Nous detalls de com podria ser Windows 7

Compartir

Microsoft parla per boca de Bill Gates sobre les novetats que podria portar Windows 7. Potser serà que es necessiti aviat la presència mediàtica d’aquesta nova versió per pal·liar certa mala premsa que està generant Windows Vista?


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Tot i que per a molts les declaracions del president de Microsoft sobre la propera versió del sistema operatiu de la companyia han passat desapercebudes enmig de la voràgine informativa provocada per l’intent d’adquisició sobre Yahoo! i el seu posterior abandonament, alguns mitjans s’estan fent ressò de les declaracions de Bill Gates sobre Windows 7 realitzades en la que ha de ser la seva darrera gira asiàtica ocupant el seu actual càrrec abans de jubilar-se.

No és tampoc la primera vegada que surten a la llum detalls de com podria ser Windows 7, ja que anteriorment s’havia especulat en diversos rotatius en línia sobre el que podria aportar de nou aquesta futura versió. I són només especulacions degut al silenci oficial al respecte de la companyia de Redmond.

La usabilitat i la connectivitat són els dos punts en els quals la propera iteració del sistema operatiu de Microsoft millorarà. El creixent nombre de dispositius amb sistema operatiu i capacitats d’emmagatzematge i creació de documents que els usuaris tenim a la nostra disposició dificulten el saber on tenim una informació determinada en un moment donat. Això es vol solucionar en Windows 7, i no només amb les eines de sincronització, sinó també amb les que ens permeten connectar-nos al PC remotament i accedir als fitxers que hi tenim emmagatzemats.

Live Mesh, la tecnologia de connectivitat i accés remot que la companyia de Redmond va presentar fa poques setmanes ja apuntava en aquest sentit, i és probable que la vegem inclosa de sèrie en Windows 7.

Gates va afirmar davant la premsa que la seva visió és la d’escurçar el cicle de publicació de noves versions del sistema operatiu a tres anys, dos si és possible. Una de les crítiques que s’han fet sobre la companyia que va fundar és el que s’ha trigat entre el llançament del Windows XP i la presentació de Windows Vista, 7 anys -un període inusualment llarg en el món de la informàtica-. A més, les distribucions GNU/Linux tenen cicles de renovació que arriben a ser fins i tot de sis mesos vista, pel que Microsoft ha de pensar en aquest enemic, cada dia més fort.

A l’univers Microsoft, les noves versions del sistema són a vegades reemplaçades amb un "placebo" com són els service packs, actualitzacions acumulatives que es publiquen cada dos o tres anys (en alguns casos menys) i que inclouen totes les actualitzacions de seguretat publicades fins a aquell dia i algunes funcionalitats noves. Al costat de les actualitzacions del sistema, els serveis en línia que l’acompanyen també es veuran actualitzats amb més regularitat, seguint el paradigma de beta continuada que tant ha reeixit a la Web 2.0 .

Altres novetats que anteriorment s’han esmentat per al futur sistema són una interfície d’usuari multitàctil i amb reconeixement de veu i el sistema de fitxers WinFS (successor del NTFS).

Un pas estratègic o un error de càlcul?

Tot i l’èxit de vendes que està tenint Windows Vista, la majoria dels analistes de mercat assumeixen que el nou sistema operatiu no està funcionant gaire bé. No tant per problemes tècnics, malgrat que les dificultats que presenta per a executar moltes aplicacions concebudes per a Windows 2000 o XP són un handicap en la seva adopció, especialment en el sector empresarial.

Al carrer, a les tertúlies de la cafeteria o de la feina, no és difícil escoltar comentaris d’amics o perfectes desconeguts que paren especial esment en les dificultats que troben per executar programes o jocs amb els quals podien treballar perfectament en l’XP i que ara donen problemes de compatibilitat.

De fet, els analistes coincideixen en assenyalar que l’èxit de vendes del nou sistema és degut a la seva inclusió en màquines noves en detriment de l’XP, i que un signe de l’apatia del gran públic cap a ell és la demanda que encara experimenta la versió anterior i que es materialitza en els intents dels grans fabricants per mantenir el subministrament de màquines equipades amb ell.

La mateixa Microsoft s’ha vist obligada a endarrerir la data d’expiració del Windows XP, aquella en la que deixaran d’estar disponibles noves llicències per a la seva venda, degut a les reticències dels usuaris i, especialment, dels corporatius.

Davant d’aquesta situació, hom es pot preguntar si les informacions sobre Windows 7 i la seva propera aparició en fase beta -si així s’acaba produint- han estat donades a conèixer per Microsoft de forma premeditada com una manera de tranquil·litzar als usuaris -i, novament, en especial als corporatius-, fent-los sentir la confiança a disposar d’una propera versió que converteixi a Vista en un pont que els prepari per al salt des de l’XP a 7. Tot i això, aquestes informacions també podrien generar en el públic la idea de no actualitzar-se a Windows Vista en espera del proper Windows 7, convertint a l’actual darrera versió del sistema de Microsoft en una mena de Windows ME, que ja en la seva època va viure un fenomen semblant.

Guillem Alsina