Rupert Murdoch compleix les seves amenaces i farà pagar pels seus continguts

Compartir

InternetNews Corp. farà pagar als lectors per accedir als seus continguts, nadant a contracorrent en un mercat per al qual encara no s’ha trobat un model econòmic viable per a tothom. El prestigi d’alguns dels mitjans controlats pel multimilionari asseguren un cert triomf però, pot funcionar el pagament per continguts per a tothom?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Hi va haver un temps, fa anys, en el que guanyar-se la vida amb els continguts escrits o audiovisuals era fàcil: si publicaves una revista o un diari, li posaves un preu a cada exemplar i, a més, cobraves per la publicitat. Si treballaves en una emissora de ràdio o una cadena de televisió, cobraves un sou i també podies guanyar diners de la publicitat. Només calia calcular despeses i posar un preu per guanyar-nos un sou i obtenir alguns beneficis.

D’ençà de la popularització d’Internet al llarg de la dècada dels noranta del segle passat, hi ha hagut nombroses persones que han aprofitat el trampolí que els proporcionava la Xarxa de xarxes per a publicar en ella continguts per guanyar fama, continguts proporcionats al públic internauta de manera gratuïta.

Si bé inicialment algunes publicacions procedents del món del paper van optar per fer pagar també per consultar els seus continguts en línia, la competència que els feien els mitjans gratuïts va fer que a finals del segle passat-principis d’aquest (fa amb prou feines deu anys), la gran majoria dels rotatius amb presència en línia comencessin a oferir els seus continguts gratuïtament, confiant en un model econòmic basat en la publicitat per obtenir ingressos que, a la llarga, s’ha demostrat insuficient per a la majoria.

L’adveniment de la Web 2.0 en la que es facilita la publicació de continguts tant escrits (blocs, microblocs, xarxes socials) com audiovisuals (podcasts, serveis de vídeo en línia tipus YouTube) per part de qualsevol internauta, va comportar l’entrada en escena d’un altre factor decisiu per a l’economia de la Xarxa de xarxes: el periodisme ciutadà. L’oferta, avui en dia, es reparteix entre les versions en línia dels mitjans informatius tradicionals, els blocs independents i els serveis en línia de podcasts i vídeo. L’oferta s’estén des de l’oci fins als continguts més tècnics.

Pocs mitjans continuen, a hores d’ara, cobrant pels seus continguts; potser un dels únics exemples que fer pagar als lectors pot ser rendible sigui el Wall Street Journal, prestigiós diari nord-americà de tirada internacional dedicat (com el seu nom indica) a l’actualitat econòmica que disposa ara com ara d’uns 400.000 subscriptors. Per a la resta, continua la cursa per a trobar un model econòmic viable, però per a tots?

Rupert Murdoch, el multimilionari "media mogul" nord-americà propietari de diversos mitjans de comunicació (entre els quals s’hi inclou l’esmentat Wall Street Journal) vol tornar cap al model de cobrament per continguts i, complint les seves "amenaces", durà a terme una prova pilot amb el rotatiu britànic The Times i el setmanari Sunday Times, que al juny començaran a cobrar una petita quota per l’accés a tots els seus continguts. En concret seran una lliura esterlina al dia o dues lliures setmanals, depenent de la modalitat triada. Aquesta iniciativa es desenvoluparà a mode d’avaluació i, si funciona, s’estendrà a altres mitjans de News Corp.

Altres grups mediàtics han anunciat mesures semblants. És el cas del New York Times, controlat per la família Ochs-Sulzberger, que començarà a cobrar pels seus continguts al llarg de l’any vinent.

Tot i que algunes veus han parlat d’una "batalla" pel futur dels continguts, el més probable és que ambdós models (de pagament i gratuït) puguin coexistir, i que cada publicació concreta busqui l’opció que més li convingui. Probablement, el model de pagament per continguts només sigui aplicable a aquells rotatius que tinguin un valor afegit sobre els gratuïts per oferir als seus lectors, els grans mitjans amb informació diferenciada i exclusives de gran interès. Per a la resta, els beneficis generats per la publicitat i la major difusió que genera el contingut lliure i gratuït són, de moment, les úniques compensacions viables.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina