Review: Rain

Compartir

Ahir va sortir a la venda un dels títols més esperats d’aquesta tardor per a PlayStation Network, Rain. No és un joc qualsevol; la seva història, banda sonora i ambientació el fan ser especial, fan que sigui un d’aquests títols que transmeten sentiment, que donen profunditat a l’experiència de joc.

rain

M’agrada molt l’ambient que crea la pluja. Aquelles tardes i nits tranquil·les de diumenge, amb un silenci trencat només per l’incessant so de l’aigua caure, aquella sensació de frescor en l’ambient que sol convidar a abrigar-se, encara que siguin els últims dies d’estiu o els primers de tardor. Aquella malenconia intrínseca al moment que ens abraça alhora que ens pot fer sentir sols o desubicats. Hi ha quelcom màgic en tot això, i a Rain intenten recrear aquestes sensacions amb molta cura, tant amb la seva història, com amb la creació d’escenaris com amb la seva banda sonora. Tot encaixa, convertint l’experiència en quelcom emocional durant gairebé tot el joc .

1790_GDC_SS_01 1791_GDC_SS_02

Al principi veurem una bonica introducció feta a base d’aquarel·les, donant una curiosa sensació de pintura correguda per l’aigua. En ella ens expliquen com un noi (el nostre personatge) veu una nit a una noia fugint, perseguida per uns monstres, tots ells invisibles sent només visibles gràcia de la pluja que els cau a sobre. Després d’això ja entrarem en el joc, podent gaudir per primera vegada del Clar de lluna de Claude Debussy. La resta de banda sonora, composta per Yugo Kanno, acompanya perfectament al joc i és, segons el meu parer, el millor de tot el conjunt. Ni destaca ni sobra, realitzant la seva funció de manera excel·lent, ajudant a ambientar el joc. En certa manera no puc evitar recordar el gran treball de Vangelis amb la pel·lícula Blade Runner, ja que per poder generar aquest tipus d’ambients, una bona banda sonora és totalment indispensable, quedant palès també a Rain.

El joc en si es basa en anar solucionant els diferents reptes que ens ofereixen els seus creadors per tal d’anar avançant en la història. És molt interessant veure com ens van explicant els detalls del que passa amb curts missatges de text adaptats als diferents escenaris. Primer necessitarem contactar amb la noia i, després, hem de col·laborar amb ella per aconseguir el nostre objectiu, sortir d’aquest estrany món en què es troben. Resulta relativament senzill avançar, sent difícil quedar bloquejats en algun punt en concret. El que també és fàcil és que, sobretot al principi i per falta de pràctica, els monstres que ens intenten donar caça aconsegueixin la seva comesa i ens matin. Si això passa, és possible començar des de l’últim punt on ens vam quedar. En alguns moments arriba fins i tot a espantar una mica el que ens vegin i ens comencin a perseguir.

rain_SS0911_03_1378978761 rain_SS0911_10_1378978789 rain_SS0911_15_1380015334

Si bé tots aquests detalls que comento m’han agradat molt, tinc una sensació una mica confusa amb l’avanç en el joc. Ens van dir que ens podríem perdre en l’entorn, que ens vindria de gust explorar, però crec que això és una cosa bastant difícil en un lloc on la ruta està perfectament definida, provocant que qualsevol intent d’explorar o d’escollir una ruta diferent a la marcada acabi en donar-se de cara amb una paret, una reixa o algun element de l’escenari. A més, un cop hem arribat lluny, se’ns pot arribar a fer una mica repetitiu fer algunes coses per poder anar avançant, encara que crec que això no arriba a afectar negativament, gràcies a altres elements com els descrits al principi de l’article o els diferents escenaris pels que avançarem, com una església amb el seu cementiri, una vella factoria o un circ.

1793_GDC_SS_04 1794_GDC_SS_05 3281_07_JP_SCEE_only 3284_04 3289_11 rain_SS0911_08_1378978788

En definitiva, crec que Rain és, en certa manera, com una obra d’art . Amb això em refereixo a que el que per a alguns pot ser un joc de la pila, un joc d’anar resolent puzles sense més al·licient que arribar al final per saber el que passa, per altres serà un joc ple de detalls que el fan únic. És un joc que agradarà molt a persones sensibles i obertes a rebre els estímuls que proposa, és un joc que insinua, que suggereix, que genera sensacions, és un joc que en cap moment preten ser ostentós, no pretén ser espectacular o sensacionalista; en la seva humilitat, en la seva senzillesa, resideix la seva bellesa.

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.elmurtecnologic.cat . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.elmurtecnologic.cat

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: