Punt i final al “cas SCO”?

Compartir

LinuxUn tribunal dictamina que els drets de Unix corresponen a Novell, fet que podria deixar sense possibilitats a SCO en les seves reclamacions. Hem arribat al punt sense retorn d’un serial que ja fa anys que dura?

Redacció – Des del 2003, la companyia Santa Cruz Operation (SCO) i amb posterioritat les seves successores, s’han embarcat en una causa legal contra diverses companyies com IBM o Novell reclamant els drets sobre part del codi font present en el nucli (kernel) de Linux que pertany a Unix i que fou donat per les companyies denunciades per al desenvolupament del sistema del pingüí. SCO afirma que en el seu moment no podia ser donat, ja que els drets de Unix li pertanyien.

Aquesta ha estat la qüestió principal de tota la causa: a qui pertanyen els drets de Unix? un tribunal federal nord-americà ha dictaminat que a Novell, desactivant així no només el cas particular de SCO contra Novell, sinó també el que la primera d’aquestes manté contra IBM, companyia que fou la que va cedir codi de Unix per a la seva inclusió en el nucli Linux.

El codi de Unix en mans de Novell fou venut el 1995 a SCO, però la disputa es centra en qui manté els drets del copyright. Mentre que per a Novell, SCO és simplement una llicenciatària del seu codi font, l’opinió d’aquesta darrera és que la venda incloïa també tot el que es refereix a la propietat intel·lectual del codi font. Basant-se en això, SCO pretenia cobrar drets de llicències de les instal·lacions de GNU/Linux.

La situació econòmica de la companyia juntament amb el fet de que en anys no ha llançat cap producte nou, avalen als que afirmen que la companyia demandant només busca aconseguir diners desesperadament. Altres afirmen que Microsoft es troba al darrere de la demanda, basant-se en finançaments, acords econòmics i inversions en companyies i iniciatives properes a SCO de les que aquesta companyia en podria haver tret profit. A la companyia de Redmond li interessa, efectivament, soscavar tot el possible al sistema operatiu del pingüí, ja que encara que aquest no constitueix un rival en l’àmbit dels ordinadors d’escriptori, en el terreny dels servidors sí que ha aconseguit robar-li quota de mercat al Windows Server.

Amb aquesta sentència, el futur de SCO queda segellat. Aquesta companyia ja va declarar l’estat de fallida en el 2007, acollint-se a la legislació nord-americana per a protegir-se i poder-se reorganitzar per tirar endavant el seu negoci, però aquesta decisió judicial podria pesar-li com una llosa. De fet, en un sol dia SCO ha perdut a la borsa tot el que havia guanyat en aquests darrers mesos abans de la present decisió judicial, el que ha deixat la seva cotització al mateix nivell que a l’estiu de l’any passat. A Novell, en canvi i com era d’esperar, la sentència li ha anat com anell al dit, col·laborant a augmentar el valor de les seves accions.

Futur igualment en dubte

Malgrat tot el que hem explicat, això deixa el futur de Unix legalment a les mans de Novell, i potser el de Linux també. Per ara, a aquesta companyia li convé que les coses segueixin el seu curs, ja que ella mateixa és productora de solucions GNU/Linux. Tot i això, el futur a mitjà/llarg termini és incert, i poden passar moltes coses que van des d’un canvi de postura fins a un canvi de timó a la direcció o fins i tot una absorció.

Això últim no és desgavellat, doncs fa pocs dies un grup inversor va realitzar una oferta sobre Novell. Disposar dels drets de Unix només fa a aquesta companyia nord-americana més atractiva i, per tant, encareix el seu preu. D’altra banda, tot és negociable.

Novell també ha estat acusada per algunes veus dins de la comunitat del programari lliure de ser molt propera a Microsoft. Ho testifica el pacte de 2007, que permetia a ambdues empreses llançar sengles filtres per a què els paquets ofimàtics OpenOffice.org i Microsoft Office poguessin treballar respectivament amb els formats de document Open XML i OpenDocument. Miguel de Icaza, molt lligat a l’entorn Novell, també ha estat titllat de traïdor per Richard Stallman, crítica que al seu torn li va valdre al creador del concepte de programari lliure que se’l qüestiones des d’una part de la comunitat.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina