De veritat li parlareu al vostre televisor?

Compartir

Dubto que gaires usuaris s’atreveixin a guiar el seu televisor per veu excepte en els moments de veure’l en soledat.

Un model de Smart TV de referència de VIA Technologies

Un model de Smart TV de referència de VIA Technologies

I el principal motiu d’aquest dubte és el soroll ambient. No sé vosaltres, però jo quan veig la ‘tele’ en companyia familiar, poques vegades estem callats davant l’aparell: comentem les notícies, ens en fotem de les pel·lícules i sèries d’humor, comentem entre nosaltres coses que res tenen a veure amb el que s’està veient en pantalla, o produïm sorolls que no són vocals en fer altres coses.

Per molt depurat que estigui un sistema de reconeixement de veu, encara és susceptible de ser “molestat” pel soroll ambient, les converses o el soroll del carrer. Molt bé, em direu que el mateix els passa als assistents de veu tipus Siri, però per parlar-li a un telèfon normalment ens l’acostem tant a la boca que podem pensar en la sort que tenen molts pobres terminals de no poder olorar l’alè dels seus respectius usuaris, i això anul·la bona part del soroll ambient del carrer.

Tornem cap a la sala d’estar de casa nostra. Si no estem sols, el més probable és que l’ús d’ordres per veu, almenys en el cas dels early adopters, provoqui rialles i bromes entre els presents, avergonyint al l’usuari xerraire (encara que ell no ho admeti) i acabant per defenestrar el mode de comunicació verbal amb el televisor… almenys mentre hi hagi més d’una persona a la sala.

Alguns cops he emprat programes de reconeixement de veu en els meus ordinadors, i us puc assegurar que les bromes dels presents en el moment (fins i tot quan he fet una mena de demostració de la tecnologia) m’han acabat molestant.

També he deixat de parlar-los als meus “trastos” per diversos motius més com, per exemple, les errades en la captació de la parla; les meves llengües materna i paterna respectivament són el portuguès i el català. El primer el parlo amb un cert accent a més de desconèixer alguna part del lèxic (no m’he educat a Portugal i l’única referència que tinc per al coneixement d’aquest idioma és ma mare), i per al segon no hi ha reconeixedors de veu (speech to text) moderns que permetin parlar-li a l’ordinador. I el castellà diguem que el parlo amb un accent català prou ‘peculiar’ que, de la mateixa manera que en el cas del portuguès, em resulti prou difícil d’emprar amb reconeixedors de veu. Si ho volen acabar de complicar, tinc dos defectes de pronuncia, a la r i la s.

Si els sembla un cas extrem, els diré que no sóc l’únic a qui li passa una cosa semblant. És molt difícil trobar casos de bona dicció, entonació i parla correcta, qui més qui menys patim errades i defectes -encara que siguin lleus- a la parla.

A més, estar obrint el canal de comunicació vocal d’aquests aparells i tancant-lo per a què no interpretin erròniament la locució de qualsevol, serà també pesat a la llarga, encara que de bones a primeres es pugui tolerar per l’excitació de la novetat tecnològica.

Una altra cosa és que els sistemes de veu proliferaran igual. És una tecnologia que, si la té Apple, els altres també la voldran tenir. Microsoft ja l’ha llançat abans que la companyia de Cupertino en la seva Xbox Kinect, i Google probablement ho farà en una futura actualització de Google TV.

Jo no penso parlar-li al meu televisor, em serà més còmode agafar el meu comandament a distància i prémer els botons. Ràpid, efectiu, i sense possibilitats que s’equivoqui l’aparell. Una altra cosa és que m’agradi o no la programació.

 

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: