Cal ser curosos amb com expliquem les coses

Compartir

Quina relació directa hi ha entre la connexió a Internet i el cinema català? Per a la Generalitat sembla que tota, per a mi i molts d’altres més aviat poca.

Honorable Sr. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura, en un acte a l'auditori RBA juntament amb el Molt Honorable Sr. Artur Mas, President de la Generalitat. Imatge de Convergència Democràtica de Catalunya a Flickr sota llicència Creative Commons

L’altre dia, a finals de la setmana passada (crec que era dijous o divendres, ara no ho recordo exactament) escoltava no sense cert estupor com a un canal de televisió explicaven la proposta de la Generalitat de cobrar un impost de 0,25 € mensuals per cada connexió a Internet que les operadores tinguin contractada amb un client.

Si bé la mesura em sembla retrògrada i populista tal i com està plantejada, el que menys em va agradar fou l’afirmació que aquests diners aniran destinats a finançar el cinema català, no pel fet que es subvencioni el setè art en el nostre país (quelcom en el que hi estic totalment d’acord i a favor, així com altres arts com el teatre), si no pel fet que s’assigni aquesta potestat a una taxa concreta.

La dinàmica dels impostos consisteix en la recaptació de tots, amb els quals s’aconsegueix una suma de diners que, després, és repartida entre diferents departaments. Partint d’aquesta premissa, no s’hauria de poder distingir entre l’origen dels diners, és a dir, ningú hauria de poder establir una relació directa entre el cobrament d’una determinada taxa i l’ús d’aquests mateixos diners en una finalitat concreta, ja siguin subvencions, inversions en obra i servei públics o en despeses ordinàries.

Així, i per a tranquil·litat espiritual de tothom (tret de les operadores, és clar…) hagués estat molt millor que l’anunci del nou impost no l’hagués fet el Conseller de Cultura ni l’hagués relacionat amb l’augment o manteniment dels ajuts al cinema en català, si no el Conseller d’Indústria i referint-se a un altre tipus de motiu. Crec que igualment rebria crítiques, ja que no veig motiu per gravar concretament les connexions a Internet, però almenys haguéssim pogut centrar el tema en l’ús d’espais i infraestructures públics, i no en un motiu que pot enfrontar en certa mesura sectors de la societat.

A posteriori, un anunci del Conseller de Cultura sobre l’augment dels ajuts al cinema català no s’hagués entès directament vinculat amb la nova taxa, i probablement la discussió s’estaria produint per camins menys espinosos i polèmics que pels que ho està fent actualment.

No afectarà els usuaris? No s’ho creuen ni ells

Segons afirma el Conseller de Cultura, honorable Sr. Ferran Mascarell, l’impost es cobrarà directament a les operadores, i no hauria d’afectar als usuaris finals. Si, potser si que les factures es passaran directament a empreses com Telefónica, Vodafone, Ono o Orange, però no em veig cap d’aquestes fent de “germaneta de la caritat” i perdent part (per poca que sigui) dels seus sucosos beneficis.

És clar que l’impost acabarà repercutint sobre els internautes! Tard o d’hora, d’una manera o altra, però al final serem els usuaris finals els qui pagarem aquest impost a través de l’encariment del preu de la connexió o bé la davallada de qualitat/velocitat d’aquesta per tal de permetre a les operadores una major amortització del tub a través del qual passen les connexions.

Afirmar que aquesta nova taxa és exclusivament per a les operadores no és un error, és una distracció calculada que pot fer pensar, efectivament, a més d’un que a ell això no l’afectarà, tranquil·litzar el personal i fer-li pensar que seran els qui tradicionalment han encarnat el paper de “dolents” els qui pagaran la festa. I dic això del tradicional paper de dolents perquè així és com molts cops se’ns han presentat les operadores, com a eternes vulneradores de la neutralitat de la Xarxa que primen els seus interessos per sobre dels nostres. La realitat no és blanca ni negra, si no una sèrie de matisos del gris que a vegades costa de reconèixer, malgrat que certament jo mateix no he vist amb bons ulls moltes de les iniciatives en matèria de propostes regulatòries a les quals han donat el seu suport la majoria de les operadores, i penso que com a grans indústries fan lobby per mirar pels seus interessos. res que no farien altres, inclosos molts de nosaltres si ens trobéssim en el seu lloc…

Tornant al tema que ens ocupa, al final serem nosaltres els usuaris qui acabarem “pagant la festa” d’una manera o altra.

Cal imposar una taxa a les connexions a Internet?

Amb quin motiu s’aplica una taxa específica a les connexions a Internet? Si em diguessin que les operadores estan emprant espais i infraestructures públiques per al seu lucre sense pagar-ne l’ús, és a dir, estenent els cables pel mig del carrer sense pagar ni un cèntim d’euro a la comunitat que és al cap i a la fi la propietària comunal de l’espai, potser hi veuria certa lògica en l’argument.

Si es vol subvencionar o ajudar el cinema en català, un objectiu totalment lloable -sempre depenent de la manera concreta en què es faci; recordem que això no és Hollywood ni cal que ho sigui…-, hi ha moltes altres maneres, com per exemple deixar de pagar el cost d’algunes campanyes que es poden considerar sobreres, com la de l’envasonvas.cat, que personalment gairebé i em fa abocar tota la brossa al contenidor gris i avall va, cansat ja de veure’n els anuncis per TV3 i fins i tot escoltar-los repetidament al Spotify.

Perquè, algú em pot explicar quant costen aquestes coses?

Finalment, sembla que Internet es consolida en el paper d’ase dels cops de l’anomenada “pirateria”. Sembla ser que els internautes tenim assignat el paper de males persones, d’ogres per a la cultura que ens descarreguem llibres, música i pel·lícules il·legalment sense pagar ni un duro a una indústria que agonitza. I, a més, ho fem mentre riem de manera sarcàstica, com ho faria un dolent de pel·lícula de James Bond…

Segurament això ho deu fer que tenim tot el temps del món. Si, jo després de treballar un mínim de 10 hores al dia, anar al gimnàs un parell o tres cops a la setmana, fer una mica de vida social, sortir de casa de tant en tant (més que res per a què no em doni l’escorbut), i consumir una mica d’informació a través de la televisió i la ràdio (telenotícies i altres programes informatius) em queda temps per veure… una o dues pel·lícules a la setmana? I, sincerament, amb alguna de les que fan per televisió, ja en tinc prou, no em cal anar-les a buscar a Internet, descarregar-me-les o veure-les sense pagar.

No vaig al cinema? Si, és clar, de tant en tant… ara no tan sovint degut al preu exagerat de les entrades i a l’excessiu 21% d’IVA que agreuja tal problema, veritables problemes de la subsistència del cinema a casa nostra, i no tant de l’ús que d’Internet en fan els mateixos internautes.

El cinema, com anar a sopar amb amics o a fer unes copes (cosa que tampoc faig tan sovint ara) és una experiència social, de les que sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà, mentre que el consum de televisió (igual que el de cinema a través de La Xarxa de xarxes) és una experiència pragmàtica. Es tracta, doncs, de facilitar les experiències socials (teatre, cinema,… no pas anar de copes!), no de fer que tot plegat sigui més car.

Definitivament, o m’expliquen un motiu realment bo per afegir un impost a les connexions a Internet que no pas la subvenció al cinema, o amb mi que no hi comptin.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

Cal ser curosos amb com expliquem les coses
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: