Problemes per a l’adopció de l’IPv6

Compartir

InternetSegons els què l’han d’implementar -bàsicament els ISP’s- no hi ha incentius de negoci per fer-ho, malgrat que els experts prediuen que en el 2012 s’esgotaran les adreces IPv4 disponibles i el públic en general mostra cada dia més interès en aquesta transició.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – La transició de l’IPv4, el protocol que actualment permet intercanviar dades i comunicacions a través d’Internet, a IPv6 s’ha de fer globalment en un moment o altre entre ara i el 2012, any en el què segons totes les previsions s’esgotarà el rang d’adreces IP disponibles amb l’actual sistema. El problema és que aquesta migració tan necessària només ha estat duta a terme per uns pocs actors del sector. Els motius d’aquesta manca d’empenta entre els ISP’s poden haver estat revelats en un recent estudi dut a terme per la Internet Society.

La conclusió bàsica d’aquest estudi és que aquelles empreses que han de realitzar el canvi (principalment ISP’s) no veuen incentius econòmics per dur a terme aquesta operació, essent el seu principal problema la manca de personal expert que pugui dur a terme una migració no traumàtica entre ambdós sistemes. Malgrat tot, també s’apunta a què els mateixos agents que afirmen la seva manca de motivació per implementar actualment l’IPv6, constaten un augment en l’interès dels usuaris finals per aquest particular i coincideixen en que la migració haurà de ser duta a terme quant més aviat millor ja que l’IPv6 suposa el salt tecnològic més important d’Internet per afrontar el futur.

L’IPv4 empra adreces de 32 bits, i es pot distingir perquè cada adreça està formada per quatre grups de nombres, de tres xifres com a màxim i sempre estrictament inferiors al valor 256. Per exemple, una adreça IP vàlida dins d’una xarxa local seria 192.168.1.114 . L’IPv6 utilitza adreces de 128 bits, augmentant en gran mesura el rang d’adreces disponibles respecte a l’IPv4.

Per fer una comparació del nombre de dispositius suportats, direm que en total, l’IPv4 proporciona 4.300 milions d’adreces úniques (aparells connectats), mentre que l’IPv6 proporciona una xifra de 2 elevat a la 128 potència.

El principal problema és la connectivitat de dispositius mòbils. Si abans teníem que la majoria dels usuaris posseïa només un ordinador de sobretaula, actualment l’usuari mitjà té un ordinador a la feina, un a casa, portàtil i telèfon mòbil, una mitjana de quatre o cinc dispositius que poden connectar-se a la Xarxa i que, per tant, necessiten d’una adreça IP. No tots els dispositius connectats compten amb una sola adreça, ja que per exemple tenim que les màquines que es connecten en una xarxa local (per exemple en una empresa o un domicili) consumeixen una única adreça corresponent al router o dispositiu emprat per sortir a l’exterior, mentre que a l’interior de la xarxa empren una IP local, vàlida només per al seu ús intern a la xarxa i no a Internet. La multiplicació d’aquestes xarxes és la que està provocant el problema.

Les operadores necessiten també cada dia un nombre més gran d’adreces per a assignar de manera dinàmica, ja que en créixer el nombre d’usuaris totals que es connecten a Internet des de diversos dispositius, també ho fa el nombre d’aquests que estan connectats simultàniament.

Actualment, el desplegament de l’IPv6 ha arribat només a l’1% de les infraestructures a les que hauria d’haver arribat. Comptant l’abans esmentada previsió que el rang d’adreces IPv4 disponibles s’esgotarà en el 2012, el canvi que haurà de tenir lloc durant els propers dos anys i escaig haurà de ser fet a marxes forçades. Tot i aquestes previsions, i segons continua informant l’estudi de la ISOC, els ISP’s no estan preocupats per aquesta circumstància, argumentant que en el cas d’esgotar-se les adreces IPv4, simplement usaran més exhaustivament les tecnologies NAT (Network Address Translation), que són aquelles que empra, a menor escala, un router domèstic per connectar diversos ordinadors a Internet, per a què ens en fem una idea.

L’estudi dut a terme per la ISOC pot ser consultat en línia o descarregat de forma gratuïta, essent una molt bona font per constatar l’estat actual i previsió de futur a curt termini del desplegament del nou protocol de connectivitat a Internet.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina