Sabem el que vas fer cada estiu

Compartir

Els moderns televisors intel·ligents o connectats inclouen càmeres web i micròfons, excel·lents per a comunicar-nos… i també per a ser espiats.

Posem-nos en pla paranoic: tenim un possible espia entrant a la saleta d’estar. Es parla molt de la possibilitat d’espionatge de la nostra activitat a través de troians instal·lats en els nostres sistemes informàtics, i de la informació que es pot saber de nosaltres gràcies a la nostra presència en xarxes socials, però poc o res s’ha dit fins avui de que tinguem una càmera apuntant-nos directament a la saleta d’estar.

Webcam a la part superior d'un televisor; un potencial ull obert a casa nostra

Webcam a la part superior d'un televisor; un potencial ull obert a casa nostra

Aquesta càmera no és altra que la dels televisors intel·ligents que tant es comencen a vendre. Per a poder reconèixer les nostres ordres gestuals (una cosa que ja permeten, per exemple, els aparells de Samsung o de Lenovo), aquests televisors necessiten d’una webcam instal·lada i connectada al sistema operatiu, i que gravi imatges. Així mateix, per reconèixer les ordres vocals, necessiten d’un micròfon. Ja tenim els elements que tot servei secret necessita per conèixer els plans dels seus enemics: veu i imatges.

La peça que ens manca és el programari que permeti que aquestes dades arribin a tercers. “Oh, bé! però és que el nostre sistema està protegit i no permet l’accés a la càmera ni al micro des de l’exterior” poden dir els fabricants. No ho poso en dubte, però en aquests casos sempre recordo el que un dels meus professors deia a la universitat: tot el que una persona protegeix, una altra ho pot desprotegir. Només és qüestió de l’interès i si compensa els recursos que calgui posar sobre la taula.

Quin interès pot tenir que algú de fora es connecti al nostre televisor, vegi qui som, el que tenim i ens escolti? Si ja expliquen que hi ha lladres que es guien per la informació pujada a Foursquare per saber si estem a casa o si estem lluny d’ella per a poder-la assaltar, amb una imatge directa poden obtenir informació de mesures de seguretat (amb una mica de sort i perspicàcia , fins i tot el codi de l’alarma), i si val la pena assaltar el nostre domicili.

Això pel que fa a la imatge. I el so? Sentint-nos còmodes i segurs a casa nostra, és fàcil “cantar” contrasenyes i altres dades que puguin comprometre la nostra seguretat, i havent-hi un micro a la televisió…

M’estranya com, havent-hi paranoics de la teoria de la conspiració a les xarxes socials (què fan amb les nostres dades? Què saben de nosaltres?) Poques veus s’han deixat escoltar fins ara reflexionant sobre els perills inherents a ficar material amb què ens poden vigilar en els nostres propis domicilis.

I si, per molt bons que siguin els mecanismes de seguretat que incorporin, una tercera part sempre els pot violar… o potser hem de tenir també por de qui ens ven l’aparell? ¿Quin interès pot tenir per a un fabricant el disposar de les dades anteriorment esmentades? De contrasenyes i altres dades tan “sensibles” no, sens dubte, ja que violarien flagrantment la nostra privacitat i seria matèria de denúncia, però disposar de la llista d’ordres verbals que li donem al televisor o fins i tot de certes paraules clau captades en converses alienes a la companyia però que poden revelar tendències de compra, pot ser interessant per presentar publicitat personalitzada.

Seria com el cas de Google quan escodrinya els nostres missatges de correu electrònic per tal de descobrir-hi les paraules clau en ells emprades amb l’objectiu de plantificar-nos publicitat d’acord a les nostres preferències; si parlem gaires cops de determinat refresc gasós que es troba a gairebé tot arreu, podria ser que en els nostres programes a la carta fos d’interès incloure publicitat de tal refresc, o de la seva competència, o d’alguna cosa de menjar que vagi bé per combinar. Les possibilitats són infinites.

Tot i que sóc poc amant de les teories conspiranoiques, crec que és un tema del que cal parlar-ne més.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: