Pioneer acaba amb el format LaserDisc

Compartir

Aquest format d’emmagatzematge de continguts digitals semblant en tecnologia als CD’s i DVD’s, encara sobrevivia des de finals de la dècada dels noranta amb cert èxit al Japó.


Redacció – Amb l’anunci de què Pioneer deixa de fabricar els seus tres darrers models de reproductor de LaserDisc (DVL-919, DVK-900 i DVL-K88) s’acaba una època. Tot i que només va gaudir de l’èxit al Japó i en certs sectors molt restringits de nord-amèrica, el LaserDisc va brillar per oferir una qualitat superior a la dels seus competidors de l’època: els vídeos beta i VHS.

Presentat el 1978 com a Discovision, no va ser fins a l’adquisició de tots els actius de l’empresa fabricant per part de la prestigiosa companyia japonesa Pioneer que, rellançat com a LaserDisc, es va guanyar el favor de la crítica, malgrat que la seva quota de mercat fora de les illes japoneses no va ser mai significativa. Atrinxerat en aquest especial mercat que és el nipó -un món a part pel què fa a les preferències en matèria tecnològica-, el LaserDisc ha sobreviscut fins als nostres dies amb certa popularitat.

L’aspecte d’un disc làser és -amb una definició mundana- el d’un CD o DVD "gegant", amb unes dimensions semblants a les d’un LP de vinil. Aquestes grans dimensions el feien més difícil de manipular al mateix temps que més delicat que una cinta de vídeo VHS, protegida per una carcassa de plàstic i molt més resistent.

Un LaserDisc comparat amb un DVD

Amb la fi de l’era LaserDisc mor el predecessor directe dels actuals CD’s i DVD’s, precisament en una època en la qual el Blu-ray (al qual gairebé podríem considerar el nét del LaserDisc) ha estat proclamat ja com a successor d’aquests dos formats. Així doncs, la longevitat que ha mostrat el LaserDisc ha estat una cosa inusitada tenint en compte que ha vist morir els dos principals formats de vídeo domèstic (el VHS i el beta) i gairebé als CD’s i DVD’s.

Guillem Alsina