Righthaven, un ‘troll’ del copyright que rep un cop contra el seu negoci

Compartir

CibersocietatHavien portat un blocaire a judici per citar una frase d’un article periodístic del qual en posseïen els seus drets de copyright, i han perdut. El resultat d’aquest judici obre les portes a la destrucció d’aquestes estratègies com a model de negoci.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Se’ls coneix com a ‘trolls’, i n’hi ha d’unes quantes menes, com els ‘patent trolls’ o els ‘copyright trolls’. Busquen fer negoci, però d’una manera que podríem qualificar de “guanyar sense esforçar-s’hi gaire”, portant als tribunals a qui violi els seus drets sobre alguna cosa, ja siguin aconseguits en crear un producte o adquirits a qui el va crear originalment. En el cas de Righthaven és el material cultural: compren els drets de propietat intel·lectual sobre els continguts d’una publicació i després busquen a Internet a veure qui reprodueix fragments d’aquests, encara que sigui citant-los, per portar-los a judici i amb això demanar una indemnització. No només no se n’amaguen d’això sinó que, a més, se n’enorgulleixen. Però a aquesta empresa el seu darrer tret els pot haver sortit per la culata.

La història comença al maig, quan Righthaven compra al rotatiu Las Vegas Review Journal (aleshores, accionista de l’anterior) els drets de propietat intel·lectual sobre una sèrie de continguts com són els articles publicats en la versió online d’aquest periòdic.

Per la mateixa època, el blocaire Michael Nelson realitzava una citació a un article del Review, vuit paraules anotades explícitament com cita a un altre mitjà. Al juny, Righthaven rebia el registre dels drets de copyright de l’article del qual Nelson n’havia citat una petita part i, immediatament, duia aquest a judici.

És la tàctica habitual de l’empresa: primer, es deixa que blocaires i articulistes diversos citin el material, després se n’adquireixen els drets i finalment es porta a judici a aquells que l’han anat citant. Fins ara, les persones portades a judici han estat autors de blogs que han preferit arreglar el tema abans d’arribar als tribunals per tal de no haver d’enfrontar-se a una multa la quantia de la qual els arruïnaria. Righthaven ha fet d’això no només un model de negoci, sinó que gairebé ho ha convertit en un art.

Però heus aquí que amb Nelson es va topar amb la seva Nemesi. Aquest blocaire no només es va avenir a pactar amb l’empresa, sinó que va acudir als tribunals, concretament a La Cort de Districte de Nevada, per a què jutgessin el seu cas. El resultat, tota una bufetada a la cara no només de Righthaven, si no dels anomenats “trolls”* del copyright: el tribunal va estimar que Michael Nelson havia fet un ús correcte del dret de citació, previst en la llei nord-americana.

És el que es coneix com a “fair use” (ús lícit o just), i que preveu la possibilitat de citar fragments de textos (fins i tot si aquests estan protegits en la seva totalitat amb copyright) en altres escrits.

Des de Righthaven s’havia argumentat que el blog de Nelson buscava el benefici econòmic ja que en ell s’hi insereix publicitat, amb la qual cosa venia a dir que amb la citació s’havia lucrat. Encara admetent l’interès comercial de Nelson, el tribunal de Nevada va indicar que la informació s’ofereix gratuïtament al públic final, desestimant així l’argument dels detentors dels drets sobre l’article.

Aquesta sentència és important en el marc legal nord-americà, ja que pot crear jurisprudència al respecte, però també pot influir en certa mesura en casos semblants en altres llocs del món, quelcom a tenir en compte en una era en la què informar i citar es fa amb molta freqüència per part de tothom.

* en honor al poc agradable ésser mitològic homònim

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina