Review: Grand Theft Auto V

Compartir

Avui us portem la nostra review de Grand Theft Auto V, el joc que més espai està ocupant en les pàgines de tot el món dedicades als videojocs i oci electrònic en general.

Per fi el tenim a les nostres mans. L’espera ha estat llarga, molt més del que haguéssim desitjat. Amb data prevista de llançament a la primavera, Rockstar Games ens el va endarrerir al 17 de setembre, fent augmentar el hype de manera desorbitada als que l’esperaven. Tal com us comentàvem ahir, la febre GTA V va inundar els carrers i xarxes socials, donant-nos una gran quantitat d’anècdotes amb què riure, sorprendre’ns o fins i tot fer-nos molestar. Però, és merescut tant enrenou? Nosaltres l’hem estat jugant i volem donar-vos les nostres impressions.

Després d’una instal·lació d’una mica més de 8 gigues en el disc dur de la PlayStation 3 (sistema utilitzat per realitzar la review) comença el joc. Al principi podrem veure les escenes com si d’una pel·lícula es tractés, entrant a interactuar enmig de l’acció. Si us fixeu, intentarem evitar fer qualsevol tipus de referència al que passa en el joc, això és realment important amb GTA V.

Un cop finalitzat el que podem entendre com una introducció, comença realment el joc. La sensació en aquest moment no pot ser millor, queda palesa la millora més que palpable respecte a GTA IV. Abans hem dit que és important respectar el que passa en el joc, procurar no explicar res. El motiu és que a mesura que anem jugant, ens anem portant bastants sorpreses, coses realment inesperades que és molt millor viure sense saber que haver llegit prèviament o vist en un vídeo. Des d’aquí aprofitem per donar-vos aquest consell: procureu no llegir spoilers, procureu no veure vídeos massa llargs o que es refereixin a missions si teniu pensat jugar GTA V properament.

Anem a parlar ja del joc en si mateix. Pel que fa al nivell d’addicció i jugabilitat, GTA V és un dels reis d’enguany. És una cosa totalment personal, però quan vaig jugar a GTA IV recordo que no acabava d’atraurem, feia missions una darrere l’altra més que res per anar desbloquejant parts del joc per anar avançant, no tenia un gran interès en el que anava passant, en la història. Aquesta vegada és totalment diferent, GTA V és un joc molt addictiu. Si no tenim interès a seguir el fil argumental principal, tenim infinitat de coses per fer a la ciutat de Los Santos igual de divertides que les missions principals. Això passava també amb GTA IV, però em remeto al que he dit anteriorment. A més, una de les parts més importants de la saga GTA són els cotxes i, hem de ser sincers, el control en la quarta entrega deixava molt a desitjar, no vam ser pocs els que pensàvem que anàvem en vaixells i no en cotxes. El control dels vehicles a GTA V és senzillament sublim. Depenent del cotxe que triem, resulta relativament senzill realitzar tot tipus de maniobres i piruetes, com ara fer drifting o esquivar cotxes a tota velocitat en una autopista totalment plena de trànsit. També és fàcil estavellar-se contra parets o altres cotxes si no tenim cura, però el control està molt millor aconseguit que el de GTA IV, el que influeix molt positivament en l’addicció al joc . Podem passar l’estona envoltant l’illa en cotxe, en moto… o robar una avioneta a l’ aeroport, per què no? A Grand Theft Auto V és possible fer gairebé tot el que vulguem. I és divertit, molt divertit. Envestir cotxes amb un enorme camió, crear una retenció de cotxes per fer-los esclatar, començar un tiroteig i evadir la persecució policial, robar un furgó blindat… si volem ser bons podem jugar a tennis, a golf, fer paracaigudisme, submarinisme, anar al cinema, anar en bicicleta de muntanya o senzillament observar el paisatge des d’un punt elevat. Tot això és factible i fàcil de fer, amanit amb uns entorns altament treballats, amb tota mena de detalls i mimats al mil·límetre. Grand Theft Auto V és pura addicció .

 

9274366514_7b99dfb8bc_o 9274352806_0d7cbc4e48_o 9274352644_a92d681661_o 9274352348_480f55714a_o 9271577463_55325a7a0b_o 9271569679_8b566e9faf_o

Imatges propietat de l’usuari SMADE MEDIA de flickr sota llicència Creative Commons.

Un altre factor que ajuda a que no puguem deixar anar el comandament és la personalitat dels personatges i el seu carisma. Si bé les missions amb Franklin se m’han fet una mica avorrides, amb les de Michael he arribat a riure molt. Amb les de Trevor… bé, Trevor és un punt i a part, està boig, real i totalment boig, boig de lligar. Ho direm més clarament: Trevor és un sonat, aquí ho deixem. I hi ha personatges que no es queden curts, Los Santos és una ciutat de trasbalsats, de bojos, Rockstar ha sabut traslladar molt bé aquesta sensació. Costa veure un personatge avorrit i sense carisma, tots tenen els seus trets ben marcats, per la qual cosa fer missions amb aquesta gent no deixa indiferent en absolut. Si seguim el fil argumental encara enganxa més, perquè les coses que van passant ens van sorprenent, ens fan riure o també ens poden desagradar. Respecte a això, un detall que no m’ha agradat és l’excés de llenguatge groller. Sí, és Grand Theft Auto, això el caracteritza, però en aquesta versió l’excés de paraules malsonants és altíssim. Ha pujat també el nivell d’erotisme o fins i tot d’escenes de to pornogràfic (encara que amb la seva deguda censura), Rockstar no s’ha estat de res aquest cop. La violència i sang freda (sobretot la de Trevor) també ha augmentat respecte a altres lliuraments de la saga, amb algunes coses que poden arribar a ser realment desagradables. Tal com diuen, és Grand Theft Auto , qui hi juga ja sap al que s’exposa.

Anem a parlar del so, cosa que també ha millorat molt en comparació amb altres lliuraments. Tot just començar el joc ja ho notarem, els trets sonen millor que mai, tenen la contundència d’altres jocs més específics com els FPS. No és el mateix disparar una pistola que una metralladora o una escopeta, cada arma té el seu so característic perfectament representat, però cap queda falta de força, ni les pistoles, que en altres entregues sonaven realment buides. Un altre apartat que ha millorat en el so és el dels cotxes, igual que la seva conducció, el so és increïble. Si juguem amb un equip 5.1 notarem el perfecte ús dels greus en els moments justos i precisos. A més podem escoltar gats miolant per algun carreró, un telèfon que sona i la resposta d’un transeünt, trànsit, gent parlant pel carrer, sirenes de policia… i en el camp el so dels grills a la nit, ocells, el vent… amb una sensació envoltant fantàstica, el so per si mateix ja ajuda a sentir-nos  Los Santos.

Un altre aspecte del so és el doblatge dels personatges, és espectacular. Al principi em va molestar que, tractant-se d’ una desenvolupadora tan gran i d’un joc en el qual s’ha invertit tants diners no s’hagi traduït, però al final es pot arribar a comprendre. El treball dels actors de doblatge del joc és irreprotxable, no he trobat ningú que no em convenci, que no tingui prou força o que no transmeti amb la seva interpretació. Fins i tot les veus dels transeünts, les que sonen de fons estan molt ben aconseguides. No dic que un doblatge a l’espanyol fes baixar la qualitat, però crec que li faria perdre credibilitat. És clar que respecte a això no tot és positiu , es fa bastant complicat compaginar la conducció d’un cotxe llegint subtítols d’algunes converses, mentre s’escapa de la policia. No es pot tenir tot.

 

9271566569_ea80fbfdc4_o 9271568105_0eecbfa322_o

9271575309_a0c5331d70_o 9274360340_fc5c3f340e_o

Imatges propietat de l’usuari SMADE MEDIA de flickr sota llicència Creative Commons.

Anem a l’últim apartat d’àudio, la música, una altra medalla d’or per Rockstar. La seva banda sonora té de tot per a tots. Es pot escoltar hip hop, jazz, funk, electrònica, country, soul, rock, punk, chill out, indie i altres estils, mai ens trobarem amb no saber què escoltar. És més, he arribat a quedar-me sense sortir del cotxe, amb el cotxe aturat, esperant que s’acabés la cançó que sonava, com en la vida mateixa. Phill Collins, Queen, Stardust, All Saints, Pulp, Aphex Twin o Snoop Dogg interpretaran els més de 200 temes que componen la llista de títols que ens acompanyen a Los Santos.

I ens anem a l’apartat gràfic. Rockstar ha espremut fins a l’última gota de PlayStation 3 i de Xbox 360, ha empaquetat el resultat i ens ho ha ofert amb la forma del joc amb més hype de l’any. Quan vam començar a veure els primers vídeos oficials no ens podíem creure el que estàvem veient, però era real. Un cop ja ho podem gaudir en la seva totalitat se’ns confirma el que esperàvem, l’apartat gràfic de Grand Theft Auto V deixa a la majoria de competidors en el no res. Els efectes de llum, les sortides i postes de sol, l’aigua, els efectes de cops, trets, xocs, explosions… tot està perfectament representat. Cal repetir el que he dit de l’ aigua, és impressionant. Les onades, l’escuma de l’aigua de mar, l’efecte a submergir-nos és indescriptible, cal jugar-lo o veure-ho. A la ciutat, la quantitat d’objectes, de persones, de cotxe , d’edificis que veurem en pantalla és molt alta en tot moment. A la zona rural els detalls també estan molt cuidats, amb altes muntanyes al fons (a les que podem accedir sense problemes), rius, animals que es poden creuar en el nostre camí, la grava o pols que s’aixeca darrere de les rodes del nostre vehicle a mesura que avancem… fins i tot quan plou, el personatge i la seva roba es queden mullats.

 

9271570599_faed10389b_o 9274357594_507d0d84f2_o

9274361748_c7f0bbca8a_o 9274358812_3f4109cf41_o

Imatges propietat de l’usuari SMADE MEDIA de flickr sota llicència Creative Commons.

Tot el que s’ha dit anteriorment té un preu, per mal que sàpiga dir-ho. Hi ha bugs, de vegades es percep una mica de popping i, si anem a certa velocitat, el joc no acaba d’anar prou fi o suau. Tot això ha millorat també respecte a GTA IV, però malauradament en aquest lliurament se segueix veient. És, de fet, fins i tot normal. El joc no té temps de càrrega, l’única càrrega que hi ha és la del principi de partida, després no hem d’esperar per a res. No anem tampoc a cercar el joc perfecte lliure totalment d’errors, és impossible almenys en aquesta generació, però una obra com aquesta, que està tan a prop del punt més alt, destaca en els seus errors més que les altres. Rockstar ha decidit aprofitar el total de capacitat de PlayStation 3 i Xbox 360 abans que ficar-se de ple en la nova generació (almenys per ara) i crec que és una decisió molt intel·ligent, en l’actualitat és impossible aprofitar les capacitats de PlayStation 4 o Xbox One en la seva totalitat.

L’ús d’Internet en GTA V ha guanyat molt protagonisme. Mitjançant el nostre compte de Social Club podem veure les estadístiques detallades del joc a Internet. Podem accedir a una paròdia de Facebook anomenada LifeInvader tant des del nostre navegador habitual com des del joc, per anar fent seguiment de les empreses i alguns personatges del joc. És possible també vincular el nostre compte real de Facebook a GTA V, perquè apareguin els nostres èxits i fotos que anem fent amb SnapMatic (paròdia d’Instagram sense efectes). Hi ha un problema amb això, fins ara no m’ha estat possible fer cap foto amb SnapMatic i, si l’he pogut fer, no l’he pogut desar al meu perfil. Els servidors de Rockstar estan completament desbordats, pel que si us passa com a mi, no ens queda més que esperar que ho solucionin. Esperem que estiguin preparats per a l’1 d’octubre i l’obertura del mode en línia.
Un altre ús que se li dóna a Internet és amb l’aplicació per a dispositius Apple anomenada iFruit, amb ella podem dissenyar el nostre cotxe o jugar amb Chop, el gos de Franklin, mentre no juguem a GTA V. Els usuaris d’Android o altres plataformes hem d’esperar, ja que per ara encara no ha sortit per a més plataformes que per a les d’Apple .

Fins i tot amb una review tan extensa com aquesta em deixo molts detalls, en què he preferit no entrar per no revelar sorpreses. És una cosa sabuda per tots que Franklin té un gos anomenat Chop al qual podrem passejar i amb el qual podrem jugar, però aquest és només un més de la infinitat de detalls que conté el joc. Crec que per als seguidors d’aquest gènere GTA V és realment el joc de l’any, es mereix l’etiqueta ni que sigui per les hores de treball que ha dedicat Rockstar a perfilar aquesta obra mestra, es nota que darrere hi ha molt esforç per aconseguir el que ens han mostrat.

GTA V és un joc tècnicament molt complex, a causa d’això se li poden perdonar la majoria d’errors, fallades o defectes tècnics, al cap i a la fi tots els jocs en tenen. I, per què no dir-ho, un GTA sense aquests errors tan característics com els de clipping en alguns moments… no seria un GTA. És perdonable també que algunes funcions en línia no estiguin disponibles o no funcionin com hauria, segurament no trigaran a arreglar aquests errors. On no hem vist fallades o defectes és en la jugabilitat, cosa que al capdavall és el realment important. Joc no recomanat per a persones sensibles, que no els agradi el llenguatge vulgar o que, senzillament, no els atregui aquest estil de jocs. Per a tots els altres, és un dels imprescindibles de l’any.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.elmurtecnologic.cat . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.elmurtecnologic.cat

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: