Periodisme de citació

Compartir

Hi ha el periodisme d’investigació, que al parer de molts, ens mereix un gran respecte en ser el que més li exigeix al periodista en tots els sentits, des de la praxi professional fins al sentit de l’ètica. I, força allunyat d’aquest, el que es conforma a citar altres mitjans sense contrastar res i es queda tan ample.

Tot el que ha passat recentment amb WhatsApp ha estat força esperpèntic, i no només a nivell de la mateixa empresa de missatgeria instantània, si no també pels mitjans que han cobert la noticia. Aquests, en molts casos, s’han limitat a citar-ne d’altres que, al seu torn, s’havien basat en informacions d’un tercer mitjà que, al seu torn, també en citava un altre.

Encara a hores d’ara no entenc com hi ha mitjans que parlen d’un “fer-se enrere” de WhatsApp, quan la companyia no ha dit res oficialment al respecte, si bé ha mostrat tal conducta “de facto”. Pel que sembla, l’origen es troba en el diari en línia Expansion, que citava al seu torn una informació apareguda al portal ADSLZone i basada en un article d’Android Ayuda. Aquest darrer sembla ser l’origen de l’error, malgrat que en ell mateix el text és correcte, doncs citava els casos d’usuaris als quals se’ls havia renovat automàticament la llicència d’ús al cap d’uns pocs dies d’haver caducat i sense que aquests haguessin de fer res.

El problema no es troba, doncs, en aquest article d’origen, ni tan sols en el d’ADSLZone, si no en la interpretació que altres mitjans van fer de l’article d’Expansión, el qual dóna a entendre que és la política oficial de WhatsApp el renovar l’ús de l’app sense pagar, i que així ho ha comunicat, quan la realitat és que l’empresa no ha emès cap comunicat ni nota oficial, cosa fàcilment comprovable a través del seus comptes de Twitter i Facebook, i del seu blog.

A casa nostra, per exemple, foren víctimes d’aquesta interpretació el Diari Ara i el Canal 324.

El fet de citar un altre mitjà que, per a qui el cita, té fama de sòlid, enlloc de comprovar les fonts originals i entretenir-se ni que fos uns minuts a repassar què és el que deia oficialment la companyia WhatsApp -al contrari del què vam fer nosaltres, que ens hi vam posar en contacte via correu electrònic, encara que sense aconseguir gaires resultats– quan realment el mitjà citat el que havia fet és malinterpretar un altre rotatiu en línia, és un perfecte exemple de la praxi habitual de molts blocs d’Internet avui en dia.

No estic dient que no es pugui citar un altre mitjà, al contrari, és quelcom molt saludable i que jo mateix he fet molts cops, però sempre cuidant molt el detall de com ho feia ja que, si no, correria el risc de ser un simple periodista “de citació”. No arribo a ser-ne un d’investigació, un perfil que ja he deixat palès al principi d’aquest escrit que respecto profundament i amb el que no vull comparar-m’hi ni de lluny ja que no en tinc el nivell, però tampoc m’agradaria ser recordat per ser-ne senzillament un de citació.

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Periodisme de citació
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: