigui molt difícil fidelitzar els clients. Internet i el seu món el composen clients infidels als quals se’ls fan les propostes de valor. En aquest món no hi ha punt mig: o estàs a dalt o estàs enfonsat.

Tot això incita a reflexionar: serà a partir d’ara Internet un mitjà o una fi en ella mateixa? És la base competitiva d’Internet l’eficiència i conveniència, o al contrari ens pot donar solucions realment noves i naturalitzades que ens obriran un món de possibilitats?

I la pregunta del milió: qui i des de quina pràctica professional les detectaran?

Guillem Alsina
Etiquetes: