Programari lliure, el principi d'una revoluci

Compartir

Al llarg de la història de la humanitat han existit personatges que han volgut canviar el món per millorar-lo, creant ideologies que amb major o menor fortuna -i encert per part d’aquells que les havien de posar en pràctica- han dirigit les regnes de societats i nacions senceres.


Guillem AlsinaGuillem Alsina (guillem@imatica.org) – George Washington, els Enciclopedistes (ideòlegs de la revolució francesa), Karl Marx, Mikhaïl Bakunin o el Che Guevara són només els noms d’alguns d’aquests pensadors revolucionaris, als quals i independentment amb què estiguem d’acord amb les seves respectives ideologies (jo mateix no ho estic amb alguns dels que he esmentat), els hem de reconèixer un paper importantíssim en les idees de llibertat i igualtat que han volgut fer de la Terra un lloc més humà, lliure, igualitari i habitable. I al darrer d’ells em vull referir en aquestes ratlles.

En algun lloc vaig llegir o escoltar que l’anhel, la fantasia política possibilista del Che Guevara era aconseguir una societat sense diners, utopia no materialista que va voler dur a la pràctica a la Cuba post-Batista i que ja començava a donar símptomes del que posteriorment es batejaria com a "castrisme" fins que, precisament, es va convertir en un destorb per a Fidel, que el va deixar marxar amb èmfasis a Bolívia, on finalment trobaria la mort.

El Che anhelava un món sense diners, en el qual els intercanvis es fessin en base al bé comú i a les necessitats mútues. El programari lliure no postula aquesta mena de revolució o, almenys no ho fa a tan gran escala, però guarda certes similituds en buscar el bé comú d’una comunitat que, en aquest cas, és la humanitat sencera, i a més ho fa sense demanar -d’entrada- diners a canvi.

Una de les raons que veig més evidents per a què el programari lliure s’estigui obrint a poc a poc un forat en els ordinadors dels usuaris finals és que la gent ja està tipa de pagar preus excessius, que consideren abusius, i d’estar lligada a llicències d’usuari draconianes que ho limiten tot, des d’instal·lar el programa en més d’una màquina simultàniament fins a cedir-lo a una altra persona.

Els sistemes d’activació, sempre molestos si no funcionen correctament, són un altre punt negatiu per al programari propietari (o privatiu, com l’anomena Richard Stallman) que a molta gent li molesta perquè més d’un cop en haver patit un accident amb el disc dur, s’ha perdut la clau d’activació (sigui aquesta un codi o un fitxer físic), el que ha portat a una infinitat de tribulacions amb el servei tècnic o d’atenció al client, i fins i tot moltes vegades a haver de tornar a comprar el producte.

Mentre, el programari lliure no es troba subjecte a aquestes limitacions, ni tan sols hem de portar el paquet de programari a sobre si ens desplacem per a treballar; tan sols n’hi ha prou amb disposar d’una connexió d’Internet per descarregar el programa de la Xarxa, instal·lar-lo i posar-nos a treballar amb ell.

Però tornant al motiu principal, els diners, puc dir sense por a equivocar-me que la gent valora molt positivament la gratuïtat del programari lliure. I fins i tot si a posteriori ha de pagar a una acadèmia per aprendre a utilitzar-lo o a un programador per millorar-lo, el mateix ha de fer per aprendre a usar un paquet de programari propietari i li és impossible millorar o adaptar a les seves necessitats un paquet de programari propietari perquè no pot disposar del seu codi font.

Si comptem el preu del sistema operatiu més paquet ofimàtic més algun programa de retoc d’imatges, edició de vídeo, gravació de DVD’s i reproducció multimèdia (el més normal en un sistema domèstic) ens n’adonarem que el programari lliure surt a compte, i que per a la seva adopció només cal que la gent obri la seva ment i estigui disposada a aprendre coses noves igual que quan canvia de cotxe; els pedals són lleugerament diferents, els botons i palanques per usar el netejaparabrises o altres funcionalitats canvien, i el rendiment mateix del motor varia.

El programari lliure com a metàfora de la voluntat de canvi social

Desapareguda l’URSS, que malinterpretacions del comunisme a banda -poc es va aplicar en aquell país ara dissolt de les doctrines de Marx- va representar durant dècades l’únic contrapès polític als Estats Units, el capitalisme salvatge s’està instaurant poc a poc però amb pas ferm a tot el món: deslocalitzacions, acomiadaments massius de les empreses que són traslladades a llocs en els quals els treballadors amb prou feines gaudeixen dels beneficis laborals que durant dècades i amb tant d’esforç es van aconseguir gràcies a moviments inspirats per, entre d’altres, els noms que he esmentat al principi de l’article, augment de les jornades laborals sense compensacions extres,… i tot això en nom d’unes xifres macroeconòmiques que busquen afavorir les empreses oblidant en el seu camí les economies familiars.

El soft lliure pot ser una expressió del descontentament social provocat per aquests fets, una forma diferent de crear, compartir i utilitzar dins d’un món marcadament capitalista i, sense adscriure’s a cap tendència política concreta, fa un pas en la direcció marcada pel Che, una societat en la qual els diners, encara que lluny de deixar d’existir, no és allò més important, si no la col·laboració entre persones per a crear programes d’ordinador, coses útils que ajuden a fer del món un lloc millor, ni que sigui una miqueta. I sense buscar res a canvi a priori, però obtenint-ho.

Guillem Alsina