Rotatius internacionals especulen amb què un troià hagués pogut contribuir a accident aeri matant 154 persones

Compartir

CibersocietatL’accident aeri de l’agost del 2008 a Madrid podria haver estat provocat parcialment per un malware, segons afirmen diversos rotatius especialitzats en noves tecnologies i també de caire generalista.

Redacció – De moment només són especulacions sobre un tema molt escabrós com és el de la mort en accident aeri de 154 persones a l’aeroport de Madrid (Espanya) l’agost del 2008, un tema sense cap mena de dubte delicat i que no ha de donar lloc a especulacions. Potser per això, els principals rotatius espanyols han guardat silenci sobre les afirmacions, malgrat que aquestes van tenir el seu origen (segons apunta la nostra recerca) en el diari espanyol El País.

Segons aquest rotatiu, el sistema informàtic de Spanair encarregat de la detecció i gestió de les avaries dels avions, hauria estat aquell fatídic mes d’agost, infectat amb un o més troians que haurien alterat la seva operativa habitual, alentint-la. Per això no s’haurien detectat a temps les fallades en diversos subsistemes de l’aparell, fets que van conduir al fatal desenllaç.

El vol JK5022 de Madrid a Canàries es va estavellar el 20 d’agost del 2008 durant la maniobra d’envol degut a una acumulació de fallades (la principal sembla, segons les investigacions oficials, la desconnexió d’un sensor), provocant la mort de 154 persones. A hores d’ara, les investigacions oficials per aclarir les causes de l’accident i delimitar responsabilitats continuen obertes.

La sempre útil “fallada informàtica”

Quan cal donar-li la culpa d’alguna cosa a algú, normalment acaba carregant amb ella qui no es pot defensar ni passar-se-la a algú altre. Un programa informàtic sembla, en aquest cas, l’ase dels cops perfecte: no protestarà ni acusarà a altres. No és la primera vegada que s’utilitzaria, i malgrat que els programes puguin fallar*, és més comú que els que els han d’utilitzar no premin el botó correcte, culpant a posteriori a un defecte en el mateix programari.

Possibles conseqüències si es prova la teoria del malware

De culpabilitzar parcial o totalment al malware de l’accident ocorregut, les principals conseqüències que es derivarien ho serien per dues bandes: en la primera, per la part de la persecució als creadors de malware. El cas constituiria la primera vegada que algú pateix danys físics per l’efecte d’un programari maliciós, en aquest cas la mort i en quelcom tan dolorós com el terrible accident aeri (el pitjor en els darrers 25 anys a l’Estat Espanyol). Sense cap mena de dubte, això portaria a reconsiderar la legislació espanyola i les penes a les que s’enfrontarien els creadors de malware en el cas de que els seus programes afectin sistemes crítics. També la persecució legal d’aquests es podria redoblar.

Però no només a nivell espanyol podria afectar aquesta sentència. Uns Estats Units molt sensibles pel que fa a matèria de seguretat, de ben segur estan observant amb cura què és el que s’esdevé a Espanya, ja que enemics com Al-Qaeda poden emprar virus informàtics per atacar sistemes crítics del país nord-americà (i més, tractant-se l’exemple espanyol d’una aerolínia), pel que la influència del que puga passar a Espanya podria arribar fins als Estats Units.

D’altra banda, la responsabilitat de Spanair en tenir els seus sistemes infectats podria redibuixar el panorama de les obligacions de les empreses (sobretot d’aquelles que gestionen materials delicats o que poden tenir a les seves mans les vides de persones com és el cas) en matèria de seguretat informàtica i de les penes que s’apliquen per incompliment.

De moment, res oficial al respecte d’això ha transcendit.

* són creacions humanes i, com a tals, esclaves de les nostres errades com a sers fal·libles

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina