S’aclareix la posició de Google a la Xina

Compartir

GoogleSembla que la companyia del cercador no ha amenaçat debades i, segons publica el Financial Times, és segur “al 99,9%” que marxarà del gegantí mercat asiàtic, ja que les converses amb el govern xinès sobre la censura que pateix s’han estancat.

Google s'enfronta al govern xinèsGuillem Alsina (guillem@imatica.org) – Corria gener quan la notícia saltava a la primera pàgina dels rotatius dedicats al món tecnològic: Google amenaçava amb abandonar les seves activitats a la Xina, clausurar el seu cercador per a aquell país asiàtic i tancar la seva delegació allà. La multinacional també afirmava que no volia censurar més els resultats del seu cercador, quelcom que feia voluntàriament a instàncies del govern xinès per tal de poder gaudir de presència en aquell país.

Durant aquestes setmanes, semblava que les afirmacions de Google havien estat més façana que altra cosa, un “farol” per provocar una reacció en el seu "contrincant" en aquest joc, el govern de la República Popular de la Xina. Aquest, per la seva banda, s’ha mantingut impassible deixant a entendre que si Google volia anar-se’n, era molt lliure de fer-ho.

Ara, el prestigiós Financial Times publica una informació basada en fonts properes a la companyia del cercador que indiquen que les converses entre ambdós bàndols han arribat a un punt mort, pel que Google estaria preparant la seva sortida de la Xina tancant Google.cn o traspassant les seves operacions a un operador local.

Un dels grans fabricants de smartphones basats en la plataforma Android, la nord-americana Motorola, es va desmarcar de Google fa ja més d’un mes, tal i com havíem informat en el seu moment, arribant a un acord amb Baidu (empresa i cercador propis de la Xina) per equipar als seus telèfons basats en Android amb els serveis en línia d’aquesta empresa. És una mostra de que la companyia del cercador es va quedar sola ja fa temps en la seva lluita.

Motius ocults?

Anant-se’n de la Xina, Google deixarà darrere seu un suculent mercat que estarà a mercè dels seus immediats competidors com són Microsoft, Yahoo! i el jugador local Baidu. Si Google havia entrat en aquest mercat sabent per endavant que les regles del joc vindrien marcades per la postura del govern de la República Popular de la Xina respecte a la llibertat de la informació i que se li filtrarien i censurarien els resultats, llavors a què es deu aquesta sobtada “rabieta” de la multinacional nord-americana?

Si bé Google addueix que els atacs de cracking patits a finals de l’any passat juntament amb la censura imposada són el principal motiu, a molts aquests arguments ens sonen a simple excusa per amagar una raó més poderosa. Google ja sabria que seria censurada, i podia perfectament sospitar fins a quin punt. A més, la seva filosofia que si aconseguien portar alguna informació al poble xinès (per poca que aquesta fos), alguna cosa s’hauria guanyat, hauria de compensar àmpliament la censura patida i permetre excusar la seva presència en aquest mercat als defensors dels drets humans que l’ataquen per col·laborar amb un govern dictatorial.

D’altra banda, els atacs patits no s’escapen de la lògica que segueix la companyia, exposada a gran quantitat d’atacs variats a la seva seguretat i la dels seus usuaris, ja sigui amb finalitats econòmiques (extorsió, venda de dades confidencials, robatori,…) o polítiques (moltes de les potencials víctimes de l’atac eren dissidents polítics xinesos i representants d’ONG’s estrangeres que col·laboren amb els anteriors).

La veritable raó que s’amaga darrere del conflicte entre Google i el govern xinès queda oculta, i és possible que no surti a la llum fins d’aquí a molt, si és que arriba a sortir algun cop, però podem especular amb diversos motius.

El primer d’ells podria ser l’escassa penetració comercial de Google en el país. Si bé el seu cercador ocupa una de les primeres posicions a la Internet xinesa, Google no viu d’una posició, sinó de la venda de publicitat. I podria ser que aquest negoci no li estigués donant el rendiment econòmic que la companyia busca.

D’altra banda, també podria ser que Google fos un simple peó en un joc polític entre els governs d’ambdós països. La Xina és un gegant a l’alça, i als Estats Units sens dubte li interessa frenar i controlar la creixent presència del país asiàtic a tot el món, especialment en països de l’Àfrica i Llatinoamèrica com ara Cuba o Veneçuela. A més, la migració d’empreses cap a aquest país per establir allà les seves factories fa que l’economia occidental comenci a dependre en gran mesura de la Xina. Podria ser Google un intent de donar exemple a les empreses tecnològiques que treballen amb informació de que el país asiàtic no és bo per als seus negocis?

Una opinió molt més prosaica és la que identifica el problema amb un tema de relacions públiques: Google buscaria així millorar la seva imatge, un tant minvada darrerament.

Personalment, crec que la pirateria tant de maquinari com de programari pot tenir molt a veure amb això. És possible que l’atac als servidors de la companyia pogués tenir com a objectiu real sostraure secrets industrials dels seus productes actuals i propers, començant amb Chrome OS, per al seu ús per part d’indústries xineses que fabriquen imitacions de productes creats per altres companyies. Així, aquestes podrien llançar netbooks basats en Chrome OS abans de que aquest surti al mercat.

Aquests grups de pirates comptarien amb la vista grossa de les autoritats a canvi de que realitzin treballs per als seus serveis d’intel·ligència, com ara penetrar en els comptes de correu de dissidents polítics. Amb la seva retirada de la Xina, Google tractaria de treure a aquests pirates la seva única cobertura per camuflar els seus atacs, al mateix temps que es treuen la mordassa per a poder denunciar un atac d’aquesta mena, quelcom que fins ara podien fer però a canvi d’arriscar-se a perdre el seu lloc en el país.

Sigui com sigui, i malgrat les explicacions oficials, no queda gens clara la motivació real d’aquest enfrontament, ja que la lògica dicta que Google perdrà més del que aconseguirà, i la postura d’inflexibilitat del govern xinès era més que previsible.

Foto: Philip Jägenstedt a Flickr sota llicència Creative Commons 

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es tro
ba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)