Nicholas Negroponte vol passar a un segon pla dins del projecte OLPC

Compartir

El fundador i fins ara director del projecte es retira a un segon lloc més discret per deixar pas a una figura que faci les funcions de CEO (el que tradicionalment coneixeríem com a un gerent d’empresa), una tasca que aquest tecnòleg prefereix no dur a terme.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Negroponte ha difós la notícia en una entrevista concedida a BusinessWeek de la qual se’n fan ressò diversos mitjans de comunicació en línia. El fundador del Media Lab del MIT (Massachusetts Institute of Technology) és tot un mite vivent en el món de les noves tecnologies, i fundador del mateix projecte OLPC (One Laptop Per Child, un laptop per a cada nen) la intenció del qual és la d’equipar als nens dels països i entorns amb menys poder adquisitiu amb un ordinador portàtil de baix cost i que els aporti tots els avantatges de la moderna societat de la informació.

Ara, Negroponte vol cedir el protagonisme i quedar-se només amb la part de representació del projecte mentre els detalls, l’estratègia i la feina de gestió la duu a terme una altra persona que està buscant el mateix Negroponte. No serà, doncs, un abandonament del projecte com alguns llocs web han afirmat erròniament, si no un canvi de rol cap a tasques més del seu grat.

Negroponte va comparar la trajectòria realitzada fins ara per l’OLPC, d’una forma desafortunada, amb l’operativa d’un grup terrorista: "gairebé com un grup terrorista, fent coses gairebé impossibles". Ara, afirma Negroponte, el projecte OLPC ha de ser gestionat "més com Microsoft", i per a això ja s’ha començat a fer una reestructuració administrativa dels diversos departaments que conformen el projecte.

Durant aquests tres anys pilotant el timó de l’associació OLPC, Negroponte s’ha vist obligat a fer front a problemes com la sortida d’Intel, l’entrada de la qual ja havia estat vista amb recel per part d’alguns sectors vinculats a l’OLPC, i que més tard es va criticar com a un intent de sabotejar-lo des de dins, i la pujada de preu des de la intenció de comercialitzar-lo a 100 dòlars fins als prop de 200 que ha acabat costant. El portàtil de 100 dòlars continua essent, doncs, una quimera de la informàtica.

Tot i quedar-se en el projecte, les declaracions de Negroponte transmeten un cert cansament, potser no per l’esforç de dur a bon port el projecte en si, si no per tot allò que l’ha envoltat aquests darrers anys, les lluites polítiques i econòmiques. Aquestes són, probablement, les principals raons per les quals cedeixi el comandament administratiu a una altra persona.

Guillem Alsina