Què passa amb Chrome OS?

Compartir

Chrome OSEric Schmidt, CEO de Google, desmenteix els rumors que apuntaven a què tindríem entre nosaltres els primers netbooks i tablets amb aquesta plataforma per a la campanya nadalenca, confirmant el retard en la seva sortida al mercat (prevista inicialment per a finals d’enguany). El gran èxit d’Android i l’inesperat fenomen dels tablets lleugers podria estar provocant que Google reconsideri l’enfocament d’aquesta plataforma.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Els més entusiastes de les noves tecnologies informàtiques estàvem il·lusionats amb l’aparició, per a aquesta recta final d’any, d’un nou jugador en el terreny dels sistemes operatius: Google Chrome OS. Malgrat que el seu enfocament és, en principi, molt bàsic (carregar un navegador i, a partir d’aquí, emprar aplicacions cloud), amb la simple excitació de poder ‘jugar’ amb una cosa nova ja n’hi havia prou. Però en el recentment celebrat Web 2.0 Summit, Eric Schmidt (CEO de la companyia del cercador) ens va llançar a tots una gerra d’aigua freda per sobre: encara haurem d’esperar uns mesos per poder-li posar les mans al damunt a Chrome OS.

I, ràpidament, molts ens preguntem: a què es deu tant de retard en un sistema operatiu que, almenys a priori, és d’allò més senzill? La base de Chrome OS existeix des de fa temps (és GNU/Linux), la interfície d’usuari també (el navegador Chrome) i la seva funcionalitat és d’allò més simple (arrancar el navegador posant alguns mecanismes de seguretat, però no gaire res més). O potser no?

Una de les possibilitats és que, efectivament, Chrome OS no estigui a punt perquè se li estan acabant d’afegir noves funcionalitats. I la més probable és la capacitat d’executar aplicacions en local mitjançant la inclusió d’un projecte de la mateixa Google batejat com a Native Client, i que permet l’execució de binaris compilats per a l’arquitectura x86 en un navegador web, com una mena de plug-in.

Però, el més plausible (i que no treu que l’anterior argument sigui, també al seu torn, vàlid com a part component d’aquest), és que la companyia de Mountain View estigui reposicionant aquesta plataforma a la llum del fenomen tablet encetat amb l’iPad, i que ha agafat per sorpresa i descol·locat bona part de la indústria.

Per a Chrome OS -de la mateixa manera que per a les altres plataformes- s’ha dibuixat un nou escenari subtilment diferent del que hi havia abans de la sortida a escena de l’iPad, amb un mercat lleugerament més fragmentat entre tipus de dispositius diferents i evolucionant pel que fa a la forma amb què l’usuari interactua amb ells gràcies a les interfícies multitàctils.

El gran èxit d’Android ha provocat que els fabricants s’interessin per utilitzar-ho en alguns netbooks (casos d’HP o Acer) i que s’estigui emprant en gran mesura amb els tablets que conformen l’alternativa a l’iPad (cas del Galaxy Tab de Samsung), un espai per al qual Google havia reservat el seu Chrome OS i que ha estat sorprenentment ocupat per Android, fet que pot provocar que, per l’enfocament de la nova plataforma, els fabricants siguin poc inclinats a incorporar-la en els seus desenvolupaments, quedant-se amb el que ja tenen.

És per aquest nou escenari dibuixat pels dos motius ja exposats que Google podria estar retardant la sortida al mercat de Chrome OS, per tal d’evitar que es molesti en el mercat amb Android i ambdues plataformes es perjudiquin. Al mateix temps, la redefinició del rol de la nova plataforma podria incloure l’ampliació de les seves funcionalitats amb el ja exposat Native Client o, eventualment, d’altres no previstes inicialment. És poc probable que el projecte s’acabi cancel·lant, tot i que podríem haver d’esperar a veure els primers dispositius fins a mitjans de l’any vinent.

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina