S’està quedant desfasat el desktop?

Compartir

Fa uns quants anys vaig escriure diversos articles a OSNews (1,2) sobre estacions de treball. Després de tres anys vaig haver de parar, ja que no quedaven estacions de treball en el mercat, van esdevenir obsoletes i es van deixar de vendre. Ara, amb l’auge dels dispositius mòbils amb pantalla tàctil i la connectivitat de xarxa sense fils a qualsevol lloc, la pregunta és vàlida: què passarà amb els ordinadors d’escriptori? encara són necessaris, o seguiran a les estacions de treball en el seu camí cap als museus d’informàtica?

Anton Klotz via OSNews.com – Primer hem d’entendre per què l’iPhone, l’iPad, i així successivament, són més adequats per a l’usuari veterà que els sistemes d’escriptori. Per què ha fallat l’estratègia de Microsoft de convertir el PC en un “hub digital”? Durant anys, i en especial Microsoft (però també evangelistes de Linux i Mac) ens van persuadir d’emprar un PC o un Mac per a compartir mitjans i dispositius, per a crear el contingut i els mitjans, per a emmagatzemar-hi vídeos i fotos pròpies. Però aquesta estratègia té dos punts febles.

En primer lloc, per poder dur a terme la majoria d’aquestes tasques un PC ha d’estar encès 24/7. Només uns pocs dels grans consumidors empren els seus PCs com a servidors. És car, un PC pot resultar sorollós, el maquinari no està realment optimitzat per funcionar durant tot el dia, i per la gran quantitat d’actualitzacions de seguretat es requereix molta tasca administrativa. Així que la idea de tenir un servidor local no resulta realment atractiva.

En segon lloc, fins i tot amb un servidor domèstic és molt difícil compartir els mitjans fora de la llar. És clar, hi ha trucs com DynDNS o el redireccionament de ports, però només molt pocs usuaris entenen la tecnologia i l’estan utilitzant. Pitjor encara, amb l’obertura del servidor cap a Internet, es torna vulnerable, el que significa un esforç addicional d’administració.

Compartir continguts s’està convertint en quelcom cada dia més habitual. La gent està posant les seves fotos a Flickr i els seus vídeos a YouTube i envia les URLs als seus amics. Intenteu això amb un hub de continguts domèstic. Això és possible, però quant més esforç i coneixement es necessita? Pel que fa al contingut amb drets d’autor – ja no cal tenir-lo emmagatzemat en el servidor principal. La música i els vídeos poden ser emmagatzemats en dispositius portàtils, que ja tenen prou capacitat d’emmagatzemament.

Així que els altres punts són la creació de continguts, i consum i distribució dels dispositius. Per a compartir el dispositiu, caixes especialitzades com FritzBox a Alemanya són molt més adequades que un PC complet. Un FritzBox, que s’obté com a part del contracte d’ADSL, ofereix un pocs ports LAN, punt d’accés sense fils i un port USB per a impressora i disc dur USB en els que es poden posar els mitjans que després seran accessibles des de tots els dispositius a la xarxa. La configuració basada en web és molt simple i malgrat tot potent; virtualment no es requereix res d’administració i el consum d’energia és molt baix.

Per al consum de continguts hi ha dispositius com l’iPad, sense temps d’arrancada, amb una pantalla excel·lent, que són transportables, consumeixen molt poca energia i les possibilitats d’entrada són prou per a introduir una adreça URL, escriure un breu comentari o realitzar un xat. És possible connectar aquests dispositius al vostre televisor o equip Hi-Fi, per al que no es requereix cap PC.

Així que ara toca la creació de continguts. Aquesta és l’àrea on els ordinadors es quedaran. Escriure articles llargs, producció de mitjans (àudio, vídeo), programació, això és en el que els ordinadors són forts i es quedaran per un temps. Però ara hi ha un fet, i és que en les xarxes socials només el 10% dels usuaris estan creant el contingut, la resta l’està consumint. A més aquest 10% no està creant tot el temps, sinó que també són grans consumidors, pel que probablement tindran dos dispositius, un per al consum i un altre per a la creació, que han d’engegar, esperar el temps d’arrancada per a iniciar el programa correcte i després començar a crear. Així que els creadors de continguts encara compraran un ordinador d’escriptori, però serà una eina per a tasques clarament definides, per a tota la resta hi haurà un dispositiu de consum.

Desfasat no significa que un dispositiu desaparegui. Ordinadors de sobretaula i els seus sistemes operatius són i continuaran essent necessaris a les empreses, formen la columna vertebral de moltes companyies i Microsoft continuarà sent una de les empreses més valorades i continuarà guanyant molts diners. Encara seguiran moltes versions de Windows, però l’emoció al respecte no serà superior que l’excitació per la nova versió d’AIX.

Windows vs MacOSX vs KDE vs GNOME vs BeOS són guerres del passat. Els futurs debats i desenvolupaments més interessants es donaran en els dispositius mòbils. Així que no perdeu de vista a iPhone OS vs ChromeOS vs MeeGo (i probablement Microsoft si aconsegueixen ajuntar Windows 7 Phone i Slate). Per a Intel i AMD aquesta evolució significa que s’han de concentrar en processadors per a servidors i processadors de molt baixa potència per als dispositius de consum, ja que és la zona de més demanda en el futur.

Article original per Anton Klotz publicat a OSNews.com
Traduït i adaptat amb el coneixement i consentiment de la font original

Guillem Alsina