Perquè Google diu adéu al Windows? N’analitzem els veritables motius

Compartir

GoogleLa companyia del cercador prohibeix als seus treballadors l’ús del Windows, i migrarà progressivament les màquines que empra a Mac i Linux. Els atacs de crackers patits a la Xina que van provocar el conflicte entre la multinacional i el govern d’aquell país es van aprofitar d’un bug present a l’Internet Explorer, fet que ha servit d’excusa oficial, malgrat que el veritable motiu pot respondre a la promoció de Chrome OS. Microsoft ja ha respost.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – "Oficines de Google. D’aquest punt en endavant, prohibit el Windows de Microsoft". Aquest podria ser perfectament un rètol per posar a partir d’ara a l’entrada de les oficines de Google disseminades per tot el món. El motiu: segons informen diversos rotatius online, la companyia de Mountain View va decidir a finals de gener que els seus treballadors no podran emprar el sistema operatiu de la companyia de Bill Gates, havent d’abandonar-lo bé en favor de Mac o de GNU/Linux… i es pot suposar que en un futur, per Chrome OS.

La companyia de Mountain View no ho ha reconegut via blog en cap de les seves publicacions oficials, sinó que la notícia s’ha conegut a través del rotatiu Financial Times, que cita com a font a diversos treballadors de Google. El motiu subjacent en aquesta decisió sembla ser el problema que va motivar l’enfrontament entre les autoritats xineses i la companyia nord-americana, i que fou provocat per uns atacs que aprofitaven un forat de seguretat a l’Internet Explorer 6, el que va fer que Google considerés que Windows és poc segur. O, almenys, aquesta és l’explicació oficial…

Què s’amaga realment darrere la maniobra de Google?

Com gairebé qualsevol moviment que realitza una de les grans empreses del sector informàtic avui en dia, podem preguntar-nos la causa real que el motiva. En el cas de Google, i malgrat que l’excusa oficial és la seguretat, hi ha qui especula que el motiu real és donar-li un cop a Microsoft en termes d’imatge.

Si, Google prohibeix l’ús de Windows als seus treballadors, però la seguretat dels seus serveis online continuarà depenent del sistema operatiu emprat pels usuaris, i aquest majoritàriament continuarà sent el de Microsoft. Perquè si em connecto a Gmail des d’una màquina amb Windows i Internet Explorer 6 desactualitzat, igualment podré ser víctima d’un troià, keylogger o un altre malware que capturi les dades d’accés al meu compte i les envii a una màfia organitzada que les exploti comercialment amb finalitats malèvoles. La seguretat pot ser que augmenti dins de Google (cosa que també és discutible), però l’esglaó més feble de la cadena continuarà sent-ho per damunt de tot.

A més, el fet de que Windows sigui el sistema operatiu menys segur és quelcom discutible, una qüestió que pràcticament podria ser considerada com a “dogma de fe”. Si que és el sistema al qual se li han trobat més vulnerabilitats al llarg de la història, però és lògic si aquestes s’exploren massivament per part tant de hackers aficionats com de crackers professionals que es guanyen la vida en màfies que produeixen i empren malware. Windows és utilitzat en prop del 90% dels ordinadors existents actualment en mans d’usuaris finals, pel que és molt més rendible explorar la possibilitat de trobar vulnerabilitats en aquest sistema que en altres com Mac OS X i GNU/Linux.

Malgrat tot, també són molts els experts en seguretat que afirmen que el model de seguretat propugnat per Unix és superior per definició al del Windows.

El paper de l’usuari és determinant en la cadena de la seguretat: jo mateix he tingut unes quantes màquines funcionant amb Windows (juntament amb Mac OS X, GNU/Linux, Solaris/OpenSolaris i FreeBSD a més d’alguns sistemes alternatius com BeOS o QNX) i no he tingut mai problemes de virus, adwares o semblants. El secret, en realitat no ho és tal: sentit comú; no entrar en llocs web “de dubtosa procedència”, no acceptar sense llegir cap finestra o quadre de diàleg que ens aparegui en una pàgina web, no instal·lar res que no sapiguem amb certesa d’on ve, disposar d’un antivirus instal·lat en el nostre ordinador…

Certament són les màquines Windows les que pateixen un nombre més gran d’infeccions, però hi ha informes que demostren que amb unes simples mesures molt lògiques però que pocs prenen, el perill disminuiria. El tema de la seguretat en els sistemes informàtics és una qüestió bizantina que mai es resoldrà.

Tornant a Google, el punt feble de la seguretat dels seus serveis continua estant en el mateix lloc de sempre: l’usuari. I cap canvi intern en l’empresa ho podrà solucionar. La resta és pura propaganda. Propaganda que li pot anar molt bé per a promocionar Chrome OS i, fins i tot, Android.

Perquè la companyia de Mountain View es troba a poc de llançar la seva nova plataforma, totalment diferent en la seva concepció d’escriptori al que hem usat fins ara, ja que empra el paradigma de serveis en el núvol (cloud) per a funcionar en comptes d’aplicacions instal·lades en local. Un sistema revolucionari però que sense cap mena dubte tindrà problemes per establir-se entre els usuaris durant els propers mesos ja que la cobertura de connectivitat a Internet és, en molts llocs, irregular, i les màquines que empren Chrome OS només tindran sentit amb cobertura absoluta a qualsevol lloc.

Així és que Google podria estar buscant minvar la imatge de Microsoft atacant-la per un flanc que sempre dóna els seus resultats: el de la seguretat. I tot això per a posicionar en un futur el seu Chrome OS en màquines d’escriptori i netbooks, ja que en els nous tablets tindrà mercat segur.

El ressò mediàtic aconseguit ha estat, un cop més, superior a la importància real de la mesura, el que fa suposar una filtració controlada per part de Google. Perquè ara? La proximitat del llançament de Chrome OS podria respondre a aquesta pregunta.

Resposta des de Redmond

Amb el gran ressò mediàtic que la notícia ha aconseguit, hauria estat estrany que des de Microsoft no haguessin respost d’alguna manera, i ho han fet des del blog oficial de Windows, malgrat que sense referir-se en cap moment a Google, només esmentant “una companyia en particular”.

A l’article es cita com a exemple el cas de la prestigiosa Universitat de Yale, que va haver de fer marxa enrere en la seva migració a Gmail i Google Apps.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina