Si no vols que t’espiïn, no ho publiquis a Internet

Compartir

El govern nord-americà ha espiat el que hem estat enviant als principals proveïdors de serveis online nascuts i crescuts allà però que s’han convertit en multinacionals amb tentacles en tots els països del món. Bé, qui no volgués que sabessin coses de la seva intimitat, que no les hagi publicat a Internet.

Amb el titular i el que diré a continuació, no vull dir que no m’escandalitzi pel que està sortint a la llum aquests dies en els principals diaris nord-americans, i encara que he d’admetre que jo sóc dels que havia titllat els titulars publicats al llarg d’aquests anys sobre les presumptes escoltes i ‘punxades’ de les organitzacions de la intel·ligència nord-americana als serveis online a Internet com de “teories conspiranoiques” -amb la qual cosa em vaig equivocar-, no és menys cert que segueixo mantenint-me en la meva màxima de “si no vols que ho sàpiguen, no ho facis públic”.

Al meu Facebook no hi podran trobar gaire res més que les meves relacions personals, les quals inclouen llaços d’amistat amb moltes i diferents persones. Suposo que si la CIA ha volgut fer un expedient sobre la meva humil persona, no ha tingut problema en trobar alguna cosa que em pogués situar a la llista dels ‘sospitosos’, encara que de baix nivell; res que em faci témer una possible intervenció dels marines qualsevol matinada, entrant per la porta i les finestres de casa meva en plan ‘Rambo’. I menys de matinada, si us plau, si haguessin d’intervenir facin-ho a la tarda, després de l’hora de la migdiada, que és una mica més civilitzat i decent. I, si pot ser, ja posats, en divendres, que és el dia que ho tinc millor per fer un desplaçament a Guantànamo si és que ho consideren necessari. Això sí, el dilluns a primera hora he d’estar un altre cop a la feina.

Fora bromes, fa molt de temps que sóc conscient que els meus missatges personals poden ser espiats, ja sigui pels departaments del govern federal nord-americà o altres governs, per cibercriminals, o fins i tot per persones que tenen moltes habilitats amb els ordinadors i massa temps lliure. Espero que no es decebin pel que trobaran o, més ben dit, pel que no veuran en els meus correus electrònics o converses per xat.

Crec que ja he repetit aquí mateix una màxima molt coneguda de la seguretat informàtica que diu que “l’ordinador més segur és aquell que està apagat, desconnectat del corrent elèctric i tancat en una caixa forta de la qual se n’ha llançat la seva clau”. Igualment, allò que no està penjat d’algun servidor accessible a través d’Internet, és que no existeix a la Xarxa de xarxes i, per tant, és un contingut la confidencialitat del qual no pot ser violada.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

Guillem Alsina
Etiquetes: