Primer contacte amb el set-top box Minix Neo X7

Compartir

Un set-top box d’excel·lent relació preu/prestacions i amb enormes possibilitats de connectivitat i ampliació, tot i que per al meu gust li manquen ajudes i assistents per a què un usuari novell pugui posar-lo en funcionament i al màxim ús a la primera.

La caixa del Minix Neo X7

La caixa del Minix Neo X7

Per què optar per separar la part smart de la TV?

Allò lògic a hores d’ara sembla ser el comprar-se un televisor amb possibilitat de connectar-se a Internet i executar apps, el que es coneix com a smart TV o televisor intel·ligent. Però tot i això, i parlo des de la meva pròpia experiència, jo vaig adquirir fa algun temps un televisor “normal” (de bona qualitat però de gamma senzilla dins d’aquesta, només volia que fos de LED, pantalla HD i TDT incorporat) i, a part, un set-top box amb Android (stock, és a dir, pur) i un teclat i ratolí sense fils per connectar-me a Internet i executar apps, dispositiu aquest darrer que recentment he canviat pel Neo X7.

Per a mi, l’avantatge de mantenir separades les dues variables de l’equació respon a dos preceptes: estalvi econòmic i simplicitat en l’actualització.

Fins ara, i fins on jo sé, només Samsung ha llançat al mercat un televisor amb la part “smart” que pot ser actualitzada ja que es troba en un mòdul que es pot desconnectar del televisor i substituir-lo per un altre. Però tot i això, segueix essent un sistema operatiu tancat exclusivament per a Samsung i amb el qual ens limitem a les seves apps, i més car que mantenir un televisor normal més un set-top box extern.

A més, en canviar aquest darrer, podem optar a variar de marca sense haver de canviar tota la televisió.

Pel que fa a l’actualització, queda clar: almenys a casa meva, intentem allargar la vida útil d’un televisor tant com podem, en ser un element car, i si podem substituir només un component per gaudir de més continguts i possibilitats, el cicle de vida del televisor es dilata.

I per què Android?

Optar per Android estàndard (stock Android, o encara que vingui amb una interfície personalitzada) respon a una praxi molt senzilla: aprofitar les nombroses apps, incloses les de continguts, que estan disponibles en primer lloc per iOS i el sistema de Google, així que… podem reproduir l’entorn de treball de la nostra tablet o telèfon mòbil al televisor.

De fet, m’he plantejat arribar a construir un set-top box a partir d’un telèfon que ja no utilitzo, en aquest cas un Motorola Atrix amb base multimèdia, tot que al final crec que optaré per reciclar-lo en un despertador amb possibilitats afegides, per si em desperto al bell mig de la nit i em donen ganes de buscar “insomni” a la Wikipedia…

És més, fins i tot la part “smart” del nostre televisor pot consistir en només un cable HDMI que pengi a un costat i al qual connectem el tablet esporàdicament. Tot depèn de l’ús que li donem i del que en vulguem fer.

La possibilitat d’utilitzar Android em dóna l’opció (que dubto hi hagi en molts altres televisors intel·ligents) de connectar-me meu compte de Google Drive i editar documents, o treballar fora de línia gràcies a QuickOffice.

Per què Minix Neo X7?

Un cop triada la forma, cal optar per un producte i, en el meu cas, vaig valorar les diferents opcions del mercat, interessant-me la potència i les prestacions d’aquest producte.

Un cop oberta la caixa del Neo X7 ens trobem amb l'aparell en si, l'antena Wifi, comanament a distància, i cables de connexió

Un cop oberta la caixa del Neo X7 ens trobem amb l’aparell en si, l’antena Wifi, comanament a distància, i cables de connexió

En primer lloc per la seva connectivitat: una de les millors Wi-Fi del mercat, de banda dual i amb una antena externa de grans dimensions (la qual, per cert, no es converteix en quelcom empipador) que millora la recepció de la senyal. Bluetooth em permet connectar tota mena de dispositius que compleixin aquest estàndard, ampliant les funcionalitats del dispositiu i, per tant, les del televisor. També és compatible amb l’estàndard Wi-Fi Miracast i inclou un receptor d’infrarojos per al comandament a distància.

En l’apartat de connexions físiques, el Neo X7 va molt ben proveït: tres ports USB (un d’ells al lateral i dos més a la part posterior) al qual s’hi ha d’afegir un quart port microUSB OTG (On-The-Go), slot per a tarja SD, entrada de micro i sortida d’àudio per mini-jack (per la qual cosa li podrem connectar uns “cascos” qualsevols amb micro), i fins i tot port d’ethernet.

La part posterior del Minix Neo X7, amb una part de les connexions

La part posterior del Minix Neo X7, amb una part de les connexions

Connexions laterals

Connexions laterals

Finalment, la potència del maquinari: una CPU quadcore Cortex A9 a 1,6 GHz de Rockchip (un fabricant que pot no ser gaire conegut ja que es dedica pràcticament en exclusiva a equipar aquest tipus de dispositius o micro PC), GPU Mali 400 de quatre nuclis (no jugo gaire, però per si algun cop em ve de gust…), 2 GB. de RAM, i 16 GB.d’emmagatzematge interns.

Posada en marxa i primera configuració

Minix ha pensat el seu Neo X7 per a què sigui “plug & play”, és a dir, una mínima configuració i a funcionar. Això porta als usuaris de països no angloparlants, a haver d’anar al tauler de control per configurar les seves opcions regionals i idiomàtiques. Així que, per a un primer contacte, tingueu a mà a algú que sàpiga anglès si no enteneu l’idioma de Shakespeare… I si, almenys hagués estat un detall que incloguessin un assistent d’instal·lació que preguntés en quin idioma volem treballar.

Un cop configurat, sempre podem canviar aquest a través del tauler de control.

Només un dilema ens assaltarà en la primera encesa, i no és més que una pantalla en què ens sol·licita amb quin explorador s’ha d’inicialitzar. Això es refereix a si treballarem amb l’escriptori per defecte d’Android 4.2.2 stock que munta aquest set-top box, o bé si ho farem amb un altre d’especial i propi per a aquest dispositiu.

Sel·lecció d'escriptori

Sel·lecció d’escriptori

Sincerament, si he de recomanar un dels dos, em quedo amb l’escriptori tradicional d’Android, ja que m’és més conegut i em sembla que em dóna més llibertat. Però insisteixo, la preferència és molt personal i no extrapolable de cap manera a ningú més.

Escriptori Android després de la primera arrancada

Escriptori Android després de la primera arrancada

Per no demanar, el sistema ni tan sols sol·licita la xarxa Wi-Fi a la qual ens volem connectar, de manera que ho haurem de fer manualment, el que no suposa en absolut cap problema si tenim smartphone o tablet Android, tot i que en previsió del seu ús per part de persones molt novelles, torno a repetir que jo hi hauria inclòs un assistent de primera arrencada amb algunes preguntes bàsiques.

En el meu monitor, l’escriptori d’Android quedava desenquadrat, així que vaig haver de recórrer al tauler de control del sistema (l’estàndard d’Android) i, dins d’ell, en la secció Dispositiu, l’opció Screen. Aquesta ens permet seleccionar la font de sortida de gràfics, la resolució i freqüència de la pantalla, i l’escala d’aquesta, amb la qual podem ajustar l’àrea de visualització amb la pantalla.

Programari inclòs

No és gaire el programari preinstal·lat en el Minix Neo X7, cosa que els aficionats més geeks agrairan ja que amb això tindran un camp “verge” per a personalitzar el dispositiu al seu gust, però que potser no agradarà a usuaris finals que prefereixin un producte que ja els aporti fonts de continguts per començar a gaudir-ne immediatament.

Personalment, sóc del primer grup, i he de dir que he gaudit personalitzant el meu set-top box amb aquelles apps que considero imprescindibles, i de les quals en un altre reportatge us en parlaré.

Entre les aplicacions incloses en el programari de fàbrica, ens trobem amb el driver RKGameControlSetting. Aquest ens permet usar un tablet o smartphone Android al qual li hàgim instal·lat l’app de Minix, per utilitzar com a teclat i controlador de joc del set-top box, molt pràctic si volem utilitzar un teclat per editar documents o redactar e-mails a la pantalla del nostre televisor.

En l’apartat de teclat em va funcionar a la primera, tot i que no puc utilitzar-lo amb accents i caràcters especials, però el controlador de jocs encara estic intentant configurar-lo per jugar al GT Racing 2.

Però, tot i així, jo prefereixo el tacte d’un teclat físic, i aprofitant que a casa disposo d’un Logitech K400 amb touchpad incorporat, l’he incorporat al dispositiu, ja que només cal connectar el receptor/emissor USB a un dels nombrosos ports que presenta el Neo X7, i podrem començar a utilitzar-lo de manera immediata.

Això sí, per a què reconegui accents i caràcters com la ñ i la ç des del teclat físic, serà necessari instal·lar una aplicació com External Keyboard Helper.

Si comptem amb càmera web, Gestures Builder ens ajudarà a construir el nostre propi sistema de gestos per controlar el set-top box.

Airpin Pro facilita l’enviament de continguts per streaming des d’un PC o un altre dispositiu al nostre set-top box, incloent-hi l’escriptori del nostre ordinador, tot i que aquesta opció només està disponible per a Windows de moment.

La resta de les apps ens les hem de posar nosaltres a partir de Google Play, la botiga virtual de Google ja inclosa d’entrada. Com podem triar quines apps hi instal·lem? La primera vegada que vaig configurar un set-top box vaig prendre com a base el que jo feia amb el telèfon i la tauleta tàctil i podia -i voldria- fer en el televisor. Veure pel·lícules òbviament! escoltar música també! editar documents… amb un teclat i ratolí adequats, tot és possible, i en la comoditat de la sala d’estar de casa meva… en pijama (guardeu-me el secret…)

És difícil recomanar un conjunt d’aplicacions comunes per a tots els usuaris, encara que m’atreveixo amb un set mínim:

  • Client de correu electrònic. Sigui Gmail, Outlook, o qualsevol altra app per consultar vostre compte i respondre a correus electrònics.
  • Clients de xarxes socials. Facebook, Twitter, Google+,… totes les que feu servir.
  • Google Drive i QuickOffice, per poder editar documents en línia i fins i tot fora de línia. O, si no, qualsevol altra suite ofimàtica mòbil.
  • Reproductor de mitjans per veure pel·lícules que us portin els amics en Pendrive o altres mitjans extraïbles. Particularment us recomano VLC.
  • Rain Alarm. La informació del temps en temps real (valgui la redundància), de manera que us podeu planificar sortides i excursions diverses.
  • Programa de vídeo/audioconferència. Sobretot si li podeu connectar una webcam i un micro al dispositiu. Videoconferència a vostra sala d’estar com si fóssiu uns professionals! Skype, Hangouts,…
  • Live TV Streaming. Cadenes de televisió de tot el món. Podeu descarregar-la des de Google Play.
  • XBMC. La ‘Pièce de résistance’, l’entorn Media Center que ens permetrà no només reproduir contingut (fotos, àudio, vídeo) emmagatzemat al dispositiu, sinó també accedir al contingut en línia mitjançant plug-ins, i ampliar les seves funcionalitats.

El rendiment, la seva millor qualitat

Comparat amb altres set-top boxes que he provat anteriorment, el Minix Neo X7 funciona realment bé, a la qual cosa sens dubte hi ajuda molt la seva sobrada configuració de maquinari amb un processador de quatre nuclis i 2 GB. de RAM. Però és que, a més, amb aquest dispositiu no he notat que decaigui el sistema si el deixem encès durant diversos dies i sense reiniciar, cosa que sí m’havia passat amb el meu anterior set-top box i amb algun més que he tingut oportunitat de provar, que si el deixava un parell o tres de dies encès, havia de reiniciar per poder treballar en condicions.

Normalment no m’agrada deixar-lo gaire tiemps seguit encès si no l’estic utilitzant, ja que gasta una electricitat que, al preu que va avui en dia, és una cosa que hem de mirar i molt, però de vegades me n’he anat a dormir deixant-lo mentre veia una canal de TV en línia i al matí següent tot estava tal qual el vaig deixar mentre l’emissió havia seguit, sense cap pèrdua de rendiment.

A més el dispositiu no s’escalfa, el que fa que el puguem posar sobre qualsevol superfície (per exemple la fusta d’un moble) sense por de deixar alguna marca per l’escalfor. Tampoc emet cap mena de soroll, és tan silenciós com un telèfon mòbil o un tablet.

En resum, el set-top box Minix Neo X7 és una bona opció per preu/prestacions que ofereix un maquinari realment potent i capaç en tots els àmbits. A més de la potència, la seva millor carta és la connectivitat, amb múltiples i variats ports. Potser el seu únic punt feble sigui la manca d’assistents i ajudes per a una primera configuració, i que no tingui més apps de continguts instal·lades per als usuaris novells.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

Guillem Alsina
Etiquetes: