Polèmica amb els termes de la llicència d’usuari del Facebook

Compartir

FacebookEls responsables de la popular xarxa social van intentar un canvi en les condicions del seu contracte amb els usuaris que els donava els drets sobre tot el material que aquests publiquessin a la xarxa a perpetuïtat. La polseguera aixecada per la pròpia comunitat els ha obligat a desistir… de moment.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – La presència a Internet sempre ha suposat per als individus un cert perill per a les seves vides privades, un tema de candent actualitat d’ençà que les xarxes socials en general i Facebook en particular han eclosionat a la Xarxa de xarxes. I és que tot i que no ens n’adonem, qualsevol informació penjada a Internet a través de qualsevol dels seus múltiples serveis, ens afectarà d’una o altra manera en el futur. I el que es publica a la Xarxa, normalment es queda a la Xarxa, ens agradi o no…

A Facebook semblen haver entès aquest potencial, i en la reorganització que el passat dia 4 de febrer van dur a terme dels termes de la llicència d’usuari (el contracte entre l’empresa que presta el servei i l’internauta que desitja gaudir-ne) van introduir una sèrie de nous termes que d’una forma poc clara semblaven atorgar la llicència a Facebook a perpetuïtat de tot allò que els usuaris del servei hi publiquessin. Aquests canvis s’afegien a altres l’objectiu dels quals segons l’empresa era impedir la persecució en línia a altres usuaris entre d’altres conductes prohibides.

Naturalment, aquests nous termes no els van semblar bé a un gran nombre d’usuaris, que van iniciar gairebé immediatament una campanya per forçar a què Facebook canviés la nova llicència. El mateix Mark Zuckerberg -creador d’aquesta xarxa social- sortia al pas el dia 16 per aclarir com Facebook emmagatzema les dades dels usuaris i que la companyia que dirigeix no farà res amb elles que l’usuari no permeti.

Zuckerberg posava l’exemple del servei de correu electrònic per justificar que a Facebook es facin còpies dels continguts: un internauta que envia un missatge de correu electrònic a un altre veurà com hi ha una còpia del contingut a la bústia del destinatari encara que ell es doni de baixa del servei. Això mateix passa amb Facebook segons Zuckerberg.

Tot i els aclariments, l’allau de crítiques continuava, impulsada pels mateixos usuaris de Facebook que constituïen un grup de pressió dins de la mateixa xarxa social. La situació va arribar a un punt d’insostenibilitat que va desembocar només un dia més tard en una tornada als termes d’usuari anteriors, advertint tot i això que es tracta d’una mesura temporal i que s’estudiarà la manera correcta de dur a terme aquests canvis per tal que els entenguin tots els usuaris.

La privacitat en dubte

A despit de qualsevol aclariment dut a terme per la xarxa social més famosa dels nostres temps, l’ombra del que es fa amb les nostres dades personals encara que ens donem de baixa del servei i si aquestes continuen emmagatzemades en els servidors de la companyia, continuarà planejant sobre Facebook. La pregunta és: existeix alguna mesura que pugui prendre aquesta xarxa social per garantir al públic que les seves dades són tractades amb correcció i que vagi més enllà d’un contracte en línia?

La resposta és que és poc probable; els amants de les teories conspiratives sempre veuran arguments per atacar a aquest i altres serveis en línia, mentre que els defensors de les llibertats digitals sempre tindran un marge de dubte i sospita totalment lícit (al cap i a la fi, el contracte pot ser incomplert, o no?), i Facebook i serveis semblants sempre veuran una taca en els seus historials (real o imaginària) per molt que es comprometin a respectar la privacitat dels seus usuaris. El dubte raonable sempre existirà.

Guillem Alsina