Nicholas Negroponte revela com ser? la segona generaci

Compartir

Tindrà forma de llibre electrònic i dues pantalles una de les quals podrà ser configurada com a teclat multitàctil.


Dues imatges conceptuals del nou XO-2Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Potser per pal·liar l’impacte de la notícia de l’entrada de Microsoft a l’escena de l’OLPC amb una versió del Windows XP especialment adaptada a l’XO d’aquest projecte, la primera generació de portàtils econòmics per a paisos en vies de desenvolupament, Nicholas Negroponte (fundador i màxim responsable del projecte) ha parlat recentment del que serà l’XO-2, la màquina successora de l’actual portàtil barat.

Abans de res, aclarir que l’XO-2 no veurà la llum presumiblement fins al 2010. Llavors, el portàtil de l’OLPC s’haurà reconvertit en una mena de llibre electrònic amb capacitats d’ordinador portàtil. En comptes d’estar format per la típica estructura de laptop amb la possibilitat de plegar la pantalla sobre el seu teclat de la mateixa manera que un Tablet PC, l’XO-2 estarà composat de dues pantalles multitàctils que es podran plegar per guardar l’aparell.

Les dues pantalles podran funcionar indistintament com les pàgines d’un llibre per llegir documentació en format electrònic. Però si el que volem és treballar com amb un ordinador portàtil tradicional, una de les pantalles realitza la mateixa funció mentre que l’altra es converteix, gràcies a les capacitats multitàctils, en un còmode teclat. El concepte és, més o menys, com el de la videoconsola portàtil Nintendo DS.

Aquestes pantalles multitàctils seran proporcionades per Pixel Qi, companyia fundada per Mary Lou Jepsen, qui al seu torn havia estat CTO (chief technology officer, oficial en cap tecnològic) en el projecte OLPC al costat de Nicholas Negroponte, el qual va abandonar per crear el seu propi concepte d’ordinador de baix cost.

Només cal donar un cop d’ull a les imatges per adonar-nos-en que es tracta d’una màquina d’estètica simple i robusta però espectacular, gairebé diríem que futurista al més pur estil "Star Trek", de la mateixa manera que la forma de treballar-hi.

A més de l’estètica i les funcionalitats de lector de llibres electrònics i ordinador portàtil gràcies a la interfície multitàctil, una altra de les fites que s’ha fixat el projecte és reduir el consum elèctric necessari per al funcionament d’aquestes màquines. Si a la primera versió existent aquest consum és de 2 watts enfront dels 20 o 30 que té un ordinador portàtil normal i corrent, en la segona generació s’espera acomplir la fita d’un sol watt de consum.

Al principi de la seva fundació, al projecte OLPC se’l coneixia també com el "portàtil dels 100 dòlars" perquè l’objectiu era aconseguir una màquina que, precisament, costés aquest preu. Finalment, i després de diverses desviacions, un XO costa aproximadament el doble. Per a la segona generació, Negroponte espera poder reduir el cost fins als 75 dòlars, quelcom factible comptant que el mercat dels ultraportàtils a l’estil de l’XO va a l’alça, i al mercat no és estrany trobar màquines per 200 o 300 Euros. Entre ara i el 2010, la baixada en el preu dels components és una cosa factible i només el temps dirà si pot ser real o bé si factors externs influeixen a mantenir-los alçats.

Aquests factors externs poden ser les companyies interessades en què la iniciativa OLPC fracassi o, pel cap baix, no tingui tant d’èxit com pretén. Aquestes companyies seran els fabricants de productes competidors que tinguin influència sobre la indústria encarregada de subministrar les peces i components a l’OLPC.

Guillem Alsina