Sexting: la sexualitat s’expressa per mitjà de la tecnologia

Compartir

CibersocietatLa moda d’enviar fotografies pujades de to a través del telèfon mòbil pot afectar molt negativament el futur dels que la practiquen si les imatges acaben sortint a la llum.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – És una moda que s’ha imposat als Estats Units i que trepitja fort en els altres països anglosaxons, a més d’haver arribat a la resta del món: s’anomena Sexting i consisteix en l’intercanvi d’imatges o missatges de text “pujats de to”, usualment a través de telèfon mòbil (SMS i MMS) o xats/programa de missatgeria instantània. És un pràctica molt comuna entre els més joves que comencen a descobrir i explorar la seva sexualitat, i que realitzen pràctiques com el “petting” (amb el que no s’arriba al coit), dirigides a explorar els seus cossos sense perdre la virginitat, una prova que només es superarà amb la persona adequada o en el moment adequat.

Des de sempre, la sexualitat ha aprofitat tots els canals de comunicació per expressar-se. Des de les venus neolítiques a les pintures eròtiques o directament pornogràfiques dels prostíbuls de l’antiga Roma, passant per la moderna pornografia, la sexualitat sempre ha buscat expressar-se, i Internet i la telefonia mòbil només són dos nous mitjans.

Tot i això, el què només sembla una moda o una nova pràctica sexual, pot adquirir un caire funest per als seus practicants (especialment les noies) quan les imatges o els vídeos es difonen emprant el gran altaveu que suposa Internet. Un bon exemple d’això és la jove actriu nord-americana Vanessa Hudgens, protagonista de l’èxit mundial de Disney High School Musical, a la qual se li hauria pogut truncar la carrera després que el 2007 sortissin a la llum unes fotos realitzades per ella mateixa per al seu xicot, el també actor i un dels seus companys de repartiment, Zac Efron. En elles, Hudgens posava en llenceria i completament nua. A més, era menor d’edat.

La famosa productora va estar a punt de cancel·lar el contracte de la prometedora actriu, que va haver d’excusar-se públicament pels seus actes. En una societat com la nord-americana, això constitueix una espasa de Dàmocles que penja constantment sobre el seu cap.

Un altre exemple també molt conegut és el de la famosa hereva de l’imperi hoteler Hilton, Paris, el vídeo íntim de la qual amb un dels seus nombrosos ex-xicots va donar la volta al món a través d’Internet. En aquest cas, la gravació va contribuir a fer més famosa a la implicada, però al preu de degradar la seva imatge pública fins pràcticament equiparar-la a la d’una actriu pornogràfica professional.

Pitjor ho tenen les anònimes alumnes d’institut que envien imatges íntimes a la seva parella i aquesta, a posteriori, les difon entre els seus amics. L’escarni públic pot marcar molt profundament aquestes noies, fins al punt de crear-los profunds traumes psicològics i obligar la família a canviar-les de centre educatiu o fins i tot a mudar-se de població.

El perill dels “ex”

La difusió d’aquesta mena de continguts privats pot obeir a dues raons: la primera, fanfarronejar davant dels amics de la conquesta aconseguida, una cosa molt habitual entre els nois a determinades edats (i molt a desgrat meu he de dir que molts espècimens no maduren mai), o la venjança després d’un abandonament.

Aquest darrer motiu és potser el més perillós, ja que el rancor pot portar a un ésser humà a realitzar actes inqualificables. No poques pàgines web pornogràfiques es nodreixen de les fotos que les ex-parelles molestes envien dels seus antics amors, fruit del despit. Que l’entorn immediat de la víctima arribi a tenir accés a aquestes imatges pot suposar un greu desastre per a la persona implicada.

Conseqüències per a tota la vida

Tot i que pugui ser divertit, el sexting no és cosa de broma. Les seves conseqüències poden ser per a la resta de la vida, tal com les actrius o -en menor grau i degut a prejudicis socials- els actors que en un moment inicial de les seves carreres van realitzar tòrrides escenes de sexe o nus. Aquestes tornen periòdicament i poden suposar un llast per a la seva carrera.

Per sort, la societat en conjunt sembla cada dia més permeable moralment, i en especial els més joves, i és possible que les mateixes tecnologies estiguin facilitant una nova revolució sexual com la que en la dècada dels seixanta del segle passat va alliberar el paper de la dona, encotillat des de l’edat mitjana en la societat occidental per prejudicis religiosos. La nova sexualitat que s’expressa a través de SMS’s, missatges de correu electrònic, xats o videoconferències pot ser en un futur el més habitual i intranscendent, però de moment, mal emprada, encara pot donar algun maldecap.

A tenir en compte

Els joves (i no tan joves) que senten curiositat per aquesta moda hauran de tenir en compte un parell de coses per fer que la seva experiència sigui segura i divertida. En molts casos, les imatges preses amb el mòbil o la webcam i posteriorment difoses han estat robades de la seva màquina, pel que és molt recomanable eliminar-les de l’ordinador o el telèfon un cop realitzades, o bé (malgrat que recomano la primera opció) desar-les en un lloc segur com per exemple un CD-ROM en una caixa forta eliminant-les de l’ordinador amb el què es van prendre.

També cal tenir molt en compte a qui s’envien aquestes imatges. L’amant o enamorat d’avui pot ser un perillós enemic demà, que no dubtarà en mostrar el cos nu del seu ex en poses provocatives o lascives als seus amics i a tot aquell que les vulgui veure. En les comunitats més petites i tancades, això pot suposar des de l’acomiadament de la feina fins a l’ostracisme social.

Evidentment, queda fora de tota lògica exposar-les en xarxes socials o llocs web. Fins i tot si estem convençuts de certes pràctiques “liberals” sobre la sexualitat, cal tenir en compte que el que es publica en Internet és per a tota la vida, i aquest estigma no ens el podrem treure de sobre mai més.

En general, doncs, precaució i moderació per a l’ús de les possibilitats que les noves tecnologies ens donen per expressar la nostra sexualitat.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)