Samsung: la venda de Motorola la beneficia o la perjudica?

Compartir

Haver afegit el negoci de Motorola Mobility, amb presència en el continent americà i Europa, a la seva força a Àsia, perfila a Lenovo com una rival amb potencial de fer-li ombra a Samsung, mentre que amb l’absorció de patents i R+D de Motorola per part de Google, aquesta darrera no queda òrfena de la possibilitat de dissenyar els seus propis terminals revolucionaris quan vulgui. Realment, i com diuen alguns, l’operació beneficia tant a Samsung?

Yang Yuanqing, President i CEO de Lenovo, i Larry Page, CEO de Google, presentant l'acord d'adquisició de Motorola

Yang Yuanqing, President i CEO de Lenovo, i Larry Page, CEO de Google, presentant l’acord d’adquisició de Motorola

La recent adquisició de Motorola Mobility per part de Lenovo ha estat vista per molts mitjans com una forma que Google apaivagui a Samsung. Segons aquesta versió, la multinacional sud-coreana es sentiria amenaçada per la possibilitat de Google llancés la seva pròpia línia de maquinari, anant més enllà de la marca Motorola i comercialitzant les seves pròpies idees de terminals amb el mateix nom del cercador.

Samsung és la dominadora absoluta en l’àmbit dels smartphones Android, compartint ceptre amb Apple si parlem de telèfons intel·ligents en global. És probable que la dominació de Samsung tampoc li convingui excessivament a Google; d’arribar a un percentatge de mercat tan ampli que pugui llançar fora del sector a algun dels seus competidors (com HTC o Sony), la multinacional sud-coreana podria començar a dictar les seves condicions a la companyia de Sergey Brin i Larry Page, cosa que sens dubte no interessa als quarters generals de Google a Mountain View.

Per a molts, la venda de Motorola a Lenovo calma Samsung i la torna a la cleda, acabant de pas possiblement amb la plataforma Tizen, que segons moltes veus podria ser emprada per Samsung com a contrapès a una línia de terminals marca Google. Tot i això, Samsung té al seu abast altres opcions que li poden donar un rendiment igual o fins i tot superior al d’una plataforma que encara no s’ha estrenat al mercat i que, per tant, partiria de zero: Windows Phone en primer lloc (de manera que Microsoft sens dubte li pagaria una bona quantitat), Sailfish OS (Jolla), o Ubuntu Touch. Totes tenen els seus avantatges i inconvenients.

És cert que una plataforma pròpia és molt més manejable que sistemes operatius creats per tercers com els esmentats, però cal tenir en compte el factor de començar de zero en el mercat sense conèixer exactament la resposta del públic. El “però no és Android, com el dels meus amics i coneguts” pot ser un factor a tenir molt en compte.

La venda de Motorola s’ha fet, a més, a una Lenovo que amb això guanya accés als mercats europeu i americà, amb una marca que encara pot vendre bé. Això li dóna una part en mercats en els quals competirà amb Samsung. Volia això la multinacional sud-coreana?

Després de l’operació, Lenovo té el potencial de convertir-se en la tercera fabricant de smartphones del món darrere de la mateixa Samsung i Apple, i d’aquest lloc, segons com faci anar les seves armes, podria arribar a amenaçar en el futur la posició de privilegi de Samsung, és clar que aquesta afirmació és purament una especulació. Això fa pensar que, potser, Lenovo no ha estat el millor destinatari de Motorola des de la perspectiva de Samsung, tot i que és difícil saber exactament com han vist l’operació des dels quarters generals d’aquesta darrera a Seül.

A més de Tizen com a possible amenaça a Android, Samsung estava introduint cada cop més aplicacions i solucions pròpies en els seus terminals que substitueixen les aplicacions i serveis de Google, cosa que sens dubte no ha de ser del grat dels de Mountain View.

La venda de Motorola tampoc deixa sense capacitat a Google de dissenyar un smartphone propi i llançar-lo en el futur. Fabricar físicament és el que menys problemes li comportaria als nois de Sergey Brin i Larry Page, i per dur a terme la fase de concepció i disseny pot recórrer al capital intel·lectual que ja posseïa, al qual ja hi ha afegit el que volia de Motorola: patents, departament de R+D i probablement personal clau.

Quelcom com el Projecte Ara es pot convertir a mitjà o llarg termini en un terminal per llançar al mercat. Les espases, doncs, poden seguir perfectament en alt entre Google i Samsung mentre a aquesta darrera li sorgeix una possible amenaça a la seva aclaparadora dominació en el mercat personificada en Lenovo.

El recent acord sobre compartició de patents anunciat entre Samsung i Google és també vist per alguns com a part d’aquesta operació de venda per a què la multinacional nord-americana apaivagui al gegant asiàtic. Pot ser cert, per què negar-ho, però què implica realment? Impedeix potser a Samsung emprar una plataforma alternativa com Tizen, o Google fabricar els seus propis terminals?

Sincerament, jo veig ambdues operacions com a desconnectades i per interès mutu, ni a Google li convé una Samsung excessivament poderosa en l’ecosistema Android de manera que els altres fabricants es puguin veure apartats o marginats, ni Samsung ha posat punt i final a la possibilitat que Google llanci terminals propis al mercat.

Però, i seguint la mateixa lògica, li interessa a Google treure algun dia maquinari propi al mercat que pugui interferir amb la resta de fabricants? La resposta és, ara mateix, que no, tot i que el futur a mitjà/llarg termini en l’àmbit de la mobilitat és sempre difícil de predir.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

Guillem Alsina
Etiquetes: